Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

concomerse

<title type="display">concomerse</title>

verb pronominal

poc freqüent musclejar intr [per fer-se passar la picor].
figuradament i familiarment [de impaciencia] frisar intr, corcorcar-se, consumir-se.
figuradament i familiarment [de rabia] sangcremar-se, consumir-se.

concomerse

verb pronominal poc freqüent musclejar intr per fer-se passar la picor figuradament i familiarment de impaciencia frisar intr , corcorcar-se , consumir-se figuradament i familiarment de rabia sangcremar-se , consumir-se

concomimiento

<title type="display">concomimiento</title>

masculí

poc freqüent moviment d'espatlles.
figuradament i familiarment frisança f, neguit.

concomimiento

masculí poc freqüent moviment d'espatlles figuradament i familiarment frisança f , neguit

concomio

<title type="display">concomio</title>

masculí poc freqüent concomimiento.

concomio

masculí poc freqüent concomimiento

concomitance

<title type="display">concomitance</title>

Pronúncia: kɔ̃kɔmitɑ̃s

femení concomitància.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

concomitance

femení concomitància © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

concomitància

<title type="display">concomitància</title>

→ coincidència.

© Manuel Franquesa

concomitància

→ coincidència © Manuel Franquesa

■ concomitància

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concomitància</title>

Partició sil·làbica: con_co_mi_tàn_ci_a
Etimologia: del b. ll. concomitantia, íd. 1a font: s. XVI

femení

El fet d’acompanyar un fenomen un altre fenomen. Concomitància de causes, d’idees, de símptomes.
catolicisme Existència del cos i la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia.

■ concomitància

femení El fet d’acompanyar un fenomen un altre fenomen Concomitància de causes, d’idees, de símptomes catolicisme Existència del cos i la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia