Es mostren 594823 resultats

colpiment

colpiment

colpiment

colpiment

colpiment

colpiment

colpir


<title type="display">colpir</title>

Pronúncia: kulpí
    verb transitiu
  1. to impress, make an impression on, make an impact upon.
  2. to touch.
  3. to upset.
  4. verb pronominal
  5. colpir-se el pit to beat one’s breast.

colpir

colpir

<title type="display">colpir</title>

verb transitiu colpire. || [amb una arma] colpire, ferire. || [amb l'espasa] colpire, trafiggere. || [amb un bastó] percuotere, picchiare. || [afectar] colpire. || fig colpire, impressionare. | [Déu] colpire, punire. | [d'emoció] colpire, impressionare.

colpir

colpir


<title type="display">colpir</title>

    verb transitiu
  1. golpear, pegar. La pedra el colpí al genoll, la piedra le golpeó en la rodilla.
  2. [ferir] herir. Van morir colpits per l'espasa, murieron heridos por la espada.
  3. [tocar] alcanzar. Colpit pel llamp, alcanzado por el rayo.
  4. [afectar] asolar, azotar. La pesta colpí tot el país, la peste asoló todo el país.
  5. figuradament [d'espant, d'emoció] impresionar, afectar, conmocionar (o causar una conmoción).

colpir

colpir


<title type="display">colpir</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. colpir
    1. GERUNDI

    2. colpint
    1. PARTICIPI

    2. colpit
    3. colpida
    4. colpits
    5. colpides
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. colpeixo
      3. colpeixes
      4. colpeix
      5. colpim
      6. colpiu
      7. colpeixen
      1. IMPERFET

      2. colpia
      3. colpies
      4. colpia
      5. colpíem
      6. colpíeu
      7. colpien
      1. PASSAT

      2. colpí
      3. colpires
      4. colpí
      5. colpírem
      6. colpíreu
      7. colpiren
      1. FUTUR

      2. colpiré
      3. colpiràs
      4. colpirà
      5. colpirem
      6. colpireu
      7. colpiran
      1. CONDICIONAL

      2. colpiria
      3. colpiries
      4. colpiria
      5. colpiríem
      6. colpiríeu
      7. colpirien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. colpeixi
      3. colpeixis
      4. colpeixi
      5. colpim
      6. colpiu
      7. colpeixin
      1. IMPERFET

      2. colpís
      3. colpissis
      4. colpís
      5. colpíssim
      6. colpíssiu
      7. colpissin
    1. IMPERATIU

    2. colpeix
    3. colpeixi
    4. colpim
    5. colpiu
    6. colpeixin

colpir

colpir

colpir

colpir


<title type="display">colpir</title>

    verb transitiu
  1. schlagen, treffen.
  2. figuradament ergreifen.
    • erschüttern.
  3. verb reflexiu
  4. colpir-se el pit sich an die Brust klopfen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

colpir

colpir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colpir</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’it. colpire, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
    verb transitiu
    1. Tocar, encertar, amb una certa força. La pedra el colpí al genoll. Colpir amb l’espasa, amb la llança.
    2. figuradament La ira divina ha colpit l’assassí.
    3. colpir-se el pit Donar-se cops al pit en senyal de penediment.
  1. figuradament Afectar d’una impressió forta, sobtada. Colpir d’espant, d’emoció.

colpir