Es mostren 594845 resultats

confins


<title type="display">confins</title>

Pronúncia: kumfíns
    masculí plural
  1. [terme, límit] confins .
  2. en els confins de aux confins de. En els confins de la terra, aux confins des terres habitées.

confins

masculí plural terme, límit confins en els confins de aux confins de En els confins de la terra , aux confins des terres habitées
Diccionari Francès Català

confire

confire

verb transitiu confitar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

confirm

confirm

transitive verb confirmar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmable

■ confirmable

adjectiu Que pot ésser confirmat
Diccionari de sinònims Franquesa

confirmació


<title type="display">confirmació</title>

  1. adveració o adverament, acció de donar com a vera o certa una cosa.
    corroboració
    afermament o afermat
    ratificació
    refermança
    sanció, acte pel qual un sobirà confirma (ratifica) una llei.
    consagració (fig.)
    autenticació o autentificació
  2. Sagrament.
    crismació
    → unció.



© Manuel Franquesa

confirmació

adveració o adverament , acció de donar com a vera o certa una cosa corroboració afermament o afermat ratificació refermança sanció , acte pel qual un sobirà confirma ratifica una llei consagració fig autenticació o autentificació Sagrament crismació → unció © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

confirmació

confirmació

femení confirmación Aquesta prova n'és la confirmació , esta prueba es su confirmación cristianisme confirmación
Diccionari Català Alemany

confirmació

confirmació

femení Bestätigung f , Bestärken n catolicisme Firmung f • protestantisme Einsegnung, Konfirmation f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

confirmació

confirmació

femení conferma, confermazione || prova conferma, prova || crist cresima, confermazione
Diccionari Català Anglès

confirmació

confirmació

femení també història eclesiàstica confirmation
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confirmació</title>

Partició sil·làbica: con_fir_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. confirmatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de confirmar;
    2. l’efecte.
    1. Allò que confirma, que prova. Aquest fet és la confirmació que les nostres pretensions són justes.
    2. per extensió Part d’un discurs que conté les proves d’allò que l’orador ha afirmat en la proposició.
  3. teologia i litúrgia Sagrament que completa l’acció del baptisme.
  4. diplomàtica Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior per tal de fer-lo vigent.

■ confirmació

femení Acció de confirmar l’efecte Allò que confirma, que prova Aquest fet és la confirmació que les nostres pretensions són justes per extensió Part d’un discurs que conté les proves d’allò que l’orador ha afirmat en la proposició teologia i litúrgia Sagrament que completa l’acció del baptisme diplomàtica Document que renova el contingut jurídic d’un acte anterior per tal de fer-lo vigent
Informació complementària
Traducció