Es mostren 594845 resultats

confluir

<title type="display">confluir</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Dos o més corrents d'aigua conflueixen quan s'ajunten. El Freser conflueix amb el Ter a Ripoll.
  2. Ajuntar-se en un punt determinat diverses persones o coses que venen de punts diferents.

confluir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Dos o més corrents d'aigua conflueixen quan s'ajunten El Freser conflueix amb el Ter a Ripoll Ajuntar-se en un punt determinat diverses persones o coses que venen de punts diferents
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confluir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confluir</title>

Partició sil·làbica: con_flu_ir
Compareu: afluir
Etimologia: del ll. confluĕre, íd.
    verb intransitiu
  1. Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat. El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa. Tots quatre camins conflueixen a la plaça.
  2. per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències. Hi confluïren els pagesos de tota la comarca.
  3. figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren.

■ confluir

verb intransitiu Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa Tots quatre camins conflueixen a la plaça per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències Hi confluïren els pagesos de tota la comarca figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

confluir

confluir

verb intransitiu rius, camins confluer , se rejoindre pron figuradament se rejoindre pron concórrer se rassembler pron
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confocal

■ confocal

adjectiu geometria i òptica Que té el mateix focus que un altre Ellipses confocals, lents confocals
Diccionari Francès Català

confondant
-ante

confondant
-ante

adjectiu sorprenent, desconcertant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

confondre


<title type="display">confondre</title>

Pronúncia: kumfóndɾə
    verb transitiu
  1. [coses anàlogues] to mix up, jumble up.
  2. to mistake (amb with), confuse (amb with), mix up (amb with).
  3. confondre una persona amb una altra to mistake one person for another.
  4. [substàncies] to mix, mingle.
  5. [desconcertar] to confound.
  6. to confuse, put off.
  7. to bewilder, perplex.
  8. [avergonyir] to put to shame, humble.
  9. confondre algú amb atencions to overwhelm someone with kindness.
  10. els dos rius confonen les seves aigües the waters of the two rivers mix.
    11. verb pronominal
  11. [objectes, perfils, etc.] to become blurred, become confused.
  12. [persona] to get confused, get in a muddle.
  13. to get bewildered.
  14. to make a mistake.
  15. [avergonyir-se] to feel humbled.
  16. to feel ashamed.
  17. els policies anaven confosos amb els manifestants the police mingled with the demonstrators.

confondre

verb transitiu coses anàlogues to mix up , jumble up to mistake amb with , confuse amb with , mix up amb with confondre una persona amb una altra to mistake one person for another substàncies to mix , mingle desconcertar to confound to confuse , put off to bewilder , perplex avergonyir to put to shame , humble confondre algú amb atencions to overwhelm someone with kindness els dos rius confonen les seves aigües the waters of the two rivers mix verb pronominal objectes, perfils, etc to become blurred , become confused persona to get confused , get in a muddle to get…
Diccionari Català Castellà

confondre


<title type="display">confondre</title>

    verb transitiu
  1. [reunir, barrejar] confundir.
  2. confundir. T'havia confós amb el teu cosí, te había confundido con tu primo.
  3. [desconcertar] confundir. La seva resposta el deixà confós, su respuesta le dejó confundido.
  4. [torbar] confundir.
    5. verb pronominal
  5. confundirse. La blavor del mar i la del cel es confonen, el azul del mar y el del cielo se confunden.
  6. deshacerse. Confondre's en compliments, deshacerse en cumplidos.

confondre

verb transitiu reunir, barrejar confundir confundir T'havia confós amb el teu cosí , te había confundido con tu primo desconcertar confundir La seva resposta el deixà confós , su respuesta le dejó confundido torbar confundir verb pronominal confundirse La blavor del mar i la del cel es confonen , el azul del mar y el del cielo se confunden deshacerse Confondre's en compliments , deshacerse en cumplidos
Conjugador Català

confondre


<title type="display">confondre</title>

    1. INFINITIU

    1. confondre

    2. GERUNDI

    1. confonent

    3. PARTICIPI

    1. confós
    2. confosa
    3. confosos
    4. confoses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confonc
      2. confons
      3. confon
      4. confonem
      5. confoneu
      6. confonen

      2. IMPERFET

      1. confonia
      2. confonies
      3. confonia
      4. confoníem
      5. confoníeu
      6. confonien

      3. PASSAT

      1. confonguí
      2. confongueres
      3. confongué
      4. confonguérem
      5. confonguéreu
      6. confongueren

      4. FUTUR

      1. confondré
      2. confondràs
      3. confondrà
      4. confondrem
      5. confondreu
      6. confondran

      5. CONDICIONAL

      1. confondria
      2. confondries
      3. confondria
      4. confondríem
      5. confondríeu
      6. confondrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confongui
      2. confonguis
      3. confongui
      4. confonguem
      5. confongueu
      6. confonguin

      2. IMPERFET

      1. confongués
      2. confonguessis
      3. confongués
      4. confonguéssim
      5. confonguéssiu
      6. confonguessin

    6. IMPERATIU

    1. confon
    2. confongui
    3. confonguem
    4. confoneu
    5. confonguin

confondre

INFINITIU confondre GERUNDI confonent PARTICIPI confós confosa confosos confoses INDICATIU PRESENT confonc confons confon confonem confoneu confonen IMPERFET confonia confonies confonia confoníem confoníeu confonien PASSAT confonguí confongueres confongué confonguérem confonguéreu confongueren FUTUR confondré confondràs confondrà confondrem confondreu confondran CONDICIONAL confondria confondries confondria confondríem confondríeu confondrien SUBJUNTIU PRESENT confongui confonguis confongui confonguem confongueu confonguin IMPERFET confongués confonguessis confongués confonguéssim…
Diccionari de sinònims Franquesa

confondre


<title type="display">confondre</title>

  1. → reunir, barrejar.
    prendre la a per la be, confondre dues idees, etc.
    prendre (algú) per un altre, confondre'l amb un altre.
    trabucar, confondre, parlant, unes lletres o paraules amb altres.
  2. torbar
    desconcertar
    desbaratar
    humiliar
    avergonyir
    reduir a la impotència
  3. → desconcertar.



© Manuel Franquesa

confondre

→ reunir , barrejar prendre la a per la be , confondre dues idees, etc prendre algú per un altre , confondre'l amb un altre trabucar , confondre, parlant, unes lletres o paraules amb altres torbar desconcertar desbaratar humiliar avergonyir reduir a la impotència → desconcertar © Manuel Franquesa
Diccionari Francès Català

confondre


<title type="display">confondre</title>

Pronúncia: kɔ̃fɔ̃dʀ
    verb transitiu
  1. confondre.
    2. verb pronominal
  2. confondre’s.
  3. se confondre en excuses confondre’s en excuses.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

confondre

verb transitiu confondre verb pronominal confondre’s se confondre en excuses confondre’s en excuses © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç