Es mostren 594844 resultats

conciliar1

conciliar1

adjectiu conciliar Vegeu també conciliar 2
Diccionari Català francès

conciliar1

conciliar1

adjectiu conciliaire Vegeu també conciliar 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: con_ci_li_ar
Etimologia: del ll. conciliare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Posar d’acord per mitjans persuasius (dues persones o més) sobre un punt en litigi. El jutge concilià les parts.
    1. transitiu Posar d’acord, fer compatibles, sense violència (coses que semblen contradictòries). Conciliar els extrems. Conciliar dos texts.
    2. pronominal En el fons la seva teoria es concilia bé amb la tradicional.
  3. pronominal
    1. Guanyar-se 1 4 i 5. S’ha conciliat el respecte de tothom amb la seva conducta.
    2. per extensió Es concilià el favor del ministre.



    4. Vegeu també:
    conciliar2

■ conciliar1

verb transitiu Posar d’acord per mitjans persuasius dues persones o més sobre un punt en litigi El jutge concilià les parts transitiu Posar d’acord, fer compatibles, sense violència coses que semblen contradictòries Conciliar els extrems Conciliar dos texts pronominal En el fons la seva teoria es concilia bé amb la tradicional pronominal Guanyar-se 1 4 i 5 S’ha conciliat el respecte de tothom amb la seva conducta per extensió Es concilià el favor del ministre Vegeu també conciliar 2
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

conciliar2


<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: kunsiliá
    verb transitiu
  1. [posar d'acord] concilier, mettre d'accord. Conciliar dos adversaris, concilier deux adversaires.
  2. figuradament [guanyar] gagner. Conciliar la confiança d'algú, gagner la confiance de quelqu'un.
    3. verb pronominal
  3. se concilier, s'attirer. S'ha sabut conciliar les simpaties de tothom, il a su s'attirer la sympathie de tous.
  4. figuradament [un superior] se concilier, s'attirer.
  5. [ésser comptatible] se rapprocher de. En el fons, la seva teoria es concilia amb la tradició, sur le fond, sa théorie se rapproche de la tradition.



    6. Vegeu també:
    conciliar1

conciliar2

verb transitiu posar d'acord concilier , mettre d'accord Conciliar dos adversaris , concilier deux adversaires figuradament guanyar gagner Conciliar la confiança d'algú , gagner la confiance de quelqu'un verb pronominal se concilier , s'attirer S'ha sabut conciliar les simpaties de tothom , il a su s'attirer la sympathie de tous figuradament un superior se concilier , s'attirer ésser comptatible se rapprocher de En el fons, la seva teoria es concilia amb la tradició , sur le fond, sa théorie se rapproche de la tradition Vegeu també conciliar 1
Diccionari Català Italià

conciliar 2

<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

verb transitiu [avenir] conciliare, riconciliare, porre d'accordo, accordare. || [fer compatible] armonizzare, conciliare. || [guanyar-se] procurare, conciliare, cattivare.

verb pronominal andare d'accordo, armonizzarsi, conciliarsi. || [les simpaties] cattivarsi, procurarsi, attirarsi. || [una persona] accattivarsi, ingraziarsi, propiziarsi.


Vegeu també:
conciliar1

conciliar 2

verb transitiu avenir conciliare, riconciliare, porre d'accordo, accordare || fer compatible armonizzare, conciliare || guanyar-se procurare, conciliare, cattivare verb pronominal andare d'accordo, armonizzarsi, conciliarsi || les simpaties cattivarsi, procurarsi, attirarsi || una persona accattivarsi, ingraziarsi, propiziarsi Vegeu també conciliar 1
Diccionari Castellà Català

conciliar2


<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. [poner de acuerdo] conciliar, concertar.
  2. [hacer compatibles] conciliar. Conciliar dos textos, conciliar dos texts.
  3. [granjearse, atraerse] conciliar. Su conducta le ha conciliado el respeto de todos, la seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom.
  4. [el sueño] agafar.
    5. verb pronominal
  5. conciliar-se.
  6. [reconciliarse] reconciliar-se, amistar-se.
  7. [granjearse, atraerse] conciliar-se. Con su carácter se concilia la simpatía de todos, amb el seu caràcter es concilia la simpatia de tothom.



    8. Vegeu també:
    conciliar1

conciliar2

verb transitiu poner de acuerdo conciliar , concertar hacer compatibles conciliar Conciliar dos textos , conciliar dos texts granjearse, atraerse conciliar Su conducta le ha conciliado el respeto de todos , la seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom el sueño agafar verb pronominal conciliar-se reconciliarse reconciliar-se , amistar-se granjearse, atraerse conciliar-se Con su carácter se concilia la simpatía de todos , amb el seu caràcter es concilia la simpatia de tothom Vegeu també conciliar 1
Diccionari Català Alemany

conciliar2

conciliar2

verb transitiu ver-, aus-söhnen in Einklang bringen verb reflexiu sich versöhnen figuradament sich jemandes Wohlwollen gewinnen Vegeu també conciliar 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

conciliar2


<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. [avenir] conciliar, poner de acuerdo. Conciliar les parts, conciliar a las partes.
  2. [fer compatibles] conciliar. Conciliar els extrems, conciliar los extremos.
  3. conciliar, granjear. La seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom, su conducta le ha conciliado el respeto de todos.
    4. verb pronominal
  4. conciliarse.
  5. conciliarse, granjearse, atraerse, ganarse. S'ha conciliat les simpaties de tothom, se ha conciliado las simpatías de todos.
  6. [una persona] ganarse. Conciliar-se el capatàs, ganarse al capataz.



    7. Vegeu també:
    conciliar1

conciliar2

verb transitiu avenir conciliar , poner de acuerdo Conciliar les parts , conciliar a las partes fer compatibles conciliar Conciliar els extrems , conciliar los extremos conciliar , granjear La seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom , su conducta le ha conciliado el respeto de todos verb pronominal conciliarse conciliarse , granjearse , atraerse , ganarse S'ha conciliat les simpaties de tothom , se ha conciliado las simpatías de todos una persona ganarse Conciliar-se el capatàs , ganarse al capataz Vegeu també conciliar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliar2

■ conciliar2

adjectiu Relatiu o pertanyent a un concili Decret conciliar Seminari conciliar Pare conciliar Vegeu també conciliar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conciliarisme

conciliarisme

masculí cristianisme Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa