<title type="display">confluència</title>
nom femení Hi ha confluència entre dues coses quan es troben o s'ajunten. La confluència de dos rius és el lloc on s'ajunten i formen un sol riu.
Es mostren 594845 resultats
confluència
confluència
nom femení Hi ha confluència entre dues coses quan es troben o s'ajunten La confluència de dos rius és el lloc on s'ajunten i formen un sol riu
confluència
<title type="display">confluència</title>
Pronúncia: kumfluɛ́nsiə
-
femení
-
[acció de confluir]
confluence,
confluent m.
• figuradament confluence. - conflent.
confluència
femení acció de confluir confluence , confluent m • figuradament confluence conflent
confluent
<title type="display">confluent</title>
- adjective
- confluent. noun
- [stream] afluent.
confluent
adjective confluent noun stream afluent
confluent
<title type="display">confluent</title>
-
adjectiu
- [que conflueix] confluente.
- botànica i medicina confluente.
confluent
adjectiu que conflueix confluente botànica i medicina confluente
confluent
<title type="display">confluent</title>
Pronúncia: kumfluén
adjectiu confluent.
confluent
adjectiu confluent
confluent
<title type="display">confluent</title>
Pronúncia: kɔ̃flyɑ̃
masculí conflent, confluència f, aiguabarreig, mesclantaigües.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
confluent
masculí conflent, confluència f , aiguabarreig, mesclantaigües © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
confluent
<title type="display">confluent</title>
adjectiu zusammenfließend.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
confluent
adjectiu zusammenfließend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
confluent
<title type="display">confluent</title>
adjectiu confluente.
confluent
adjectiu confluente
■
confluent
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confluent</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_flu_ent
Etimologia: del ll. confluens, -ntis, íd., participi pres. de confluĕre ‘confluir’ 1a font: 1696, DLac.
Etimologia: del ll. confluens, -ntis, íd., participi pres. de confluĕre ‘confluir’ 1a font: 1696, DLac.
Body
-
adjectiu
- Que conflueix.
- botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme. Apotecis confluents.
-
medicina
- Dit dels grans, les pústules, etc., tan pròxims que es toquen i es confonen.
- Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc. Verola confluent.
■
confluent
adjectiu Que conflueix botànica Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que sovint, a causa del contacte, és deforme Apotecis confluents medicina Dit dels grans, les pústules, etc, tan pròxims que es toquen i es confonen Caracteritzat per aquest tipus de grans, pústules, etc Verola confluent
confluent
<title type="display">confluent</title>
Pronúncia: kumfluén
adjectiu [que conflueix] confluent -e.
confluent
adjectiu que conflueix confluent -e