Es mostren 594846 resultats

conduïdor

conduïdor

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor
| conduïdora

conduïdor
| conduïdora

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor
-a

conduïdor

    masculí i femení
  1. [guia, capitost] conductor -ra, caudillo m.
  2. [d'un partit polític] jefe de filas, líder.

conduïdor
-a

conduïment

conduïment

conduïr

<title type="display">conduïr </title>

Body
    v tr
  1. Amiar o dirigir un veïcul automobil. Sin.: condusir.
  2. Dirigir un negòci o era accion d’un grop de persones.

  3. Català: 1. conduir; 2. dirigir, regir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conduïr

conduir


<title type="display">conduir</title>

  1. v. tr.
    menar. Mena els bous a pasturar. Qui menava el carro?
    emmenar, conduir amb si d'un lloc a un altre.
    portar
    dur
    acompanyar
    guiar
    capitanejar
    governar. El mariner que governava la nau. Per ext.: Governar un vehicle, un aeroplà.
    pilotar, conduir una nau, un aeroplà.
    passejar. Passejar el gos.
    dirigir
  2. (l'aigua, un gas, un líquid qualsevol)
    acanonar
    acanalar
    transmetre, conduir, deixar passar a través seu. El coure transmet l'electricitat.
    portar. Aquest rec porta l'aigua a l'hort.
  3. v. intr. (un camí, carrer, etc., conduir a un lloc)
    menar. Aquest camí mena al riu.
    dreçar. Aquest senderó dreça a la font.
    anar. Aquest carrer va al parc zoològic.
  4. dirigir.
  5. v. pron. → obrar.



© Manuel Franquesa

conduir