Es mostren 594828 resultats

confondre


<title type="display">confondre</title>

Pronúncia: kumfóndɾə
    verb transitiu
  1. [coses anàlogues] to mix up, jumble up.
  2. to mistake (amb with), confuse (amb with), mix up (amb with).
  3. confondre una persona amb una altra to mistake one person for another.
  4. [substàncies] to mix, mingle.
  5. [desconcertar] to confound.
  6. to confuse, put off.
  7. to bewilder, perplex.
  8. [avergonyir] to put to shame, humble.
  9. confondre algú amb atencions to overwhelm someone with kindness.
  10. els dos rius confonen les seves aigües the waters of the two rivers mix.
    11. verb pronominal
  11. [objectes, perfils, etc.] to become blurred, become confused.
  12. [persona] to get confused, get in a muddle.
  13. to get bewildered.
  14. to make a mistake.
  15. [avergonyir-se] to feel humbled.
  16. to feel ashamed.
  17. els policies anaven confosos amb els manifestants the police mingled with the demonstrators.

confondre

verb transitiu coses anàlogues to mix up , jumble up to mistake amb with , confuse amb with , mix up amb with confondre una persona amb una altra to mistake one person for another substàncies to mix , mingle desconcertar to confound to confuse , put off to bewilder , perplex avergonyir to put to shame , humble confondre algú amb atencions to overwhelm someone with kindness els dos rius confonen les seves aigües the waters of the two rivers mix verb pronominal objectes, perfils, etc to become blurred , become confused persona to get confused , get in a muddle to get…
Diccionari Català Castellà

confondre


<title type="display">confondre</title>

    verb transitiu
  1. [reunir, barrejar] confundir.
  2. confundir. T'havia confós amb el teu cosí, te había confundido con tu primo.
  3. [desconcertar] confundir. La seva resposta el deixà confós, su respuesta le dejó confundido.
  4. [torbar] confundir.
    5. verb pronominal
  5. confundirse. La blavor del mar i la del cel es confonen, el azul del mar y el del cielo se confunden.
  6. deshacerse. Confondre's en compliments, deshacerse en cumplidos.

confondre

verb transitiu reunir, barrejar confundir confundir T'havia confós amb el teu cosí , te había confundido con tu primo desconcertar confundir La seva resposta el deixà confós , su respuesta le dejó confundido torbar confundir verb pronominal confundirse La blavor del mar i la del cel es confonen , el azul del mar y el del cielo se confunden deshacerse Confondre's en compliments , deshacerse en cumplidos
Conjugador Català

confondre


<title type="display">confondre</title>

    1. INFINITIU

    1. confondre

    2. GERUNDI

    1. confonent

    3. PARTICIPI

    1. confós
    2. confosa
    3. confosos
    4. confoses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confonc
      2. confons
      3. confon
      4. confonem
      5. confoneu
      6. confonen

      2. IMPERFET

      1. confonia
      2. confonies
      3. confonia
      4. confoníem
      5. confoníeu
      6. confonien

      3. PASSAT

      1. confonguí
      2. confongueres
      3. confongué
      4. confonguérem
      5. confonguéreu
      6. confongueren

      4. FUTUR

      1. confondré
      2. confondràs
      3. confondrà
      4. confondrem
      5. confondreu
      6. confondran

      5. CONDICIONAL

      1. confondria
      2. confondries
      3. confondria
      4. confondríem
      5. confondríeu
      6. confondrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confongui
      2. confonguis
      3. confongui
      4. confonguem
      5. confongueu
      6. confonguin

      2. IMPERFET

      1. confongués
      2. confonguessis
      3. confongués
      4. confonguéssim
      5. confonguéssiu
      6. confonguessin

    6. IMPERATIU

    1. confon
    2. confongui
    3. confonguem
    4. confoneu
    5. confonguin

confondre

INFINITIU confondre GERUNDI confonent PARTICIPI confós confosa confosos confoses INDICATIU PRESENT confonc confons confon confonem confoneu confonen IMPERFET confonia confonies confonia confoníem confoníeu confonien PASSAT confonguí confongueres confongué confonguérem confonguéreu confongueren FUTUR confondré confondràs confondrà confondrem confondreu confondran CONDICIONAL confondria confondries confondria confondríem confondríeu confondrien SUBJUNTIU PRESENT confongui confonguis confongui confonguem confongueu confonguin IMPERFET confongués confonguessis confongués confonguéssim…
Diccionari de sinònims Franquesa

confondre


<title type="display">confondre</title>

  1. → reunir, barrejar.
    prendre la a per la be, confondre dues idees, etc.
    prendre (algú) per un altre, confondre'l amb un altre.
    trabucar, confondre, parlant, unes lletres o paraules amb altres.
  2. torbar
    desconcertar
    desbaratar
    humiliar
    avergonyir
    reduir a la impotència
  3. → desconcertar.



© Manuel Franquesa

confondre

→ reunir , barrejar prendre la a per la be , confondre dues idees, etc prendre algú per un altre , confondre'l amb un altre trabucar , confondre, parlant, unes lletres o paraules amb altres torbar desconcertar desbaratar humiliar avergonyir reduir a la impotència → desconcertar © Manuel Franquesa
Diccionari Francès Català

confondre


<title type="display">confondre</title>

Pronúncia: kɔ̃fɔ̃dʀ
    verb transitiu
  1. confondre.
    2. verb pronominal
  2. confondre’s.
  3. se confondre en excuses confondre’s en excuses.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

confondre

verb transitiu confondre verb pronominal confondre’s se confondre en excuses confondre’s en excuses © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

confondre


<title type="display">confondre</title>

    verb transitiu
  1. verwechseln.
  2. verwirren, durcheinander bringen, aus dem Konzept bringen.
  3. beschämen.
  4. verblüffen.
  5. zuschanden machen.
    6. verb reflexiu
  6. sich täuschen.
  7. verschwimmen, sich verwirren.
  8. sich zum Verwechseln ähneln.
  9. confondre's en excuses sich übertrieben entschuldigen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confondre

verb transitiu verwechseln verwirren, durcheinander bringen, aus dem Konzept bringen beschämen verblüffen zuschanden machen verb reflexiu sich täuschen verschwimmen, sich verwirren sich zum Verwechseln ähneln confondre's en excuses sich übertrieben entschuldigen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

confondre

<title type="display">confondre</title>

verb transitiu [reunir, barrejar] confondere, mescolare, mettere insieme. || confondere, scambiare. Us havia confós amb les meves amigues, vi avevo scambiato per (o confuso con) le mie amiche. Vaig confondre el teu nom amb el d'un amic, ho confuso (o scambiato) il tuo nome con quello di un amico. || [desconcertar] stupire, confondere, imbarazzare, sbalordire. || [torbar] turbare, confondere.

verb pronominal confondersi, mescolarsi. || [en excuses, compliments] profondersi, effondersi.

confondre

verb transitiu reunir, barrejar confondere, mescolare, mettere insieme || confondere, scambiare Us havia confós amb les meves amigues , vi avevo scambiato per o confuso con le mie amiche Vaig confondre el teu nom amb el d'un amic , ho confuso o scambiato il tuo nome con quello di un amico || desconcertar stupire, confondere, imbarazzare, sbalordire || torbar turbare, confondere verb pronominal confondersi, mescolarsi || en excuses, compliments profondersi, effondersi
DIDAC Diccionari escolar

confondre

<title type="display">confondre</title>

    [! Conjugació: confós]
    verb
  1. Creure que una persona o una cosa és una altra. Moltes persones confonen els germans bessons.
  2. Fer passar vergonya a algú, deixar-lo sense saber què dir. Quan ens descobreixen un defecte, ens confonen.
    3. usat amb pronom
  3. Dues coses es confonen quan es barregen i no es pot distingir l'una de l'altra. Les aigües de dos rius es confonen quan un desemboca en l'altre.
inconfusible

confondre

Conjugació confós verb Creure que una persona o una cosa és una altra Moltes persones confonen els germans bessons Fer passar vergonya a algú, deixar-lo sense saber què dir Quan ens descobreixen un defecte, ens confonen usat amb pronom Dues coses es confonen quan es barregen i no es pot distingir l'una de l'altra Les aigües de dos rius es confonen quan un desemboca en l'altre inconfusible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confondre</title>

Etimologia: del ll. confundĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. Confondre dos rius llurs aigües.
    2. pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen. El rei anava confós amb la multitud.
  2. transitiu Prendre l’una per l’altra (dues persones o dues coses que s’assemblen), identificar falsament. T’havia confós amb el teu cosí. Confondre les dates.
  3. transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir. Jaume I confongué les hosts sarraïnes. La seva rèplica el deixà confós.
  4. transitiu Fer sentir vergonya, especialment ferint la modèstia, la humilitat. Tantes atencions em confonen.
  5. pronominal Fondre’s, desfer-se (en excuses, en compliments, etc.).

■ confondre

verb transitiu Reunir, barrejar coses anàlogues de manera que no es poden distingir les unes de les altres Confondre dos rius llurs aigües pronominal A l’horitzó la blavor de la mar i la del cel es confonen El rei anava confós amb la multitud transitiu Prendre l’una per l’altra dues persones o dues coses que s’assemblen, identificar falsament T’havia confós amb el teu cosí Confondre les dates transitiu Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir Jaume I confongué les hosts sarraïnes La seva rèplica el deixà confós transitiu Fer sentir vergonya,…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

confondre


<title type="display">confondre</title>

Pronúncia: kumfóndɾə
    verb transitiu
  1. [reunir, barrejar] confondre, mêler.
  2. confondre. Confondre dos bessons, confondre deux jumeaux.
  3. [desconcertar] confondre. Tantes atencions em confonen (estic confós de tantes atencions), tant d'attentions me confondent (je suis confus de tant d'attentions).
  4. [torbar] troubler.
    5. verb pronominal
  5. [no distingir-se] se confondre. La llum es confon amb l'ombra, la lumière se confond avec l'ombre. Uns signes que es confonen fàcilment, des signes qui se confondent aisément.
  6. [equivocar-se] confondre abs, se tromper. Perdoneu, estic confós, excusez-moi, j'ai confondu.
  7. figuradament se confondre. Confondre's en excuses, se confondre en excuses.

confondre

verb transitiu reunir, barrejar confondre , mêler confondre Confondre dos bessons , confondre deux jumeaux desconcertar confondre Tantes atencions em confonen estic confós de tantes atencions , tant d'attentions me confondent je suis confus de tant d'attentions torbar troubler verb pronominal no distingir-se se confondre La llum es confon amb l'ombra , la lumière se confond avec l'ombre Uns signes que es confonen fàcilment , des signes qui se confondent aisément equivocar-se confondre abs , se tromper Perdoneu, estic confós , excusez-moi, j'ai confondu figuradament se…