coartar
verb transitiu [restringir] coartar.
Es mostren 594823 resultats
coartar
<title type="display">coartar</title>
Body
-
- coartar
INFINITIU
-
- coartant
GERUNDI
-
- coartat
- coartada
- coartats
- coartades
PARTICIPI
-
-
- coarto
- coartes
- coarta
- coartem
- coarteu
- coarten
PRESENT
-
- coartava
- coartaves
- coartava
- coartàvem
- coartàveu
- coartaven
IMPERFET
-
- coartí
- coartares
- coartà
- coartàrem
- coartàreu
- coartaren
PASSAT
-
- coartaré
- coartaràs
- coartarà
- coartarem
- coartareu
- coartaran
FUTUR
-
- coartaria
- coartaries
- coartaria
- coartaríem
- coartaríeu
- coartarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- coarti
- coartis
- coarti
- coartem
- coarteu
- coartin
PRESENT
-
- coartés
- coartessis
- coartés
- coartéssim
- coartéssiu
- coartessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- coarta
- coarti
- coartem
- coarteu
- coartin
IMPERATIU
coartar
INFINITIU coartar GERUNDI coartant PARTICIPI coartat coartada coartats coartades INDICATIU PRESENT coarto coartes coarta coartem coarteu coarten IMPERFET coartava coartaves coartava coartàvem coartàveu coartaven PASSAT coartí coartares coartà coartàrem coartàreu coartaren FUTUR coartaré coartaràs coartarà coartarem coartareu coartaran CONDICIONAL coartaria coartaries coartaria coartaríem coartaríeu coartarien SUBJUNTIU PRESENT coarti coartis coarti coartem coarteu coartin IMPERFET coartés coartessis coartés coartéssim coartéssiu coartessin IMPERATIU coarta coarti coartem coarteu coartin
coartar
<title type="display">coartar</title>
verb transitiu coartar.
coartar
verb transitiu coartar
coartar
<title type="display">coartar</title>
verb Una persona coarta la voluntat o la llibertat d'algú quan no li deixa fer el que vol.
coartar
verb Una persona coarta la voluntat o la llibertat d'algú quan no li deixa fer el que vol
■
coartar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coartar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ar_tar
Etimologia: del ll. coartare, íd. 1a font: 1667
Etimologia: del ll. coartare, íd. 1a font: 1667
Body
verb
transitiu Restringir. Coartar la llibertat d’acció.
■
coartar
verb transitiu Restringir Coartar la llibertat d’acció
coartar
<title type="display">coartar</title>
-
verb transitiu
- einschränken, einengen.
- zwingen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
coartar
verb transitiu einschränken, einengen zwingen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
coartar
<title type="display">coartar</title>
Pronúncia: kuərtá
verb transitiu [restringir] restreindre, limiter.
coartar
verb transitiu restringir restreindre , limiter
■
coarticulació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coarticulació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_ar_ti_cu_la_ci_ó
Etimologia: de articulació
Etimologia: de articulació
Body
femení fonètica, fonologia Fenomen articulatori que experimenten els fonemes en virtut de l’acció d’altres fonemes en la cadena parlada.
■
coarticulació
femení fonètica, fonologia Fenomen articulatori que experimenten els fonemes en virtut de l’acció d’altres fonemes en la cadena parlada
coassegurança
<title type="display">coassegurança</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_as_se_gu_ran_ça
Etimologia: de assegurança
Etimologia: de assegurança
Body
femení assegurances Assegurança d’un mateix risc feta per més d’un assegurador.
coassegurança
femení assegurances Assegurança d’un mateix risc feta per més d’un assegurador
coassegurança
<title type="display">coassegurança</title>
Pronúncia: kòəsəɣuɾánsə
femení coassurance.
coassegurança
femení coassurance