Es mostren 594844 resultats

conjurar


<title type="display">conjurar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. conjurar
    1. GERUNDI

    2. conjurant
    1. PARTICIPI

    2. conjurat
    3. conjurada
    4. conjurats
    5. conjurades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. conjuro
      3. conjures
      4. conjura
      5. conjurem
      6. conjureu
      7. conjuren
      1. IMPERFET

      2. conjurava
      3. conjuraves
      4. conjurava
      5. conjuràvem
      6. conjuràveu
      7. conjuraven
      1. PASSAT

      2. conjurí
      3. conjurares
      4. conjurà
      5. conjuràrem
      6. conjuràreu
      7. conjuraren
      1. FUTUR

      2. conjuraré
      3. conjuraràs
      4. conjurarà
      5. conjurarem
      6. conjurareu
      7. conjuraran
      1. CONDICIONAL

      2. conjuraria
      3. conjuraries
      4. conjuraria
      5. conjuraríem
      6. conjuraríeu
      7. conjurarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. conjuri
      3. conjuris
      4. conjuri
      5. conjurem
      6. conjureu
      7. conjurin
      1. IMPERFET

      2. conjurés
      3. conjuressis
      4. conjurés
      5. conjuréssim
      6. conjuréssiu
      7. conjuressin
    1. IMPERATIU

    2. conjura
    3. conjuri
    4. conjurem
    5. conjureu
    6. conjurin

conjurar

conjurar

conjurar

conjurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjurar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. conjurare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer un conjur. Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements.
    2. per analogia Pregar (algú) amb instància en nom d’alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.
  2. transitiu Allunyar com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.
  3. pronominal ciències polítiques Crear secretament una lliga, amb jurament comú, per capgirar l’ordre d’un estat. S’havien conjurat per assassinar el president de la república.
  4. pronominal Combinar-se desfavorablement (les coses). Tot es conjura contra meu.

conjurar

conjurar


<title type="display">conjurar</title>

    verb transitiu
  1. també figuradament [Geister] beschwören, bannen.
  2. verb reflexiu també figuradament
  3. sich verschwören.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conjurar

conjurar


<title type="display">conjurar</title>

    verb transitiu
  1. conjurar. Conjurar a los espíritus, a los muertos, conjurar els esperits, els morts. Conjurar un peligro, conjurar un perill.
  2. [rogar] conjurar. Le conjuró a que viniera, el va conjurar que vingués.
  3. verb intransitiu
  4. [conspirar] conjurar-se pron, conspirar, complotar. Conjuraron contra el régimen, van conjurar-se contra el règim.
  5. verb pronominal
  6. [conspirar] conjurar-se.

conjurar

conjurar

<title type="display">conjurar</title>

    verb
  1. Fer conjurs. Alguns pobles antics conjuraven els morts.
  2. usat amb pronom
  3. conjurar-se és fer una conjura. Diem que tot es conjura contra nosaltres quan les coses ens surten malament.

conjurar

conjurar


<title type="display">conjurar</title>

Pronúncia: kuɲʒuɾá
    verb transitiu
  1. [fer un conjur] conjurer. Conjurar els dimonis, conjurer les démons.
  2. [pregar] adjurer, conjurer, implorer.
  3. [allunyar] conjurer. Conjurar la crisi, conjurer la crise.
  4. verb pronominal
  5. [conspirar] se conjurer, s'allier, comploter intr, conspirer intr.
    figuradament s'unir défavorablement, se conjuguer défavorablement.

conjurar

conjurat
-ada

conjurat
-ada

conjurat
-ada

conjurat
-ada

conjurat
-ada

conjurat
-ada