Es mostren 594845 resultats

confessar

<title type="display">confessar</title>

verb transitiu confessare, dichiarare. | usat absolutament confessare. || crist confessare. || fig [arrencar un secret] cavar di bocca, far parlare. || [la seva fe] proclamare, ammettere, manifestare. || [un secret] svelare, confessare, confidare. || confessar (o contar) de ple (o de pla) fare (o rendere) piena confessione.

verb pronominal confessarsi. || fam [secrets] confessarsi, confidarsi.

confessar

verb transitiu confessare, dichiarare | usat absolutament confessare || crist confessare || fig arrencar un secret cavar di bocca, far parlare || la seva fe proclamare, ammettere, manifestare || un secret svelare, confessare, confidare || confessar o contar de ple o de pla fare o rendere piena confessione verb pronominal confessarsi || fam secrets confessarsi, confidarsi
DIDAC Diccionari escolar

confessar

<title type="display">confessar</title>

    [! Amb SS]
    verb
  1. Dir que s'ha fet una cosa, sobretot quan és una cosa mal feta. Es diu que una persona confessa els seus crims o el robatori comès en un local. No tots els detinguts es confessen culpables.
  2. Dir sincerament el que pensem. A vegades hem de confessar que no treballem amb prou interès.
    3. usat amb pronom
  3. Una persona catòlica es confessa quan diu els pecats i les faltes a un sacerdot en el sagrament de la penitència.
confessió, confessor, inconfessable

confessar

Amb SS verb Dir que s'ha fet una cosa, sobretot quan és una cosa mal feta Es diu que una persona confessa els seus crims o el robatori comès en un local No tots els detinguts es confessen culpables Dir sincerament el que pensem A vegades hem de confessar que no treballem amb prou interès usat amb pronom Una persona catòlica es confessa quan diu els pecats i les faltes a un sacerdot en el sagrament de la penitència confessió , confessor , inconfessable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confessar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessar</title>

Etimologia: del b. ll. confessare, der. de confessus, participi del ll. cl. confitēri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Reconèixer o declarar (un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets). Confessar un crim.
    2. pronominal El reu s’ha confessat culpable.
    3. transitiu i usat absolutament L’acusat ha confessat de seguida.
    1. transitiu Reconèixer o declarar (els pecats propis) voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució. Confessar un pecat.
    2. pronominal Confessar-se d’uns quants pecats.
    3. transitiu i usat absolutament Es moria i demanà per confessar.
    1. transitiu Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència. El capellà confessà el moribund.
    2. usat absolutament Un sacerdot que no confessa mai.
    3. transitiu figuradament Arrencar un secret (a algú).
  4. pronominal irònicament Parlar-se en veu baixa, explicar-se secrets. Aquests dos sempre es confessen.
  5. transitiu Declarar públicament, proclamar (les creences pròpies). Confessar la seva fe.
  6. confessar de ple (o de pla) Declarar (una cosa) sense amagar-ne res. A la fi va confessar de ple.

■ confessar

verb transitiu Reconèixer o declarar un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets Confessar un crim pronominal El reu s’ha confessat culpable transitiu i usat absolutament L’acusat ha confessat de seguida transitiu Reconèixer o declarar els pecats propis voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució Confessar un pecat pronominal Confessar-se d’uns quants pecats transitiu i usat absolutament Es moria i demanà per confessar transitiu Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència El capellà confessà el moribund usat absolutament Un sacerdot que no confessa mai…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

confessar


<title type="display">confessar</title>

Pronúncia: kumfəsá
    verb transitiu
  1. avouer. L'espectacle em va deixar fred, ho confesso, ce spectacle me laissa froid, je l'avoue.
  2. dret avouer. Confessar un crim, avouer un crime .
    • usat absolutament avouer.
  3. cristianisme [els pecats] confesser, avouer.
    1. [oir de confessió] confesser.
    2. [proclamar] confesser.
  4. figuradament [un secret a algú] extorquer.
  5. confessar de ple (de pla) tout avouer (se mettre à table).
    6. verb pronominal
  6. cristianisme se confesser.
  7. familiarment [secrets, intimitats] parler à voix basse intr, faire des messes basses.

confessar

verb transitiu avouer L'espectacle em va deixar fred, ho confesso , ce spectacle me laissa froid, je l'avoue dret avouer Confessar un crim , avouer un crime • usat absolutament avouer cristianisme els pecats confesser , avouer oir de confessió confesser proclamar confesser figuradament un secret a algú extorquer confessar de ple de pla tout avouer se mettre à table verb pronominal cristianisme se confesser familiarment secrets, intimitats parler à voix basse intr , faire des messes basses
Diccionari Francès Català

confesse


<title type="display">confesse</title>

Pronúncia: kɔ̃fɛs
    femení
  1. aller à confesse anar a confessar.
  2. revenir de confesse tornar (o venir) de confessar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

confesse

femení aller à confesse anar a confessar revenir de confesse tornar o venir de confessar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

confessed

confessed

adjective declarat , confessat
Diccionari Anglès Català

confessedly

confessedly

adverb segons es reconeix
Diccionari Francès Català

confesser


<title type="display">confesser</title>

Pronúncia: kɔ̃fese
    verb transitiu
  1. confessar. Confesser un péché, confessar un pecat. Confesser un fidèle, confessar un fidel.
  2. avouer.
    3. verb pronominal
  3. confessar-se. Se confesser d’une faute grave, confessar-se d’una falta greu.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

confesser

verb transitiu confessar Confesser un péché , confessar un pecat Confesser un fidèle , confessar un fidel avouer verb pronominal confessar-se Se confesser d’une faute grave , confessar-se d’una falta greu © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

confesseur

confesseur

masculí chrétien confessor, confés prêtre confessor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

confessió


<title type="display">confessió</title>

    femení
  1. confesión.
  2. confessió auricular confesión auricular.
  3. confessió de fe confesión de fe.
  4. confessió en judici dret confesión en juicio.
  5. oir de confessió oír en (o la, o de) confesión.

confessió

femení confesión confessió auricular confesión auricular confessió de fe confesión de fe confessió en judici dret confesión en juicio oir de confessió oír en o la, o de confesión