Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

congruity

<title type="display">congruity</title>

noun congruïtat, congruència.

congruo

-grua

<title type="display">congruo</title>

adjectiu congru -òngrua.

congruous

<title type="display">congruous</title>

adjective congru.

conguaita

<title type="display">conguaita</title>

Partició sil·làbica: con_guai_ta

femení A l’edat mitjana, sentinella que guaitava durant una part del dia o de la nit i que hom anava rellevant.

conguaita

femení A l’edat mitjana, sentinella que guaitava durant una part del dia o de la nit i que hom anava rellevant

conhort

<title type="display">conhort</title>

masculí

consuelo, confortación f.
[allò que conhorta] consuelo. Ell és el meu conhort, él es mi consuelo.

conhort

masculí consuelo , confortación f allò que conhorta consuelo Ell és el meu conhort , él es mi consuelo

■ conhort

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conhort</title>

Etimologia: de conhortar 1a font: s. XIV, Llull

masculí

1. Acció de conhortar o de conhortar-se;
2. l’efecte.
Allò que conhorta. Ell és el meu conhort.
literatura Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i de conhort de les penes que passa.

masculí Acció de conhortar o de conhortar-se l’efecte Allò que conhorta Ell és el meu conhort literatura Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i de conhort de les penes que passa