Es mostren 594823 resultats

cimar

cimar

cimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimar</title>

Accessory
Homòfon: simar
Etimologia: de cim 1a font: 1438
Body
    verb transitiu
  1. Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d’un arbre).
  2. marina, marítim En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal.

cimar

Informació complementària

cimarrón
-ona


<title type="display">cimarrón</title>

    americanisme adjectiu
  1. [animal] assilvestrat -ada, salvatge.
  2. [planta] assilvestrat -ada, embordonit -ida, embordeït -ïda, embordit -ida.
  3. adjectiu i masculí i femení
  4. [holgazán] gandul -a, mandrós -osa, mandra.
  5. masculí
  6. mate [sense sucre].
  7. esclau fugitiu.

cimarrón
-ona

cimarronada

cimarronada

cimatòtric
| cimatòtrica


<title type="display">cimatòtric</title>

Accessory
Etimologia: del gr. kỹma, kýmatos ‘ondulació’ i thríx, trikhós ‘cabell’
Body
adjectiu antropologia Dit dels cabells ondulats o més o menys arrissats.

cimatòtric
| cimatòtrica

cimba

cimba

címbal

címbal

címbal

címbal

    masculí música
  1. címbalo.
  2. plural [platerets] platillos.

címbal

címbal

címbal

címbal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">címbal</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cymbălum, i aquest, del gr. kýmbalon, íd. 1a font: 1905
Body
    masculí música
  1. Cadascuna de les dues plaquetes circulars bombades, de fusta o de bronze, que hom bat l’una contra l’altra, que constitueixen un instrument arcaic.
  2. Joc agudíssim de mutació de l’orgue, format per dos, tres o quatre rengles de tubs petits el so més greu dels quals és dues octaves més agut que el so fonamental corresponent.
  3. plural Platerets.

címbal