Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ conjuntar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuntar</title>

Etimologia: de conjunt

verb

transitiu

Ajustar (dues o més coses, animals o persones) per a una acció comuna. Conjuntar esforços. Conjuntar l’acció d’uns cables.
conllogar 2.

■ conjuntar

verb transitiu Ajustar dues o més coses, animals o persones per a una acció comuna Conjuntar esforços Conjuntar l’acció d’uns cables conllogar 2

conjuntiu

-iva

<title type="display">conjuntiu</title>

adjectiu congiuntivo -a.

femení anat congiuntiva.

conjuntiu

-iva

adjectiu congiuntivo -a femení anat congiuntiva

conjuntiu

-iva

<title type="display">conjuntiu</title>

Pronúncia: kuɲʒuntíw

adjectiu

conjunctive, connective.

masculí

lingüística conjunctive.

femení

anatomia conjunctiva.

conjuntiu

-iva

adjectiu conjunctive , connective masculí lingüística conjunctive femení anatomia conjunctiva

■ conjuntiu

| conjuntiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuntiu</title>

Partició sil·làbica: con_jun_tiu
Etimologia: del ll. conjunctivus, -a, -um, íd.

adjectiu

Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu.
gramàtica
1. Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes. Locució conjuntiva.
2. proposició conjuntiva Proposició de relatiu.
lògica
1. Dit del sil·logisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió.
2. addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen.

■ conjuntiu

| conjuntiva

adjectiu Que uneix, especialment parts orgàniques Teixit conjuntiu gramàtica Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes Locució conjuntiva proposició conjuntiva Proposició de relatiu lògica Dit del sillogisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen