Es mostren 594823 resultats

coinage

coinage

coinçage

coinçage

coincé
-ée


<title type="display">coincé</title>

Pronúncia: kwɛ̃se
    adjectiu
  1. immobilitzat -ada. Elle a été coincée au lit, va estar immobilitzada al llit.
  2. familiarment [dans l’impossibilité d’agir] acorralat -ada, lligat -ada de mans i peus.
  3. [pour le travail] ofegat -ada de feina, bloquejat -ada.
  4. familiarment [complexé, inhibé] bloquejat -ada, tallat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coincé
-ée

coincement


<title type="display">coincement</title>

Pronúncia: kwɛ̃smɑ̃
    masculí
  1. mecànica blocatge, collament, fixació f.
  2. mecànica encallament, clavament, gripatge.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coincement

coincer


<title type="display">coincer</title>

Pronúncia: kwɛ̃se
    verb transitiu
  1. [fixer un manche] tasconar.
  2. mecànica [fixer, assujettir] blocar, collar, fixar.
  3. [immobiliser] fixar, immobilitzar, enganxar fam [entre dos objectes]. Coincer un panier entre les valises, fixar un cistell entre les maletes.
  4. mecànica [gripper] encallar, clavar.
  5. figuradament i familiarment enxampar, acorralar. Il l’a coincé derrière la porte, el va acorralar darrera la porta .
    • enxampar, enganxar. Il a coincé le voleur, va enxampar el lladre. On ne va pas le coincer en géographie, no l’enxamparan pas en geografia en una pregunta.
  6. verb intransitiu
  7. figuradament encallar-se pron, tenir problemes amb, estar coix -a en. Il coince sur la littérature, té problemes amb la literatura.
  8. verb pronominal
  9. mecànica [se gripper] encallar-se, clavar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coincer

coincide

coincide

coïncidence

coïncidence

coincidence

coincidence

coincidència


<title type="display">coincidència</title>

concurrència
concomitància
simultaneïtat
sincronisme
isocronisme (tèc.)
coexistència
incidència, coincidència parcial entre dues figures.
Compareu: casualitat (→).


© Manuel Franquesa

coincidència

coïncidéncia

<title type="display">coïncidéncia </title>

Body
    nòm f
  1. Ocasion en qué dues o mès causes passen ath madeish temps.
  2. Egalitat entre dues o mès idies, opinions o sentiments.

  3. Català: coincidència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coïncidéncia