Es mostren 594844 resultats

cimallejar

cimallejar

verb intransitiu to be the summit of a branch
Conjugador Català

cimallejar


<title type="display">cimallejar</title>

    1. INFINITIU

    1. cimallejar

    2. GERUNDI

    1. cimallejant

    3. PARTICIPI

    1. cimallejat
    2. cimallejada
    3. cimallejats
    4. cimallejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cimallejo
      2. cimalleges
      3. cimalleja
      4. cimallegem
      5. cimallegeu
      6. cimallegen

      2. IMPERFET

      1. cimallejava
      2. cimallejaves
      3. cimallejava
      4. cimallejàvem
      5. cimallejàveu
      6. cimallejaven

      3. PASSAT

      1. cimallegí
      2. cimallejares
      3. cimallejà
      4. cimallejàrem
      5. cimallejàreu
      6. cimallejaren

      4. FUTUR

      1. cimallejaré
      2. cimallejaràs
      3. cimallejarà
      4. cimallejarem
      5. cimallejareu
      6. cimallejaran

      5. CONDICIONAL

      1. cimallejaria
      2. cimallejaries
      3. cimallejaria
      4. cimallejaríem
      5. cimallejaríeu
      6. cimallejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cimallegi
      2. cimallegis
      3. cimallegi
      4. cimallegem
      5. cimallegeu
      6. cimallegin

      2. IMPERFET

      1. cimallegés
      2. cimallegessis
      3. cimallegés
      4. cimallegéssim
      5. cimallegéssiu
      6. cimallegessin

    6. IMPERATIU

    1. cimalleja
    2. cimallegi
    3. cimallegem
    4. cimallegeu
    5. cimallegin

cimallejar

INFINITIU cimallejar GERUNDI cimallejant PARTICIPI cimallejat cimallejada cimallejats cimallejades INDICATIU PRESENT cimallejo cimalleges cimalleja cimallegem cimallegeu cimallegen IMPERFET cimallejava cimallejaves cimallejava cimallejàvem cimallejàveu cimallejaven PASSAT cimallegí cimallejares cimallejà cimallejàrem cimallejàreu cimallejaren FUTUR cimallejaré cimallejaràs cimallejarà cimallejarem cimallejareu cimallejaran CONDICIONAL cimallejaria cimallejaries cimallejaria cimallejaríem cimallejaríeu cimallejarien SUBJUNTIU PRESENT cimallegi cimallegis cimallegi cimallegem cimallegeu…
Diccionari Català Alemany

cimallejar

cimallejar

verb intransitiu den Wipfel bilden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimallejar

■ cimallejar

verb intransitiu Ésser o formar el cimall d’una brancada
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

cimar

cimar

verb transitiu la copa d'un arbre hacer crecer a lo alto
Conjugador Català

cimar


<title type="display">cimar</title>

    1. INFINITIU

    1. cimar

    2. GERUNDI

    1. cimant

    3. PARTICIPI

    1. cimat
    2. cimada
    3. cimats
    4. cimades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cimo
      2. cimes
      3. cima
      4. cimem
      5. cimeu
      6. cimen

      2. IMPERFET

      1. cimava
      2. cimaves
      3. cimava
      4. cimàvem
      5. cimàveu
      6. cimaven

      3. PASSAT

      1. cimí
      2. cimares
      3. cimà
      4. cimàrem
      5. cimàreu
      6. cimaren

      4. FUTUR

      1. cimaré
      2. cimaràs
      3. cimarà
      4. cimarem
      5. cimareu
      6. cimaran

      5. CONDICIONAL

      1. cimaria
      2. cimaries
      3. cimaria
      4. cimaríem
      5. cimaríeu
      6. cimarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cimi
      2. cimis
      3. cimi
      4. cimem
      5. cimeu
      6. cimin

      2. IMPERFET

      1. cimés
      2. cimessis
      3. cimés
      4. ciméssim
      5. ciméssiu
      6. cimessin

    6. IMPERATIU

    1. cima
    2. cimi
    3. cimem
    4. cimeu
    5. cimin

cimar

INFINITIU cimar GERUNDI cimant PARTICIPI cimat cimada cimats cimades INDICATIU PRESENT cimo cimes cima cimem cimeu cimen IMPERFET cimava cimaves cimava cimàvem cimàveu cimaven PASSAT cimí cimares cimà cimàrem cimàreu cimaren FUTUR cimaré cimaràs cimarà cimarem cimareu cimaran CONDICIONAL cimaria cimaries cimaria cimaríem cimaríeu cimarien SUBJUNTIU PRESENT cimi cimis cimi cimem cimeu cimin IMPERFET cimés cimessis cimés ciméssim ciméssiu cimessin IMPERATIU cima cimi cimem cimeu cimin
Diccionari Català Italià

cimar

cimar

verb transitiu la copa d'un arbre potare a piràmide
Diccionari Català Alemany

cimar

cimar

verb transitiu einen Baum in die Höhe wachsen lassen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

cimar

cimar

verb transitiu un arbre donner un port élancé à un arbre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimar</title>

Homòfon: simar
Etimologia: de cim 1a font: 1438
    verb transitiu
  1. Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d’un arbre).
  2. marina, marítim En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal.

■ cimar

verb transitiu Fer créixer en alt més que en ample la capçada d’un arbre marina, marítim En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal
Informació complementària
Traducció