Es mostren 594827 resultats

■ cirenaic
| cirenaica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cirenaic</title>

Partició sil·làbica: ci_re_naic
Etimologia: del ll. Cyrenaicus, -a, -um, i aquest, del gr. Kyrēnaikós, der. de Kyrḗnē ‘Cirene’
    adjectiu i masculí i femení
  1. De Cirene (antiga ciutat de Líbia).
  2. filosofia Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, de tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l’hedonisme en moral.

■ cirenaic
| cirenaica

adjectiu i masculí i femení De Cirene antiga ciutat de Líbia filosofia Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica , de tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l’hedonisme en moral
Traducció
Diccionari Català Italià

Cirenaica

Cirenaica

nom propi femení geog Cirenaica
Diccionari Castellà Català

Cirenaica

Cirenaica

nom propi femení geografia Cirenaica
Diccionari Català Castellà

Cirenaica

Cirenaica

nom propi femení geografia Cirenaica
Diccionari Castellà Català

cirenaico
-ca

cirenaico
-ca

adjectiu i masculí i femení de Cirene cirenaic -a filósofo cirenaic -a
Diccionari Català francès

Cirene

Cirene

nom propi femení geografia , història i mitologia Cyrène
Diccionari Castellà Català

cireneo
-a

cireneo
-a

adjectiu i masculí i femení de Cirene cirenaic -a
Diccionari Català Anglès

cirer

cirer

masculí botànica cirerer
Diccionari Francès Català

cirer


<title type="display">cirer</title>

Pronúncia: siʀe
    verb transitiu
  1. encerar [un parquet, un moble, etc].
  2. [les chaussures] enllustrar, embetumar.
  3. cirer les bottes (ou les pompes) à qqn figuradament i familiarment raspallar (o ensabonar, o llepar, o adular) [algú].
  4. n’en avoir rien à cirer familiarment no tenir-hi res a pelar (o res a fotre).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cirer

verb transitiu encerar un parquet, un moble, etc les chaussures enllustrar, embetumar cirer les bottes ou les pompes à qqn figuradament i familiarment raspallar o ensabonar, o llepar, o adular algú n’en avoir rien à cirer familiarment no tenir-hi res a pelar o res a fotre © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

cirer

cirer

masculí botànica cirerer