Es mostren 594823 resultats

clapotis

clapotis

clappement

clappement

clapper

clapper

clapper

clapper

clapping

clapping

claptrap

claquage


<title type="display">claquage</title>

Pronúncia: klakaʒ
    masculí
  1. medicina consentiment, cascadura f, estrebada f [d’un múscul].
  2. electricitat espetec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claquage

claquant
-ante

claquant
-ante

claque


<title type="display">claque</title>

Pronúncia: klak
    femení
  1. familiarment [avec le plat de la main] plantofada, palmellada.
  2. [gifle, en général] bolet m, bufa, galtada, galeta, bufet m, clatellada, clatellot m, mastegot m.
  3. figuradament [coup, échec, etc] clatellada, clatellot m, patacada, mastegot m.
  4. [personnes payées pour applaudir] claca.
  5. [d’une chaussure] empenya.
  6. avoir une tête à claques familiarment tenir cara de bufetada (o d’hòstia pop).
  7. donner une claque dans le dos à qqn donar un copet a l’esquena a algú [en senyal d’amistat].
  8. en avoir sa claque figuradament estar-ne ben tip (o fart, o fins al capdamunt).
  9. être une tête à claques familiarment ser un capsigrany (o un poca-solta).
  10. masculí
  11. clac [capell].
  12. popularment casa f de barrets (o de putes), bordell.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

claque

claqué


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claqué</title>

Accessory
Etimologia: del fr. claqué, part. de claquer ‘reforçar amb claques o peces dures les sabates’
Body
masculí [plural claqués] dansa Dansa d’origen nord-americà consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.

claqué