masculí
1. carregament, càrrega f.
2. tramesa de valors declarats.
3. carta amb valors declarats.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament carregar. Charger un paquet sur son épaule, carregar un paquet a l’espatlla. Charger qqn de taxes, carregar algú de taxes.
2. encarregar. On l’a chargé de la direction, li han encarregat la direcció.
3. [attaquer] envestir.
verb pronominal
4. carregar-se.
5. [s’occuper de] encarregar-se, ocupar-se (de).
6. anar carregat -ada. Elle ne voulait pas trop se charger pendant le voyage, no volia anar massa carregada durant el viatge.
7. familiarment anar carregat -ada, anar borratxo -a.
   • anar drogat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. carregador.
2. chargeur de batterie carregador de bateria.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení tecnologia carregador m [de vehicles, per a alimentar màquines].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dret i religió xara [llei islàmica].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [pour transporter des fardeaux] carro, carreta f [de quatre rodes].
2. [table roulante] carro, carret.
3. [d’une machine à écrire] carro.
4. tecnologia [d’une machine-outil] carro, xarrió.
5. [appareil de manutention] carretó. Chariot élévateur, carretó elevador.
6. cinematografia carro.
7. chariot alsacien bressol amb rodes.
8. chariot de David (ou Grand chariot) astronomia el Carro (o l’Ossa f Major).
   • Petit chariot el Carro Petit (o l’Ossa f Menor).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç