Es mostren 594828 resultats

coneixença


<title type="display">coneixença</title>

Pronúncia: kunəʃɛ́nsə
    femení
  1. [efecte de conèixer] connaissance.
  2. [relació, tracte] connaissance, relation.
  3. plural [saber, ciència] connaissances, savoir m sing.
  4. a coneixença meva à ma connaissance (autant que je sache).
  5. ésser de la coneixença de être une connaissance de.
  6. fer coneixença amb (fer la coneixença de) faire la connaissance de.
  7. posar en coneixença mettre en relation.
  8. tenir coneixença amb algú être en relations avec.
  9. tenir coneixença de [estar informat] être informé de.
  10. venir (arribar, pervenir) a coneixença de venir à la connaissance de (venir aux oreilles de).

coneixença

femení efecte de conèixer connaissance relació, tracte connaissance , relation plural saber, ciència connaissances , savoir m sing a coneixença meva à ma connaissance autant que je sache ésser de la coneixença de être une connaissance de fer coneixença amb fer la coneixença de faire la connaissance de posar en coneixença mettre en relation tenir coneixença amb algú être en relations avec tenir coneixença de estar informat être informé de venir arribar , pervenir a coneixença de venir à la connaissance de venir aux oreilles de
Diccionari Català Castellà

coneixent


<title type="display">coneixent</title>

    adjectiu
  1. [coneixedor] conocible.
  2. és coneixent que se conoce que. És ben coneixent que han entrat al rebost, bien se conoce que han entrado en la despensa.
    3. masculí i femení
  3. [conegut] conocido -da, amistad. Té molts coneixents, tiene muchos conocidos.
  4. fer-se coneixents [dues persones] conocerse.

coneixent

adjectiu coneixedor conocible és coneixent que se conoce que És ben coneixent que han entrat al rebost , bien se conoce que han entrado en la despensa masculí i femení conegut conocido -da , amistad Té molts coneixents , tiene muchos conocidos fer-se coneixents dues persones conocerse
Gran Diccionari de la llengua catalana

coneixent


<title type="display">coneixent</title>

Partició sil·làbica: co_nei_xent
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu antigament Que coneix, coneixedor. Serem coneixents que Déu sabrà tots els béns i tots els mals.
  2. adjectiu Que pot ésser conegut; coneixedor. Ja és ben coneixent que han entrat al rebost.
  3. adjectiu antigament Que coneix o entén bé les coses; intel·ligent. L’abat era savi i coneixent.
  4. adjectiu antigament Que reconeix (els favors), que demostra gratitud. Hem d’ésser-li coneixents del bé que fa.
  5. masculí i femení
    1. conegut 3. Volia visitar un coneixent seu.
    2. fer-se coneixents Fer coneixença mútua dues persones o més.

coneixent

adjectiu antigament Que coneix, coneixedor Serem coneixents que Déu sabrà tots els béns i tots els mals adjectiu Que pot ésser conegut coneixedor Ja és ben coneixent que han entrat al rebost adjectiu antigament Que coneix o entén bé les coses intelligent L’abat era savi i coneixent adjectiu antigament Que reconeix els favors, que demostra gratitud Hem d’ésser-li coneixents del bé que fa masculí i femení conegut 3 Volia visitar un coneixent seu fer-se coneixents Fer coneixença mútua dues persones o més
Traducció
Diccionari Català Italià

coneixent

coneixent

adjectiu conoscibile || és coneixent que è evidente che masculí i femení conoscente || fer-se coneixents consoscersi, fare conoscenza
Diccionari Català francès

coneixent

coneixent

adjectiu connaissable masculí i femení conegut
Diccionari Català Castellà

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

    verb transitiu
  1. conocer. Conèixer la realitat, conocer la realidad. Conèixer un autor, conocer a un autor.
  2. [tenir consciència] conocer. Conec les meves limitacions, conozco mis limitaciones.
  3. [descobrir] ver, conocerse [impers]. Ja conec que n'has feta alguna, ya veo (o se conoce) que has hecho alguna.
  4. presumir, intuir. Conec que plourà, presumo que va a llover.
  5. [tenir experiència] conocer. Ha conegut la fam, ha conocido el hambre.
  6. [discernir] conocer. No em coneixes?, ¿no me conoces? Conèixer el gra entre la palla, conocer el grano entre la paja.
  7. [reconèixer] conocer, reconocer. Avui no et conec, hoy no te conozco.
  8. [acceptar] reconocer, aceptar. No el volien conèixer per cap, no lo querían reconocer por jefe.
  9. [designar] llamar, conocer por, apodar.
  10. [fer coneixença] conocer. La vaig conèixer a l'escola, la conocí en la escuela.
  11. [emprat negativament] [tenir, sentir] conocer, saber de. No coneix l'enveja, no conoce la envidia.
  12. [fer cas de] responder. Els cavalls ja no coneixien el fre, los caballos ya no respondían al freno.
  13. conèixer el marro (o la flaca, o el llautó) figuradament i familiarment conocer bien el percal (o el paño, o el asunto).
  14. donar-se a conèixer darse a conocer.
  15. fer (o donar) a conèixer dar a conocer.
  16. fer-se conèixer darse a conocer. Es feu conèixer amb uns articles a la premsa, se dio a conocer con unos artículos en la prensa.
  17. qui no et coneix que et compri figuradament i familiarment el que no te conozca que te compre.
    18. verb intransitiu
  18. [considerar convenient] parecer. Pega'm, si coneixes, pégame, si te parece.
  19. dret conocer, entender. Conèixer d'una causa, conocer de (o en) una causa.
    20. verb pronominal
  20. conocerse. Conèixer-se a si mateix, conocerse a sí mismo.
  21. conèixer-s'hi conocerse, notarse, apreciarse. Des que prenc aquest medicament m'hi he conegut molt, desde que tomo este medicamento lo he notado mucho.

conèixer

verb transitiu conocer Conèixer la realitat , conocer la realidad Conèixer un autor , conocer a un autor tenir consciència conocer Conec les meves limitacions , conozco mis limitaciones descobrir ver , conocerse impers Ja conec que n'has feta alguna , ya veo o se conoce que has hecho alguna presumir , intuir Conec que plourà , presumo que va a llover tenir experiència conocer Ha conegut la fam , ha conocido el hambre discernir conocer No em coneixes , no me conoces Conèixer el gra entre la palla , conocer el grano entre la paja reconèixer conocer , reconocer Avui no…
Conjugador Català

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

    1. INFINITIU

    1. conèixer

    2. GERUNDI

    1. coneixent

    3. PARTICIPI

    1. conegut
    2. coneguda
    3. coneguts
    4. conegudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. conec
      2. coneixes
      3. coneix
      4. coneixem
      5. coneixeu
      6. coneixen

      2. IMPERFET

      1. coneixia
      2. coneixies
      3. coneixia
      4. coneixíem
      5. coneixíeu
      6. coneixien

      3. PASSAT

      1. coneguí
      2. conegueres
      3. conegué
      4. coneguérem
      5. coneguéreu
      6. conegueren

      4. FUTUR

      1. coneixeré
      2. coneixeràs
      3. coneixerà
      4. coneixerem
      5. coneixereu
      6. coneixeran

      5. CONDICIONAL

      1. coneixeria
      2. coneixeries
      3. coneixeria
      4. coneixeríem
      5. coneixeríeu
      6. coneixerien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. conegui
      2. coneguis
      3. conegui
      4. coneguem
      5. conegueu
      6. coneguin

      2. IMPERFET

      1. conegués
      2. coneguessis
      3. conegués
      4. coneguéssim
      5. coneguéssiu
      6. coneguessin

    6. IMPERATIU

    1. coneix
    2. conegui
    3. coneguem
    4. coneixeu
    5. coneguin

conèixer

INFINITIU conèixer GERUNDI coneixent PARTICIPI conegut coneguda coneguts conegudes INDICATIU PRESENT conec coneixes coneix coneixem coneixeu coneixen IMPERFET coneixia coneixies coneixia coneixíem coneixíeu coneixien PASSAT coneguí conegueres conegué coneguérem coneguéreu conegueren FUTUR coneixeré coneixeràs coneixerà coneixerem coneixereu coneixeran CONDICIONAL coneixeria coneixeries coneixeria coneixeríem coneixeríeu coneixerien SUBJUNTIU PRESENT conegui coneguis conegui coneguem conegueu coneguin IMPERFET conegués coneguessis conegués coneguéssim coneguéssiu coneguessin IMPERATIU coneix…
Diccionari de sinònims Franquesa

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

  1. v. tr.
    Cp. les expressions conèixer de nom, conèixer de vista.
    saber (→), conèixer perfectament. Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol. Dona-ho a aquella noia que tu saps.
    intuir, conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a raonament o ensenyament. Ell va intuir les intencions torçades del seu veí.
    veure, percebre amb el pensament. Ara veig el meu error.
    estar al corrent (d'una cosa), estar assabentat del que passa.
    posseir. Posseir, un autor, la matèria que tracta. Posseir l'anglès, conèixer-lo a fons.
    dominar, conèixer a fons una ciència, un art. Ell domina la química, la pintura, etc.
    entendre (→), tenir una idea clara d'una cosa. Entén perfectament el català, però no el parla. Entendre les matemàtiques.
    esbrinar (→), pervenir a conèixer la veritat d'una cosa investigant-la.
    tenir idea (d'una cosa). No tenia la més petita idea del que és un prisma.
    palpar (fig.), conèixer clarament una cosa.
    conscienciejar, conèixer per la consciència. (És una expressió exclusiva de Llull.)
    treure l'entrellat (d'una cosa), arribar a conèixer una cosa complicada.
    ésser coneixedor
    tenir notícia
    tenir esment
    fer coneixença (d'algú, amb algú)
    tenir franquesa (amb algú), conèixer-lo suficientment per a poder parlar-li francament, sense ambages.
    saber quants punts calça (una persona), conèixer-la bé.
  2. → reconèixer.
    discernir
  3. → admetre.
  4. → considerar.
  5. v. intr. → semblar.



© Manuel Franquesa

conèixer

v tr Cp les expressions conèixer de nom , conèixer de vista saber →, conèixer perfectament Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol Dona-ho a aquella noia que tu saps intuir , conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a raonament o ensenyament Ell va intuir les intencions torçades del seu veí veure , percebre amb el pensament Ara veig el meu error estar al corrent d'una cosa , estar assabentat del que passa posseir Posseir, un autor, la matèria que tracta Posseir l'anglès , conèixer-lo a fons dominar , conèixer a fons una ciència, un…
Diccionari Català Anglès

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

Pronúncia: kunɛ́ʃə
    verb transitiu
  1. to know (about), understand.
  2. [primera volta] to meet, get to know.
  3. conèixer algú de vista to know someone by sight.
  4. el vaig conèixer a Barcelona I met him in Barcelona.
  5. no coneixen el seu ofici they don’t know their job.
  6. donar a conèixer to introduce, present.
  7. (ídem) [informació] to release, leak.
  8. donar-se a conèixer to make a name for oneself.
  9. [reconèixer] to recognize, know, tell, distinguish.
  10. l’he conegut amb la veu I’ve recognized him by his voice.
  11. Bíblia to know.
    12. verb intransitiu
  12. conèixer de to know of.
  13. dret to try.
  14. com vós conegueu antic as you please.
    15. verb pronominal
  15. [una persona] to know oneself.
  16. [dues persones] to know each other, recognize each other.
  17. com es coneix que vas anar a París it is obvious that you have been to Paris.
  18. per la cara se li coneix que ha plorat you can tell by her face that she’s been crying.

conèixer

verb transitiu to know about , understand primera volta to meet , get to know conèixer algú de vista to know someone by sight el vaig conèixer a Barcelona I met him in Barcelona no coneixen el seu ofici they don’t know their job donar a conèixer to introduce , present ídem informació to release , leak donar-se a conèixer to make a name for oneself reconèixer to recognize , know , tell , distinguish l’he conegut amb la veu I’ve recognized him by his voice Bíblia to know verb intransitiu conèixer de to know of dret to try com vós conegueu antic as you please verb pronominal…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conèixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conèixer</title>

Partició sil·làbica: co_nèi_xer
Etimologia: del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, participi conogut, dissimilat després en conegut 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa. Els homes poden conèixer intel·lectivament la realitat que els envolta. Coneix tots els carrers de Barcelona.
    2. pronominal Conèixer-se a si mateix.
    3. usat absolutament Els infants encara no són prou capaços de conèixer.
  2. transitiu
    1. Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat en un lloc. Conèixer una simfonia. Conèixer una ciutat.
    2. per extensió Conec aquest autor, n’he llegit moltes obres.
    3. conèixer món Haver viatjat molt.
  3. transitiu
    1. Saber, dominar (una matèria determinada, la pràctica d’alguna cosa). Coneix molt bé el seu ofici. Coneix l’àrab.
    2. usat absolutament Estudiar per afany de conèixer.
  4. transitiu Tenir consciència de. Conec les meves limitacions.
  5. transitiu Estar informat de. Conèixer un fet. Conèixer el nom d’una persona.
  6. transitiu Descobrir, veure una cosa que es manifesta poc o molt. Ja conec que n’has feta alguna.
  7. transitiu Presumir, conjecturar. Conec que hi haurà tempesta.
  8. intransitiu Semblar a algú, considerar convenient. Pega’m, si coneixes. Votaré pels blancs o pels negres, com coneixeré.
  9. transitiu
    1. Tenir algú experiència d’alguna cosa. Ha conegut la fam. A les Canàries no coneixen el fred.
    2. conèixer el món Tenir experiència de la vida.
  10. transitiu antigament Tenir un home relació sexual amb una dona.
  11. transitiu [emprat negativament]
    1. Tenir (un tret personal, una qualitat, etc.), sentir. No coneix l’enveja. No coneixia la pietat.
    2. per extensió La seva generositat no coneix límits.
  12. transitiu [emprat negativament] Tenir en compte, fer cas de. Els cavalls ja no coneixien el fre. No coneix més que el seu deure.
  13. transitiu Discernir, reconèixer, identificar. No em coneixes? Conèixer el gra entre la palla.
  14. transitiu Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, reconèixer. Avui no et conec.
  15. transitiu Acceptar, admetre (algú) com a posseïdor o digne de cert títol, de cert dret, reconèixer-lo. No el volien conèixer per cap. No el vol conèixer més per fill.
  16. transitiu Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
  17. transitiu Fer o tenir coneixença (amb algú). Els coneguérem a Tarragona. Només el conec de vista.
  18. intransitiu dret Examinar una causa per tal de jutjar-la. Els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils.
  19. conèixer-s’hi Notar, experimentar, algú els efectes d’alguna cosa.
  20. donar-se a conèixer
    1. Dir algú el seu nom. Els nouvinguts es donaren a conèixer.
    2. per extensió Mostrar-se algú, involuntàriament, com és. Amb aquell fet s’ha donat a conèixer.
  21. fer-se conèixer Cridar algú l’atenció sobre si mateix, mostrar de què és capaç. Es feu conèixer amb aquells articles tan forts.

■ conèixer

verb transitiu Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa Els homes poden conèixer intellectivament la realitat que els envolta Coneix tots els carrers de Barcelona pronominal Conèixer-se a si mateix usat absolutament Els infants encara no són prou capaços de conèixer transitiu Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc alguna cosa, haver estat en un lloc Conèixer una simfonia Conèixer una ciutat per extensió Conec aquest autor, n’he llegit moltes obres conèixer món Haver viatjat molt transitiu Saber, dominar una matèria determinada, la pràctica d’alguna cosa…
Informació complementària
Traducció