Es mostren 594844 resultats

colltorçar

colltorçar

colltorçar

colltorçar

colltòrcer


<title type="display">colltòrcer</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. colltòrcer
    1. GERUNDI

    2. colltorcent
    1. PARTICIPI

    2. colltorçut
    3. colltorçuda
    4. colltorçuts
    5. colltorçudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. colltorço
      3. colltorces
      4. colltorç
      5. colltorcem
      6. colltorceu
      7. colltorcen
      1. IMPERFET

      2. colltorcia
      3. colltorcies
      4. colltorcia
      5. colltorcíem
      6. colltorcíeu
      7. colltorcien
      1. PASSAT

      2. colltorcí
      3. colltorceres
      4. colltorcé
      5. colltorcérem
      6. colltorcéreu
      7. colltorceren
      1. FUTUR

      2. colltorceré
      3. colltorceràs
      4. colltorcerà
      5. colltorcerem
      6. colltorcereu
      7. colltorceran
      1. CONDICIONAL

      2. colltorceria
      3. colltorceries
      4. colltorceria
      5. colltorceríem
      6. colltorceríeu
      7. colltorcerien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. colltorci
      3. colltorcis
      4. colltorci
      5. colltorcem
      6. colltorceu
      7. colltorcin
      1. IMPERFET

      2. colltorcés
      3. colltorcessis
      4. colltorcés
      5. colltorcéssim
      6. colltorcéssiu
      7. colltorcessin
    1. IMPERATIU

    2. colltorç
    3. colltorci
    4. colltorcem
    5. colltorceu
    6. colltorcin

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

    verb intransitiu
  1. torcer el cuello.
  2. [la tija d'una planta] torcerse pron, doblarse pron.
  3. figuradament [defallir] desfallecer intr.
  4. figuradament i familiarment [morir-se] estirar la pata.

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer

colltòrcer


<title type="display">colltòrcer</title>

Pronúncia: kɔ̀ʎtɔ́rsə
    verb intransitiu i pronominal
  1. se tordre le cou.
  2. [la tija d'una planta] se plier pron.
    • [neulir-se] s'étioler pron.
  3. figuradament i familiarment [defallir] défaillir intr.
    familiarment [morir-se] casser sa pipe, passer l'arme à gauche.

colltòrcer

colltort
-a


<title type="display">colltort</title>

Pronúncia: kɔ̀ʎtɔ́rt
    adjectiu
  1. qui a le cou tordu.
  2. figuradament [abatut] abattu -e.
    • [neulit] affaibli -e, malingre, chétif -ive.
  3. masculí i femení
  4. [hipòcrita] hypocrite, tartuffe m.
    religió bigot -e.
  5. masculí
  6. ornitologia [Jynx torquilla] torcol fourmilier.

colltort
-a