Es mostren 594846 resultats

concorregut
-uda

concorregut
-uda

adjectiu amb molta gent concurrido -da Un carrer molt concorregut , una calle muy concurrida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concorregut
| concorreguda

■ concorregut
| concorreguda

adjectiu Freqüentat, que s’hi reuneix gent És un lloc dels més concorreguts
Traducció
Diccionari Català Anglès

concórrer


<title type="display">concórrer</title>

Pronúncia: kuŋkórə
    verb intransitiu
  1. [acudir junts] to meet, gather, assemble (a, en at, in).
  2. concórrer a les urnes to go to the polls.
  3. [coincidir: dues línies, etc.] to meet, come together (a, en at).
  4. [esdevenir-se alhora] to coincide.
  5. [contribuir] to contribute, cooperate.
  6. to compete, take part in.

concórrer

verb intransitiu acudir junts to meet , gather , assemble a, en at, in concórrer a les urnes to go to the polls coincidir dues línies, etc to meet , come together a, en at esdevenir-se alhora to coincide contribuir to contribute , cooperate to compete , take part in
Diccionari der aranés

concórrer

<title type="display">concórrer </title>

    v intr
  1. Amassar-se en un madeish lòc o moment diuèrses persones, eveniments o causes.
  2. Coïncidir qualitats o circonstàncies en ua madeisha persona o causa.

    3. Català: concórrer, confluir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

concórrer

v intr Amassar-se en un madeish lòc o moment diuèrses persones, eveniments o causes Coïncidir qualitats o circonstàncies en ua madeisha persona o causa Català concórrer, confluir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

concórrer


<title type="display">concórrer</title>

    verb intransitiu
  1. [en un lloc] concurrir. Tots concorregueren a la ballada, todos concurrieron al baile.
  2. [dues línies] concurrir, convergir, converger.
  3. [en el temps] concurrir, coincidir.
  4. contribuir, coadyuvar. La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter, la soledad y la frustración han contribuido a agriarle el carácter.
  5. [presentar-se a un concurs] opositar, hacer oposiciones. Concórrer a una plaça, opositar a una plaza.
  6. [participar en un concurs] participar en un certamen.

concórrer

verb intransitiu en un lloc concurrir Tots concorregueren a la ballada , todos concurrieron al baile dues línies concurrir , convergir , converger en el temps concurrir , coincidir contribuir , coadyuvar La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter , la soledad y la frustración han contribuido a agriarle el carácter presentar-se a un concurs opositar , hacer oposiciones Concórrer a una plaça , opositar a una plaza participar en un concurs participar en un certamen
Conjugador Català

concórrer


<title type="display">concórrer</title>

    1. INFINITIU

    1. concórrer

    2. GERUNDI

    1. concorrent

    3. PARTICIPI

    1. concorregut
    2. concorreguda
    3. concorreguts
    4. concorregudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. concorro
      2. concorres
      3. concorre
      4. concorrem
      5. concorreu
      6. concorren

      2. IMPERFET

      1. concorria
      2. concorries
      3. concorria
      4. concorríem
      5. concorríeu
      6. concorrien

      3. PASSAT

      1. concorreguí
      2. concorregueres
      3. concorregué
      4. concorreguérem
      5. concorreguéreu
      6. concorregueren

      4. FUTUR

      1. concorreré
      2. concorreràs
      3. concorrerà
      4. concorrerem
      5. concorrereu
      6. concorreran

      5. CONDICIONAL

      1. concorreria
      2. concorreries
      3. concorreria
      4. concorreríem
      5. concorreríeu
      6. concorrerien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. concorri
      2. concorris
      3. concorri
      4. concorrem
      5. concorreu
      6. concorrin

      2. PRESENT (alternatiu)

      1. concorri
      2. concorris
      3. concorri
      4. concorreguem
      5. concorregueu
      6. concorrin

      3. IMPERFET

      1. concorregués
      2. concorreguessis
      3. concorregués
      4. concorreguéssim
      5. concorreguéssiu
      6. concorreguessin

    6. IMPERATIU

    1. concorre
    2. concorri
    3. concorrem
    4. concorreu
    5. concorrin

      6. (alternatiu)

      1. concorre
      2. concorri
      3. concorreguem
      4. concorreu
      5. concorrin

concórrer

INFINITIU concórrer GERUNDI concorrent PARTICIPI concorregut concorreguda concorreguts concorregudes INDICATIU PRESENT concorro concorres concorre concorrem concorreu concorren IMPERFET concorria concorries concorria concorríem concorríeu concorrien PASSAT concorreguí concorregueres concorregué concorreguérem concorreguéreu concorregueren FUTUR concorreré concorreràs concorrerà concorrerem concorrereu concorreran CONDICIONAL concorreria concorreries concorreria concorreríem concorreríeu concorrerien SUBJUNTIU PRESENT concorri concorris concorri concorrem concorreu concorrin PRESENT alternatiu…
Diccionari de sinònims Franquesa

concórrer

concórrer

→ acudir → coincidir → contribuir → competir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

concórrer

<title type="display">concórrer</title>

verb intransitiu [en un lloc] accorrere, adunarsi pron, affluire, andare, concorrere. || [dues línies en un punt] concorrere, convergere, incontrarsi pron. || [en el temps] coincidere. || [contribuir] contribuire, concorrere, cooperare. || [presentar-se a un concurs] concorrere, competere, gareggiare. Concórrer a una càtedra, concorrere a una cattedra. || [participar en un concurs] concorrere.

concórrer

verb intransitiu en un lloc accorrere, adunarsi pron , affluire, andare, concorrere || dues línies en un punt concorrere, convergere, incontrarsi pron || en el temps coincidere || contribuir contribuire, concorrere, cooperare || presentar-se a un concurs concorrere, competere, gareggiare Concórrer a una càtedra , concorrere a una cattedra || participar en un concurs concorrere
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concórrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concórrer</title>

Etimologia: del ll. concurrĕre, íd. 1a font: 1378
    verb intransitiu
  1. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones. Tots concorregueren a la ballada.
  2. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses. Dues línies que concorren en un punt. En ell concorren totes les qualitats.
  3. Esdevenir-se alhora. Per a obtenir el premi, hi han de concórrer aquestes condicions.
  4. Contribuir, cooperar, a un efecte. La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter.
  5. Coincidir amb altres a pretendre una mateixa cosa. Concórrer a una càtedra.

■ concórrer

verb intransitiu Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones Tots concorregueren a la ballada Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses Dues línies que concorren en un punt En ell concorren totes les qualitats Esdevenir-se alhora Per a obtenir el premi, hi han de concórrer aquestes condicions Contribuir, cooperar, a un efecte La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter Coincidir amb altres a pretendre una mateixa cosa Concórrer a una càtedra
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

concórrer

<title type="display">concórrer</title>

    verb
  1. Trobar-se al mateix temps diverses persones en un lloc. A les festes majors, tot el poble concorre al ball de l'envelat.
  2. Coincidir en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses. En un encreuament, hi concorren diverses carreteres. En una persona, hi poden concórrer moltes qualitats.
  3. Coincidir amb d'altres a voler aconseguir la mateixa cosa. Podem concórrer, per exemple, a una càtedra.

concórrer

verb Trobar-se al mateix temps diverses persones en un lloc A les festes majors, tot el poble concorre al ball de l'envelat Coincidir en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses En un encreuament, hi concorren diverses carreteres En una persona, hi poden concórrer moltes qualitats Coincidir amb d'altres a voler aconseguir la mateixa cosa Podem concórrer, per exemple, a una càtedra