Es mostren 594844 resultats

■ col·legial2
| col·legiala

■ col·legial2
| col·legiala

masculí i femení Alumne d’un collegi Vegeu també collegial 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

col·legialitat

col·legialitat

femení collegialità
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legialitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·legialitat</title>

Partició sil·làbica: col_le_gi_a_li_tat
Etimologia: de col·legial1
    femení
  1. Qualitat de col·legial.
  2. catolicisme Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.

■ col·legialitat

femení Qualitat de collegial catolicisme Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats per institució divina i collegialment presos al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema
Traducció
Diccionari Català Alemany

col·legialment

col·legialment

adverbi kollegial ein Kollegium bildend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legialment

■ col·legialment

adverbi Formant collegi
Traducció
Conjugador Català

col·legiar


<title type="display">col·legiar</title>

    1. INFINITIU

    1. col·legiar

    2. GERUNDI

    1. col·legiant

    3. PARTICIPI

    1. col·legiat
    2. col·legiada
    3. col·legiats
    4. col·legiades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. col·legio
      2. col·legies
      3. col·legia
      4. col·legiem
      5. col·legieu
      6. col·legien

      2. IMPERFET

      1. col·legiava
      2. col·legiaves
      3. col·legiava
      4. col·legiàvem
      5. col·legiàveu
      6. col·legiaven

      3. PASSAT

      1. col·legií
      2. col·legiares
      3. col·legià
      4. col·legiàrem
      5. col·legiàreu
      6. col·legiaren

      4. FUTUR

      1. col·legiaré
      2. col·legiaràs
      3. col·legiarà
      4. col·legiarem
      5. col·legiareu
      6. col·legiaran

      5. CONDICIONAL

      1. col·legiaria
      2. col·legiaries
      3. col·legiaria
      4. col·legiaríem
      5. col·legiaríeu
      6. col·legiarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. col·legiï
      2. col·legiïs
      3. col·legiï
      4. col·legiem
      5. col·legieu
      6. col·legiïn

      2. IMPERFET

      1. col·legiés
      2. col·legiessis
      3. col·legiés
      4. col·legiéssim
      5. col·legiéssiu
      6. col·legiessin

    6. IMPERATIU

    1. col·legia
    2. col·legiï
    3. col·legiem
    4. col·legieu
    5. col·legiïn

col·legiar

INFINITIU collegiar GERUNDI collegiant PARTICIPI collegiat collegiada collegiats collegiades INDICATIU PRESENT collegio collegies collegia collegiem collegieu collegien IMPERFET collegiava collegiaves collegiava collegiàvem collegiàveu collegiaven PASSAT collegií collegiares collegià collegiàrem collegiàreu collegiaren FUTUR collegiaré collegiaràs collegiarà collegiarem collegiareu collegiaran CONDICIONAL collegiaria collegiaries collegiaria collegiaríem collegiaríeu collegiarien SUBJUNTIU PRESENT collegiï collegiïs collegiï collegiem collegieu collegiïn IMPERFET collegiés collegiessis…
Diccionari Català Castellà

col·legiar

col·legiar

verb transitiu fer entrar algú en un collegi colegiar verb pronominal formar collegi colegiarse entrar en un collegi colegiarse
Diccionari Català Italià

col·legiar

col·legiar

verb transitiu far entrare in un collegio verb pronominal riunirsi in collegio || entrar en un collegi entrare a far parte di un collegio, associarsi
Diccionari Català francès

col·legiar


<title type="display">col·legiar</title>

Pronúncia: kulləʒiá
    verb transitiu
  1. [fer entrar algú en un col·legi] faire entrer quelqu'un dans une corporation.
    2. verb pronominal
  2. [formar col·legi] se constituer, se réunir en collège, en corps, en corporation.
  3. [entrar en un col·legi] entrer comme membre d'une corporation intr.

col·legiar

verb transitiu fer entrar algú en un collegi faire entrer quelqu'un dans une corporation verb pronominal formar collegi se constituer , se réunir en collège , en corps , en corporation entrar en un collegi entrer comme membre d'une corporation intr
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·legiar</title>

Partició sil·làbica: col_le_gi_ar
Etimologia: de col·legi
    verb
  1. transitiu Fer entrar (algú) com a membre en un col·legi. Ens van col·legiar a tots, però jo me n’he donat de baixa.
  2. pronominal
    1. Constituir-se, organitzar-se, com a col·legi els individus d’una professió o una classe. Els traductors es volen col·legiar.
    2. Entrar algú com a membre en un col·legi. L’Eva s’ha col·legiat com a psicòloga.

■ col·legiar

verb transitiu Fer entrar algú com a membre en un collegi Ens van collegiar a tots, però jo me n’he donat de baixa pronominal Constituir-se, organitzar-se, com a collegi els individus d’una professió o una classe Els traductors es volen collegiar Entrar algú com a membre en un collegi L’Eva s’ha collegiat com a psicòloga
Informació complementària
Traducció