concriar
-
verb transitiu
- [crear ensems] concrear.
- engendrar, crear, producir.
Es mostren 594828 resultats
concriar
concriar
verb transitiu crear ensems concrear engendrar , crear , producir
■
concriar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concriar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_cri_ar
Etimologia: de criar 1a font: 1575, DPou.
Etimologia: de criar 1a font: 1575, DPou.
Body
-
verb
transitiu
- Crear ensems (dues o més coses). L’amor és concriat amb l’home.
- Engendrar, criar, produir.
■
concriar
verb transitiu Crear ensems dues o més coses L’amor és concriat amb l’home Engendrar, criar, produir
concriar
<title type="display">concriar</title>
Body
-
- concriar
INFINITIU
-
- concriant
GERUNDI
-
- concriat
- concriada
- concriats
- concriades
PARTICIPI
-
-
- concrio
- concries
- concria
- concriem
- concrieu
- concrien
PRESENT
-
- concriava
- concriaves
- concriava
- concriàvem
- concriàveu
- concriaven
IMPERFET
-
- concrií
- concriares
- concrià
- concriàrem
- concriàreu
- concriaren
PASSAT
-
- concriaré
- concriaràs
- concriarà
- concriarem
- concriareu
- concriaran
FUTUR
-
- concriaria
- concriaries
- concriaria
- concriaríem
- concriaríeu
- concriarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- concriï
- concriïs
- concriï
- concriem
- concrieu
- concriïn
PRESENT
-
- concriés
- concriessis
- concriés
- concriéssim
- concriéssiu
- concriessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- concria
- concriï
- concriem
- concrieu
- concriïn
IMPERATIU
concriar
INFINITIU concriar GERUNDI concriant PARTICIPI concriat concriada concriats concriades INDICATIU PRESENT concrio concries concria concriem concrieu concrien IMPERFET concriava concriaves concriava concriàvem concriàveu concriaven PASSAT concrií concriares concrià concriàrem concriàreu concriaren FUTUR concriaré concriaràs concriarà concriarem concriareu concriaran CONDICIONAL concriaria concriaries concriaria concriaríem concriaríeu concriarien SUBJUNTIU PRESENT concriï concriïs concriï concriem concrieu concriïn IMPERFET concriés concriessis concriés concriéssim concriéssiu concriessin…
concriar
<title type="display">concriar</title>
verb transitiu creare insieme, concreare. || generare, produrre, creare.
concriar
verb transitiu creare insieme, concreare || generare, produrre, creare
concriar
<title type="display">concriar</title>
Pronúncia: kuŋkɾiá
verb transitiu antigament [crear ensems] créer ensemble.
• [engendrar] engendrer, produire, créer.
• [engendrar] engendrer, produire, créer.
concriar
verb transitiu antigament crear ensems créer ensemble • engendrar engendrer , produire , créer
concubí
-ina
<title type="display">concubí</title>
Pronúncia: kuŋkuβí
masculí i femení concubin -e.
concubí
-ina
masculí i femení concubin -e
concubí
<title type="display">concubí</title>
masculí Mann m, der im Konkubinat lebt.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
concubí
masculí Mann m , der im Konkubinat lebt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
concubí
| concubina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concubí</title>
Accessory
Etimologia: del ll. concubīnus, -a, íd., der. de cubare ‘jeure’ 1a font: 1696, DLac.
Body
- masculí i femení Persona que fa vida marital amb una altra sense ésser-ne cònjuge.
- femení història En algunes societats, dona que cohabitava amb el marit, però amb una categoria inferior a la de l’esposa o les esposes legítimes.
■
concubí
| concubina
masculí i femení Persona que fa vida marital amb una altra sense ésser-ne cònjuge femení història En algunes societats, dona que cohabitava amb el marit, però amb una categoria inferior a la de l’esposa o les esposes legítimes
concubí
<title type="display">concubí</title>
nom masculí i femení Persona que viu amb una altra com si fossin marit i muller sense estar casats.
concubí
nom masculí i femení Persona que viu amb una altra com si fossin marit i muller sense estar casats