Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

cinglar

<title type="display">cinglar</title>

verb transitiu

[Esel, Pferd] gurten.
peitschen, schlagen.

cinglar

verb transitiu Esel, Pferd gurten peitschen, schlagen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ cinglar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinglar</title>

Homòfon: singlar
Etimologia: de cingla 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu Assegurar la sella o l’albarda amb la cingla. La mula va mal cinglada.
transitiu Donar cops de cingla, de xurriaques, etc.
transitiu marina, marítim Fer navegar un bot amb un sol rem col·locat a popa.
intransitiu marina, marítim Engolfar-se.

verb transitiu Assegurar la sella o l’albarda amb la cingla La mula va mal cinglada transitiu Donar cops de cingla, de xurriaques, etc transitiu marina, marítim Fer navegar un bot amb un sol rem collocat a popa intransitiu marina, marítim Engolfar-se

cingle

<title type="display">cingle</title>

masculí [espadat] risco.

cingle

masculí espadat risco

cingle

<title type="display">cingle</title>

Pronúncia: síŋglə

masculí

cliff, crag.
steep rock.

cingle

masculí cliff , crag steep rock

cinglé

-ée

<title type="display">cinglé</title>

Pronúncia: sɛ̃gle

adjectiu i masculí i femení popularment guillat -ada, tocat -ada de l’ala, tocat -ada del bolet.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cinglé

-ée

adjectiu i masculí i femení popularment guillat -ada, tocat -ada de l’ala, tocat -ada del bolet © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç