Partició sil·làbica: com_mu_ta_tiu Etimologia: de commutar1a font: 1803, DEst.
Body
adjectiu
Relatiu o pertanyent a la commutació.
Dit del contracte en el qual l’interès pecuniari de les prestacions de les parts és ben determinat des de la seva celebració.
propietat commutativamatemàtiques Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi.
adjectiu Relatiu o pertanyent a la commutació Dit del contracte en el qual l’interès pecuniari de les prestacions de les parts és ben determinat des de la seva celebració propietat commutativa matemàtiques Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi