<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciutat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ciu_tat
Etimologia: del ll. cīvĭtas, -ātis ‘conjunt dels habitants d’un estat o ciutat; ciutadania’, der. de civis ‘ciutadà’ 1a font: c. 1200, Hom.
Etimologia: del ll. cīvĭtas, -ātis ‘conjunt dels habitants d’un estat o ciutat; ciutadania’, der. de civis ‘ciutadà’ 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
femení
-
- urbanisme Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions (nombre d’habitants, condicionaments històrics, morfologia i mena de vida dels habitants).
- ciutat de vacances urbanisme i turisme, viatges Població que allotja un gran nombre de residents temporals en període de vacances, a causa dels seus atractius naturals o pels seus equipaments turístics.
- ciutat dormitori urbanisme Ciutat en la qual predomina la funció residencial, mancada de llocs de treball i en què la població es desplaça a una altra ciutat per treballar.
- ciutat jardí urbanisme Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
- ciutat santa religió Ciutat venerada pels fidels d’una religió, com ara Jerusalem, pels jueus, els cristians i els musulmans; Roma, pels catòlics; la Meca, pels musulmans; etc.
- ciutat satèl·lit urbanisme Tipus de ciutat de segon ordre que, malgrat ésser supeditada a la gestió econòmica o financera d’una gran ciutat, constitueix per a la seva població un medi vital permanent.
-
- història i dret administratiu Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
- ciutat estat història Ciutat la independència del govern de la qual la fa assimilable a un petit estat.
- ciutat oberta dret internacional Qualificació donada en temps de guerra a aquelles ciutats que no constitueixen objectius militars o que es troben sense defenses especials.
