Es mostren 594844 resultats

adveniment

adveniment

masculí advent , arrival accession to a throne
Diccionari Castellà Català

advenimiento


<title type="display">advenimiento</title>

    masculí
  1. [de un soberano] adveniment.
  2. arribada f, vinguda f.
  3. esperar como el (o al) santo advenimiento figuradament esperar amb candeletes.
  4. esperar el (o al) santo advenimiento figuradament i familiarment restar amb un pam de boca.
  5. santo advenimiento vinguda de Jesucrist (o del Messies).

advenimiento

masculí de un soberano adveniment arribada f , vinguda f esperar como el o al santo advenimiento figuradament esperar amb candeletes esperar el o al santo advenimiento figuradament i familiarment restar amb un pam de boca santo advenimiento vinguda de Jesucrist o del Messies
Diccionari Català Castellà

advenir

advenir

verb intransitiu advenir. Mentre era de viatge, va advenir la guerra, mientras estaba de viaje, advino la guerra.

advenir

verb intransitiu advenir Mentre era de viatge, va advenir la guerra , mientras estaba de viaje, advino la guerra
Diccionari de sinònims Franquesa

advenir

advenir

→ esdevenir -se © Manuel Franquesa
Conjugador Català

advenir


<title type="display">advenir</title>

    1. INFINITIU

    1. advenir

    2. GERUNDI

    1. advenint

    3. PARTICIPI

    1. advingut
    2. advinguda
    3. advinguts
    4. advingudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. advinc
      2. advens
      3. advé
      4. advenim
      5. adveniu
      6. advenen

      2. IMPERFET

      1. advenia
      2. advenies
      3. advenia
      4. adveníem
      5. adveníeu
      6. advenien

      3. PASSAT

      1. advinguí
      2. advingueres
      3. advingué
      4. advinguérem
      5. advinguéreu
      6. advingueren

      4. FUTUR

      1. advindré
      2. advindràs
      3. advindrà
      4. advindrem
      5. advindreu
      6. advindran

      5. CONDICIONAL

      1. advindria
      2. advindries
      3. advindria
      4. advindríem
      5. advindríeu
      6. advindrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. advingui
      2. advinguis
      3. advingui
      4. advinguem
      5. advingueu
      6. advinguin

      2. IMPERFET

      1. advingués
      2. advinguessis
      3. advingués
      4. advinguéssim
      5. advinguéssiu
      6. advinguessin

    6. IMPERATIU

    1. advén
    2. advingui
    3. advinguem
    4. adveniu
    5. advinguin

advenir

INFINITIU advenir GERUNDI advenint PARTICIPI advingut advinguda advinguts advingudes INDICATIU PRESENT advinc advens advé advenim adveniu advenen IMPERFET advenia advenies advenia adveníem adveníeu advenien PASSAT advinguí advingueres advingué advinguérem advinguéreu advingueren FUTUR advindré advindràs advindrà advindrem advindreu advindran CONDICIONAL advindria advindries advindria advindríem advindríeu advindrien SUBJUNTIU PRESENT advingui advinguis advingui advinguem advingueu advinguin IMPERFET advingués advinguessis advingués advinguéssim advinguéssiu advinguessin IMPERATIU advén…
Diccionari Francès Català

advenir


<title type="display">advenir</title>

Pronúncia: advəniʀ
    verb intransitiu i impersonal
  1. passar, esdevenir-se pron, ocórrer.
  2. advenir à faire qqch literàriament i antigament pervenir (o reeixir) a fer alguna cosa (o aconseguir de fer alguna cosa).
  3. advienne que pourra passi el que passi (o sigui com sigui).
  4. quoi qu’il advienne tant si es vol com si no es vol (o tant sí com no fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

advenir

verb intransitiu i impersonal passar, esdevenir-se pron , ocórrer advenir à faire qqch literàriament i antigament pervenir o reeixir a fer alguna cosa o aconseguir de fer alguna cosa advienne que pourra passi el que passi o sigui com sigui quoi qu’il advienne tant si es vol com si no es vol o tant sí com no fam © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ advenir

■ advenir

verb intransitiu Venir, especialment d’una manera fortuïta, accidental Quantes desgràcies que han advingut a la nostra ciutat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

advenir


<title type="display">advenir</title>

    [Se conjuga como: venir] verb intransitiu
  1. [accidentalmente] advenir.
  2. poc freqüent venir, arribar. Advino el buen tiempo, arribà el bon temps.
  3. [al trono] pujar, ésser exaltat.
    4. verb impersonal
  4. poc freqüent [suceder] esdevenir-se.

advenir

Se conjuga como venir verb intransitiu accidentalmente advenir poc freqüent venir , arribar Advino el buen tiempo , arribà el bon temps al trono pujar , ésser exaltat verb impersonal poc freqüent suceder esdevenir-se
Diccionari Català Italià

advenir

advenir

verb intransitiu avvenire, accadere, capitare, succedere
DIDAC Diccionari escolar

advenir

advenir

verb Passar una cosa, succeir, de manera accidental Quan hi ha neu a les carreteres, és fàcil que advinguin relliscades i accidents