Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

clamor

<title type="display">clamor</title>

Pronúncia: kləmó

masculí o femení [crit] clameur f.

clamor

masculí o femení crit clameur f

■ clamor¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clamor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. clamor, -ōris, íd. 1a font: s. XIII

masculí o femení

Crit sorollós, prolongat.
especialment Crit tumultuós de malcontentament, de censura, etc., d’una munió de persones.

Vegeu també:

clamor²

■ clamor¹

masculí o femení Crit sorollós, prolongat especialment Crit tumultuós de malcontentament, de censura, etc, d’una munió de persones Vegeu també clamor 2

■ clamor²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clamor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

femení dialectal Braçal de séquia pregon, fet al costat d’un tros de terra d’horta, per a escórrer l’aigua que hi ha sota terra i evitar la formació d’aiguamolls.

Vegeu també:
clamor¹

■ clamor²

femení dialectal Braçal de séquia pregon, fet al costat d’un tros de terra d’horta, per a escórrer l’aigua que hi ha sota terra i evitar la formació d’aiguamolls Vegeu també clamor 1