Es mostren 594844 resultats

concloent

concloent

adjectiu definitiu concludente
DIDAC Diccionari escolar

concloent

concloent

adjectiu Que no es pot refutar o que no admet cap dubte Si hi ha proves concloents que una persona és innocent, se l'ha de deixar lliure
Diccionari Català Anglès

concloentment

concloentment

adverbi conclusively decisively unanswerably
Diccionari Català Alemany

concloentment

concloentment

adverbi Vegeu concloent © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concloentment

■ concloentment

adverbi D’una manera concloent
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

concloure


<title type="display">concloure</title>

  1. convenir, concloure un acord sobre un punt determinat.
    ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança.
    acordar (→)
    pactar
    contractar
    decidir
  2. Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes.
    cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma filla.
    inferir
    deduir
    induir
    argüir
    treure'n la conseqüència



© Manuel Franquesa

concloure

convenir , concloure un acord sobre un punt determinat ajustar Ajustar la pau, una treva, una aliança acordar → pactar contractar decidir Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes cloure D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma filla inferir deduir induir argüir treure'n la conseqüència © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

concloure

concloure

verb transitiu abschließen, beenden, vollenden entscheiden folgern verb intransitiu enden, zum Schluss kommen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

concloure


<title type="display">concloure</title>

    1. INFINITIU

    1. concloure

    2. GERUNDI

    1. concloent

    3. PARTICIPI

    1. conclòs
    2. conclosa
    3. conclosos
    4. concloses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. concloc
      2. conclous
      3. conclou
      4. concloem
      5. concloeu
      6. conclouen

      2. IMPERFET

      1. concloïa
      2. concloïes
      3. concloïa
      4. concloíem
      5. concloíeu
      6. concloïen

      3. PASSAT

      1. concloguí
      2. conclogueres
      3. conclogué
      4. concloguérem
      5. concloguéreu
      6. conclogueren

      4. FUTUR

      1. conclouré
      2. conclouràs
      3. conclourà
      4. conclourem
      5. concloureu
      6. conclouran

      5. CONDICIONAL

      1. conclouria
      2. conclouries
      3. conclouria
      4. conclouríem
      5. conclouríeu
      6. conclourien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. conclogui
      2. concloguis
      3. conclogui
      4. concloguem
      5. conclogueu
      6. concloguin

      2. IMPERFET

      1. conclogués
      2. concloguessis
      3. conclogués
      4. concloguéssim
      5. concloguéssiu
      6. concloguessin

    6. IMPERATIU

    1. conclou
    2. conclogui
    3. concloguem
    4. concloeu
    5. concloguin

concloure

INFINITIU concloure GERUNDI concloent PARTICIPI conclòs conclosa conclosos concloses INDICATIU PRESENT concloc conclous conclou concloem concloeu conclouen IMPERFET concloïa concloïes concloïa concloíem concloíeu concloïen PASSAT concloguí conclogueres conclogué concloguérem concloguéreu conclogueren FUTUR conclouré conclouràs conclourà conclourem concloureu conclouran CONDICIONAL conclouria conclouries conclouria conclouríem conclouríeu conclourien SUBJUNTIU PRESENT conclogui concloguis conclogui concloguem conclogueu concloguin IMPERFET conclogués concloguessis conclogués concloguéssim…
Diccionari Català Anglès

concloure


<title type="display">concloure</title>

Pronúncia: kuŋklɔ́wɾə
    [participi conclòs] verb transitiu
  1. [tractat, aliança, treva] to conclude.
  2. to finish, end.
    3. verb intransitiu
  3. això conclou contra tu this goes conclusively against you.
    4. verb pronominal
  4. to conclude (de from).
  5. to deduce conclusively.

concloure

participi conclòs verb transitiu tractat, aliança, treva to conclude to finish , end verb intransitiu això conclou contra tu this goes conclusively against you verb pronominal to conclude de from to deduce conclusively
Diccionari Català Castellà

concloure


<title type="display">concloure</title>

    [pp: conclòs -osa] verb transitiu
  1. [acabar] concluir, finalizar. Conclogué la novel·la, concluyó la novela.
  2. [deduir, resoldre] concluir.
    3. verb intransitiu
  3. ser concluyente. Aquests testimoniatges conclouen contra seu, estos testimonios son concluyentes en contra suya.

concloure

pp conclòs -osa verb transitiu acabar concluir , finalizar Conclogué la novella , concluyó la novela deduir, resoldre concluir verb intransitiu ser concluyente Aquests testimoniatges conclouen contra seu , estos testimonios son concluyentes en contra suya