<title type="display">con</title>
-
preposició
- [compañía] amb. Está con sus amigos, és amb els seus amics.
- [reciprocidad] amb. Discute con todos, discuteix amb tothom.
- [contenido] amb. Una frase con sentido, una frase amb sentit.
- [medio, causa] amb. Atar con una cuerda, lligar amb una corda. Se desgasta con el roce, es desgasta amb el frec.
- [modo] amb. Con mucho gusto, amb molt de gust.
- [queja] tan. No me lo ha comunicado... ¡Con lo contenta que yo estaba!, no m'ho ha fet saber... tan contenta que jo estava!
- [con un infinitivo] amb (o només) que [verb en subjuntiu, o sense traducció i verb en gerundi]. Con abrir la puerta es suficiente, amb que obris (o obrint) la porta n'hi ha prou.
- com que [verb en indicatiu]. Con hablar tanto, perdió el avión, com que parlava tant, va perdre l'avió.
- [a pesar de] tot i, malgrat, a desgrat de. Con ser su madre, no puede aguantarlo, tot i ésser la seva mare, no pot aguantar-lo.
- [complemento de 'aguantarse' y equivalentes] [no es tradueix]. Apechugar con las consecuencias, tocar les conseqüències. Cargar con las culpas, carregar (o carregar-se) les culpes.
- [complemento de 'poder' y 'atreverse'] [es tradueix per un verb en infinitiu]. ¿Puedes con este trabajo?, pots fer aquesta feina?
- con solo amb (o només) que [verb en subjuntiu]. Con solo pedirlo, te lo traerán, només que ho demanis t'ho portaran.
- con tal que (o con que, o con solo que) amb (o només) que.
- con todo (o con todo y con eso pop) amb tot, tot amb tot, tot i, amb tot i això.
- para con envers.
- ¡vaya con...! familiarment ves per on!, quin un! ¡Vaya con tu hermano!, ves per on, el teu germà!
