Es mostren 594846 resultats

conducció


<title type="display">conducció</title>

Pronúncia: kunduksió
    femení
  1. conduite.
    • automòbil, automobilisme, marina, marítim i aeronàutica conduite.
  2. electricitat conduite.
  3. [d'un fluid] conduction, conduite.
  4. permís de conducció carnet (carnet de conduir).

conducció

femení conduite • automòbil, automobilisme , marina, marítim i aeronàutica conduite electricitat conduite d'un fluid conduction , conduite permís de conducció carnet carnet de conduir
Diccionari Castellà Català

conducción


<title type="display">conducción</title>

    femení
  1. conducció. Permiso de conducción, permís de conducció.
  2. [de fluidos] conducció. Han arreglado la conducción del agua, han arreglat la conducció de l'aigua.
  3. [iguala] conducta.

conducción

femení conducció Permiso de conducción , permís de conducció de fluidos conducció Han arreglado la conducción del agua , han arreglat la conducció de l'aigua iguala conducta
Diccionari der aranés

conduccion

<title type="display">conduccion </title>

    nòm f
  1. Hèt de dirigir un veïcul automobil.
  2. Procès de hèr a passar cargues electriques a trauès d’un còs.

    3. Català: 1. conducció; 2. conducció elèctrica, conducció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conduccion

nòm f Hèt de dirigir un veïcul automobil Procès de hèr a passar cargues electriques a trauès d’un còs Català 1 conducció 2 conducció elèctrica, conducció © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Anglès Català

conduce

conduce

intransitive verb to conduce to conduir a , produir , tendir a , afavorir virtues that conduce to success virtuts que afavoreixen l’èxit
Diccionari Castellà Català

conducente

conducente

adjectiu conduent
Diccionari Castellà Català

conducir


<title type="display">conducir</title>

    VERB MODEL
    verb transitiu
  1. conduir.
    2. verb intransitiu
  2. conduir. Aprender a conducir, aprendre de conduir.
  3. [convenir] convenir, ésser apropiat.
  4. ¡a qué conduce! a què treu cap?
  5. no conducir a nada (o a ninguna parte) no treure cap a res.
    6. verb pronominal
  6. [portarse] captenir-se, portar-se, conduir-se.
  7. [abonarse] aconductar-se, aconduir-se, conduir-se.

conducir

VERB MODEL verb transitiu conduir verb intransitiu conduir Aprender a conducir , aprendre de conduir convenir convenir , ésser apropiat a qué conduce a què treu cap no conducir a nada o a ninguna parte no treure cap a res verb pronominal portarse captenir-se , portar-se , conduir-se abonarse aconductar-se , aconduir-se , conduir-se
Diccionari Anglès Català

conducive

conducive

adjective conduent to a , que afavoreix
Diccionari Anglès Català

conduct


<title type="display">conduct</title>

Pronúncia: ˈkɒndʌkt
    noun
  1. conducta, comportament.
  2. [of business] direcció.
    3. transitive verb
  3. also Physics conduir.
  4. [business, negotiation, campaign] portar, dirigir.
  5. [one’s case] presentar.
  6. [orchestra] dirigir.
  7. to conduct a correspondence with tenir correspondència amb.
  8. we were conducted through a passage ens van portar per un corredor.
  9. we were conducted round by Lord X Lord X ens va fer de guia.
  10. substance that conducts heat substància conductora de la calor.
    11. intransitive verb
  11. Music dirigir l'orquestra.
    12. reflexive verb
  12. to conduct oneself comportar-se, portar-se bé.

conduct

noun conducta , comportament of business direcció transitive verb also Physics conduir business, negotiation, campaign portar , dirigir one’s case presentar orchestra dirigir to conduct a correspondence with tenir correspondència amb we were conducted through a passage ens van portar per un corredor we were conducted round by Lord X Lord X ens va fer de guia substance that conducts heat substància conductora de la calor intransitive verb Music dirigir l'orquestra reflexive verb to conduct oneself comportar-se , portar-se bé
Diccionari der aranés

conducta

<title type="display">conducta </title>

    nòm f Manèra d’actuar d’ua persona.

    Català: conducta, comportament m, capteniment m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conducta

nòm f Manèra d’actuar d’ua persona Català conducta, comportament m , capteniment m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

conducta


<title type="display">conducta</title>

    femení
  1. [manera de comportarse] conducta, comportament. Su conducta ha sido imperdonable, la seva conducta ha estat imperdonable.
  2. poc freqüent [iguala] conducta.
  3. poc freqüent [conducción] conducció, tragí m, transport m.
  4. poc freqüent [transporte de monedas] tragí m, traginada.
  5. poc freqüent [moneda] moneda traginada.

conducta

femení manera de comportarse conducta , comportament Su conducta ha sido imperdonable , la seva conducta ha estat imperdonable poc freqüent iguala conducta poc freqüent conducción conducció , tragí m , transport m poc freqüent transporte de monedas tragí m , traginada poc freqüent moneda moneda traginada