Es mostren 594845 resultats

confirmar


<title type="display">confirmar</title>

  1. fermar. Fermar les treves.
    refermar
    afermar. Això aferma la meva fe.
    roborar
    corroborar. Aquest fet corrobora la meva tesi.
    ratificar. Ell ratifica tot el que havia dit.
    revalidar, confirmar la validesa d'alguna cosa.
    sancionar, confirmar una llei, per part del sobirà.
    homologar, confirmar, una autoritat judicial o administrativa, una acta emanada d'una instància inferior. Homologar una sentència.
    consagrar (fig.), revestir del caràcter de durador. És una regla consagrada per l'ús.
  2. Administrar la confirmació.
    crismar
    → ungir.



© Manuel Franquesa

confirmar

fermar Fermar les treves refermar afermar Això aferma la meva fe roborar corroborar Aquest fet corrobora la meva tesi ratificar Ell ratifica tot el que havia dit revalidar , confirmar la validesa d'alguna cosa sancionar , confirmar una llei, per part del sobirà homologar , confirmar, una autoritat judicial o administrativa, una acta emanada d'una instància inferior Homologar una sentència consagrar fig, revestir del caràcter de durador És una regla consagrada per l'ús Administrar la confirmació crismar → ungir © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

confirmar


<title type="display">confirmar</title>

    verb transitiu
  1. confirmar. Tus palabras me confirman en mi opinión, les teves paraules em confirmen en la meva opinió. Confirmar el nombramiento de un funcionario, confirmar el nomenament d'un funcionari.
  2. cristianisme confirmar.
    3. verb pronominal
  3. confirmar-se.

confirmar

verb transitiu confirmar Tus palabras me confirman en mi opinión , les teves paraules em confirmen en la meva opinió Confirmar el nombramiento de un funcionario , confirmar el nomenament d'un funcionari cristianisme confirmar verb pronominal confirmar-se
Diccionari der aranés

confirmar

<title type="display">confirmar </title>

    v tr Assegurar, certificar, assolidar.

    Català: confirmar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

confirmar

v tr Assegurar, certificar, assolidar Català confirmar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

confirmar

confirmar

    verb transitiu
  1. [refermar] confirmar. Les teves paraules em confirmen en la meva opinió, tus palabras me confirman en mi opinión.
  2. [mantenir] confirmar. L'han confirmat en el seu càrrec, lo han confirmado en su cargo.
  3. [fer vàlid] confirmar. Confirmar la comanda, confirmar el encargo.
  4. [verificar] confirmar, verificar, comprobar.
  5. cristianisme confirmar.
  6. figuradament i familiarment [bufetejar] santiguar, abofetear.
    7. verb pronominal
  7. [refermar-se] confirmarse, afirmarse. Ho he dit i m'hi confirmo, lo he dicho y me confirmo en ello.
  8. [un rumor, una hipòtesi] confirmarse.

confirmar

verb transitiu refermar confirmar Les teves paraules em confirmen en la meva opinió , tus palabras me confirman en mi opinión mantenir confirmar L'han confirmat en el seu càrrec , lo han confirmado en su cargo fer vàlid confirmar Confirmar la comanda , confirmar el encargo verificar confirmar , verificar , comprobar cristianisme confirmar figuradament i familiarment bufetejar santiguar , abofetear verb pronominal refermar-se confirmarse , afirmarse Ho he dit i m'hi confirmo , lo he dicho y me confirmo en ello un rumor, una hipòtesi confirmarse
Conjugador Català

confirmar


<title type="display">confirmar</title>

    1. INFINITIU

    1. confirmar

    2. GERUNDI

    1. confirmant

    3. PARTICIPI

    1. confirmat
    2. confirmada
    3. confirmats
    4. confirmades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confirmo
      2. confirmes
      3. confirma
      4. confirmem
      5. confirmeu
      6. confirmen

      2. IMPERFET

      1. confirmava
      2. confirmaves
      3. confirmava
      4. confirmàvem
      5. confirmàveu
      6. confirmaven

      3. PASSAT

      1. confirmí
      2. confirmares
      3. confirmà
      4. confirmàrem
      5. confirmàreu
      6. confirmaren

      4. FUTUR

      1. confirmaré
      2. confirmaràs
      3. confirmarà
      4. confirmarem
      5. confirmareu
      6. confirmaran

      5. CONDICIONAL

      1. confirmaria
      2. confirmaries
      3. confirmaria
      4. confirmaríem
      5. confirmaríeu
      6. confirmarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confirmi
      2. confirmis
      3. confirmi
      4. confirmem
      5. confirmeu
      6. confirmin

      2. IMPERFET

      1. confirmés
      2. confirmessis
      3. confirmés
      4. confirméssim
      5. confirméssiu
      6. confirmessin

    6. IMPERATIU

    1. confirma
    2. confirmi
    3. confirmem
    4. confirmeu
    5. confirmin

confirmar

INFINITIU confirmar GERUNDI confirmant PARTICIPI confirmat confirmada confirmats confirmades INDICATIU PRESENT confirmo confirmes confirma confirmem confirmeu confirmen IMPERFET confirmava confirmaves confirmava confirmàvem confirmàveu confirmaven PASSAT confirmí confirmares confirmà confirmàrem confirmàreu confirmaren FUTUR confirmaré confirmaràs confirmarà confirmarem confirmareu confirmaran CONDICIONAL confirmaria confirmaries confirmaria confirmaríem confirmaríeu confirmarien SUBJUNTIU PRESENT confirmi confirmis confirmi confirmem confirmeu confirmin IMPERFET confirmés confirmessis…
Diccionari Català Anglès

confirmar


<title type="display">confirmar</title>

Pronúncia: kumfirmá
    verb transitiu
  1. també història eclesiàstica to confirm.
  2. to corroborate.
  3. to endorse, bear out, prove.
  4. l’excepció confirma la regla the exception proves the rule.
  5. confirmar algú (de \ com a) to confirm someone as.

confirmar

verb transitiu també història eclesiàstica to confirm to corroborate to endorse , bear out , prove l’excepció confirma la regla the exception proves the rule confirmar algú de \ com a to confirm someone as
Diccionari Català Italià

confirmar

<title type="display">confirmar</title>

verb transitiu [refermar] confermare, ribadire. || [mantenir] confermare, riconfermare. M'han confirmat en el meu càrrec, mi hanno confermato nella carica. || [corroborar] confermare, corroborare. || [verificar] comprovare, confermare, dimostrare. || crist cresimare. || fig [bufetejar] schiaffeggiare.

verb pronominal confermarsi, consolidarsi, raffermarsi. || [un rumor] essere confermato -a.

confirmar

verb transitiu refermar confermare, ribadire || mantenir confermare, riconfermare M'han confirmat en el meu càrrec , mi hanno confermato nella carica || corroborar confermare, corroborare || verificar comprovare, confermare, dimostrare || crist cresimare || fig bufetejar schiaffeggiare verb pronominal confermarsi, consolidarsi, raffermarsi || un rumor essere confermato -a
DIDAC Diccionari escolar

confirmar

<title type="display">confirmar</title>

    verb
  1. Fer que una cosa sigui més ferma, més segura. L'arribada d'uns homes a la Lluna va confirmar la creença que en aquest astre no hi ha habitants.
  2. Comprovar que una cosa és certa, assegurar-nos que és com ens pensàvem. Es pot confirmar una notícia o la reserva d'un hotel.
  3. En el catolicisme, celebrar un sagrament que fa més ferma la fe de les persones batejades.
confirmació

confirmar

verb Fer que una cosa sigui més ferma, més segura L'arribada d'uns homes a la Lluna va confirmar la creença que en aquest astre no hi ha habitants Comprovar que una cosa és certa, assegurar-nos que és com ens pensàvem Es pot confirmar una notícia o la reserva d'un hotel En el catolicisme, celebrar un sagrament que fa més ferma la fe de les persones batejades confirmació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confirmar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confirmar</title>

Etimologia: del ll. confirmare, íd. 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Refermar, fer encara més ferm, més segur, corroborar. Les teves paraules em confirmen en la meva opinió.
  2. pronominal Refermar-se. Ho he dit i m’hi confirmo.
  3. transitiu Mantenir (una decisió, algú en un càrrec, etc.). Confirmar un tribunal una sentència. L’han confirmat en el càrrec de governador.
  4. transitiu Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar. Confirmar la comanda feta pel representant. Confirmar el nomenament d’un funcionari.
    1. transitiu Donar nova o definitiva seguretat de la certesa d’una cosa, corroborar. Els fets confirmen la seva hipòtesi. Confirmar un rumor, una notícia.
    2. pronominal El rumor, que encara era viu, es confirmà.
  6. transitiu Verificar, comprovar. Ha confirmat que tenies raó.
  7. transitiu
    1. cristianisme Administrar (a algú) el sagrament de la confirmació.
    2. irònicament i per analogia Bufetejar.

■ confirmar

verb transitiu Refermar, fer encara més ferm, més segur, corroborar Les teves paraules em confirmen en la meva opinió pronominal Refermar-se Ho he dit i m’hi confirmo transitiu Mantenir una decisió, algú en un càrrec, etc Confirmar un tribunal una sentència L’han confirmat en el càrrec de governador transitiu Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar Confirmar la comanda feta pel representant Confirmar el nomenament d’un funcionari transitiu Donar nova o definitiva seguretat de la certesa d’una cosa, corroborar Els fets confirmen la seva hipòtesi Confirmar un…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

confirmar


<title type="display">confirmar</title>

Pronúncia: kumfirmá
    verb transitiu
  1. [fer vàlid] confirmer. Confirmar una comanda, una notícia, confirmer une commande, une nouvelle.
  2. [mantenir] confirmer. Confirmar algú en el seu càrrec, confirmer quelqu'un à son poste.
  3. [refermar] confirmer. Això em confirma en la meva opinió, cela me confirme dans mon opinion.
  4. [verificar] confirmer. Puc confirmar que tenen raó, je puis confirmer qu'ils ont raison.
  5. cristianisme confirmer.
    • figuradament i familiarment [bufetejar] gifler, confirmer.
    6. verb pronominal
  6. [refermar-se] confirmer tr. Ho he dit i m'hi confirmo, je l'ai dit et je le confirme.
  7. [un rumor, una hipòtesi] se confirmer.

confirmar

verb transitiu fer vàlid confirmer Confirmar una comanda, una notícia , confirmer une commande, une nouvelle mantenir confirmer Confirmar algú en el seu càrrec , confirmer quelqu'un à son poste refermar confirmer Això em confirma en la meva opinió , cela me confirme dans mon opinion verificar confirmer Puc confirmar que tenen raó , je puis confirmer qu'ils ont raison cristianisme confirmer • figuradament i familiarment bufetejar gifler , confirmer verb pronominal refermar-se confirmer tr Ho he dit i m'hi confirmo , je l'ai dit et je le confirme un rumor, una hipòtesi…