masculí
1. clau [tija de ferro]. River, enfoncer, rabattre un clou, reblar, clavar, estampir un clau.
2. clau, tatxot. Les clous d’une porte, els claus d’una porta. Les clous d’une malle, els tatxots d’un bagul.
3. familiarment furóncol, clau [de la pell].
   1. el més interessant [d’un espectacle, etc]. Son monologue a été le clou du soir, el seu monòleg ha estat el més interessant del vespre.
   2. carraca f, cafetera f (russa) [màquina vella].
   3. carraca f, tartana f [vehicle vell i atrotinat].
4. clou de girofle clau (o clavell) d’espècia.
5. des clous ! punyetes (o punyetetes)!, i un be negre!
6. enfoncer le clou figuradament reblar el clau (o insistir).
7. la tête d’un clou la cabota.
8. manquer un clou à qqn familiarment faltar a algú un bull (o estar tocat del bolet, o no ser-hi tot).
   • mettre qqch au clou deixar alguna cosa al mont de pietat (o empenyorar alguna cosa).
9. un clou chasse l’autre figuradament un clau en treu un altre [una pena en fa oblidar una altra].
   • allà d’on treus el peu un altre s’hi posa [una persona és fàcilment reemplaçable].
plural
10. les clous el pas sing de vianants. Il faut traverser dans les clous, cal travessar pel pas de vianants.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí clavament [acció o manera de clavar].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç