Es mostren 594846 resultats

concurrència


<title type="display">concurrència</title>

Pronúncia: kuŋkurɛ́nsiə
    femení
  1. [de persones] assistance, affluence. La conferència va captivar la concurrència, la conférence a charmé l'assistance. Gran concurrència, affluence (assistance) nombreuse (foule immense).
  2. [de coses] convergence, coïncidence.
  3. [en el temps] coïncidence, simultanéité, concours m.
  4. [rivalitat] concurrence.
  5. economia concurrence.

concurrència

concurrent


<title type="display">concurrent</title>

    adjectiu
  1. zusammenlaufend.
  2. zusammenwirkend.
  3. masculí i femení
  4. Besucher(in) m (f), Anwesende(r m) m/f.
  5. (Mit)Bewerber(in) m (f).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

concurrent

concurrent

concurrent

concurrent
-ente


<title type="display">concurrent</title>

Pronúncia: kɔ̃kyʀɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. comerç i mercat competidor -a. Commerçants concurrents, comerciants competidors.
  2. infreqüent [qui concourt à un but] concurrent.
  3. astronomia concurrent.
  4. masculí i femení
  5. comerç i mercat competidor -a.
  6. concurrent, candidat. Les concurrents pour un poste, els concurrents per a una plaça.
  7. esports participant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

concurrent
-ente

concurrent


<title type="display">concurrent</title>

    adjectiu
  1. [en un punt] concurrente, convergente.
  2. concurrente, coadyuvante. Causa concurrent, causa concurrente.
  3. masculí i femení
  4. concurrente, asistente. La majoria dels concurrents l'aplaudiren, la mayoría de los concurrentes lo aplaudieron.

concurrent

concurrent


<title type="display">concurrent</title>

Pronúncia: kuŋkurén
    adjectiu
  1. concurrent, converging.
  2. competing, competitive, rival.
  3. masculí i femení
  4. person present, person attending.
  5. comerç i mercat competitor.

concurrent

concurrent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concurrent</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. concurrens, -ntis, part. present del ll. concurrĕre ‘concórrer’ 1a font: 1315
Body
  1. adjectiu Que va a trobar-se en un punt amb altres coses. Forces concurrents. Línies concurrents.
  2. adjectiu Que coopera amb altres coses a un mateix efecte. Causa concurrent.
  3. masculí i femení Persona aplegada amb altres en un mateix lloc, assistent. La majoria dels concurrents l’aplaudiren.
  4. masculí i femení Persona que competeix amb altres per una mateixa cosa. Ha vençut tots els altres concurrents.

concurrent

concurrent

<title type="display">concurrent</title>

adjectiu concorrente, convergente. || [de causa] concomitante.

masculí i femení [assistent] presente, astante. || [que competeix] concorrente, rivale, partecipante.

concurrent

concurrent

concurrent

concurrent


<title type="display">concurrent</title>

Pronúncia: kuŋkurén
    adjectiu
  1. [en un punt] convergent -e.
    • concurrent -e. Forces concurrents, forces concurrentes.
  2. masculí i femení
  3. assistant -e, participant -e. La majoria dels concurrents l'aplaudiren, la majorité des participants l'applaudirent.
  4. [rival] concurrent -e.

concurrent