verb intransitiu clapotejar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí clapoteig [soroll].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí espetec, esclafit, clac [de la llengua].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu espetegar, esclafir [la llengua].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. medicina consentiment, cascadura f, estrebada f [d’un múscul].
2. electricitat espetec.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu popularment empipador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. familiarment [avec le plat de la main] plantofada, palmellada.
2. [gifle, en général] bolet m, bufa, galtada, galeta, bufet m, clatellada, clatellot m, mastegot m.
3. figuradament [coup, échec, etc] clatellada, clatellot m, patacada, mastegot m.
4. [personnes payées pour applaudir] claca.
5. [d’une chaussure] empenya.
6. avoir une tête à claques familiarment tenir cara de bufetada (o d’hòstia pop).
7. donner une claque dans le dos à qqn donar un copet a l’esquena a algú [en senyal d’amistat].
8. en avoir sa claque figuradament estar-ne ben tip (o fart, o fins al capdamunt).
9. être une tête à claques familiarment ser un capsigrany (o un poca-solta).
masculí
10. clac [capell].
11. popularment casa f de barrets (o de putes), bordell.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç