Es mostren 594844 resultats

■ comanador
| comanadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanador</title>

Etimologia: de comanar 1a font: 1182
  1. masculí i femení
    1. Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa.
    2. catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
  2. masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda.
  3. masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes.

■ comanador
| comanadora

masculí i femení Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes
Traducció
Diccionari Català francès

comanador

comanador

masculí història dignitat commandeur
Diccionari Català Anglès

comanadora

comanadora

femení història eclesiàstica prioress
Diccionari Català Castellà

comanadoria

comanadoria

femení comanda
Diccionari Català Anglès

comanadoria

comanadoria

femení lordship commandery estate belonging to a commander commander’s residence
Diccionari Català Alemany

comanadoria

comanadoria

femení Kommende, Komturei f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

comanadoria

comanadoria

femení història comanda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanadoria

■ comanadoria

femení història Comanda Residència del comanador
Traducció
Diccionari der aranés

comanament

<title type="display">comanament </title>

    nòm m
  1. Persona o organisme qu’a autoritat e poder entà dirigir o governar. Sin.: comandament.
  2. Utís o indicador que servís entà contrarotlar eth foncionament d’un aparelh o d’ua maquina.

    3. Català: 1. comandament, autoritat f; 2. comandament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

comanament

nòm m Persona o organisme qu’a autoritat e poder entà dirigir o governar Sin comandament Utís o indicador que servís entà contrarotlar eth foncionament d’un aparelh o d’ua maquina Català 1 comandament, autoritat f 2 comandament © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

comanar

comanar

verb transitiu encomanar encarregar balear comana'm força el teu pare grüß mir deinen Vater herzlich història lehnen, zu Lehen geben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat