Es mostren 594844 resultats

congriar

<title type="display">congriar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Formar alguna cosa per acumulació de diversos elements. Els mals resultats en una empresa acaben congriant el fracàs.
    2. usat amb pronom
  2. congriar-se és agafar forma alguna cosa, produir-se. Quan s'està congriant una tempesta, és millor no sortir d'excursió.

congriar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Formar alguna cosa per acumulació de diversos elements Els mals resultats en una empresa acaben congriant el fracàs usat amb pronom congriar-se és agafar forma alguna cosa, produir-se Quan s'està congriant una tempesta, és millor no sortir d'excursió
Diccionari Català francès

congriar

congriar

verb transitiu occasionner , provoquer , causer verb pronominal una tempesta, una revolució se former , se préparer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còngrids

■ còngrids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels anguilliformes, amb la mandíbula superior sortint i amb aletes pectorals, sense escates, que inclou els congres singular Peix de la família dels còngrids
Diccionari Castellà Català

congrio

congrio

masculí ictiologia Conger conger congre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congru
| còngrua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congru</title>

Etimologia: del ll. congruus, -a, -um, íd., der. de congruĕre ‘ser congruent, concordar’ 1a font: 1483
  1. adjectiu
    1. Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas. Una còngrua recompensa. Edat còngrua per a mantenir casa.
    2. teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep.
  2. adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu.
  3. femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic.

■ congru
| còngrua

adjectiu Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas Una còngrua recompensa Edat còngrua per a mantenir casa teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

congru
còngrua

congru
còngrua

adjectiu congruo -a, adeguato -a, conveniente || mat congruo -a femení dr congrua
Diccionari Francès Català

congru
-ue


<title type="display">congru</title>

Pronúncia: kɔ̃gʀy
    adjectiu
  1. congru còngrua.
  2. matemàtiques congru còngrua, congruent.
  3. portion congrue cristianisme còngrua.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

congru
-ue

adjectiu congru còngrua matemàtiques congru còngrua, congruent portion congrue cristianisme còngrua © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

congru
còngrua

congru
còngrua

adjectiu matemàtiques congruent , congruous
Diccionari Català Alemany

congru
còngrua

congru
còngrua

adjectiu passend, angemessen matemàtiques kongruent © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

congru
còngrua

congru
còngrua

adjectiu congruent matemàtiques congru -e , congruent -e gràcia còngrua cristianisme grâce congrue femení dret renda portion congrue