Es mostren 594846 resultats

comúnmente

comúnmente

con

con

çon

çon

con


<title type="display">con</title>

    masculí
  1. geometria cono.
  2. botànica cono.
  3. [cèl·lula] cono.
  4. con de dejecció geografia cono de deyección.
  5. con d'ombra astronomia cono de sombra.
  6. con truncat geometria cono truncado.

con

con
conne


<title type="display">con</title>

Pronúncia: kɔ̃ -ɔn
    adjectiu i masculí i femení
  1. familiarment totxo -a, estúpid -a, beneit -a, sabata, capsigrany -a, colló m, cap de cony. Il est vraiment con, és ben totxo .
    • [choses] poca-solta, ximple -a. Ce que c’est con ce travail!, ja és (o si que és) ben poca-solta, aquesta feina!
  2. popularment [vulve] cony.
  3. à la conne de nyigui-nyogui (o de pa sucat amb oli). Il m’a apporté un marteau à la con, em va portar un martell de nyigui-nyogui.
  4. c’est pas la moitié d’un con és un bon tros d’ase.
  5. être con comme un balai (ou une valise sans poignée) ser un sabatot (o un tros de totxo, o més curt que una cua de conill, o més just que un pany de cop).
  6. pauvre con ! desgraciat -ada!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

con
conne

con

con

con

con

con


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">con</title>

Accessory
Etimologia: del ll. conus, i aquest, del gr. kō͂nos, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. geometria Cos limitat per una superfície cònica tancada (superfície lateral del con) i un pla (base del con), el qual talla la superfície cònica segons una corba tancada.
  2. botànica Estròbil o pinya de les coníferes.
  3. histologia Cadascuna de les cèl·lules de la retina en forma d’ampolla i d’origen neuroepitelial especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
  4. trànsit Objecte de forma cònica, generalment de plàstic, que hom col·loca en nombre suficient sobre la calçada per a separar carrils o marcar zones a les quals no es pot accedir. Posar cons en un carril de l’autopista.
  5. con de dejecció geomorfologia Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
  6. con vegetatiu botànica Àpex vegetatiu.

con

con

<title type="display">con</title>

    nom masculí
  1. Un con és una figura geomètrica o un objecte que acaba en punta i té la base rodona. Les paperines tenen forma de con.

    (1) Un con. (2) Un con oblic.

  2. Objecte en forma de con, generalment de plàstic, que es col·loca a les carreteres per a separar carrils o per a indicar que no es pot passar per un lloc.
  3. Cèl·lula nerviosa dels ulls que intervé en la percepció de les formes i dels colors. Juntament amb els bastonets, els cons es troben a la retina.

con

con


<title type="display">con</title>

Pronúncia: kón
    masculí
  1. geometria cône.
  2. botànica cône.
  3. con de dejecció geografia cône de déjections.
  4. con d'ombra astronomia cône d'ombre.
  5. con retinal anatomia cone rétinien.
  6. con truncat geometria cône tronqué (tronc de cône).

con