adjectiu cognoscible, coneixedor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [le fait de connaître, en général] coneixement f, coneixença. La connaissance spéculative, el coneixement especulatiu. Les animaux n’ont pas de connaissance, les bèsties no tenen coneixement.
2. [le fait d’avoir une information] coneixença, esment m.
3. [personne connue] coneixença, conegut -uda. Ce n’est pas un ami, c’est une simple connaissance, no és pas un amic, només és una persona coneguda (o una coneixença, o un conegut). Elle a beaucoup de connaissances, té moltes coneixences (o coneix molta gent, o té molta coneguda).
4. [conscience] coneixement m. Il a perdu connaissance, ha perdut el coneixement. Il resta sans connaissance, es va quedar sense coneixement.
5. dret [compétence] coneixement [competència per a examinar una causa]. Le tribunal a connaissance de cette cause, el tribunal té coneixement (o coneix, o entén) d’aquesta causa.
6. popularment romanço, amiga [amant].
7. à ma connaissance pel que sé. A ma connaissance, il n’est pas venu, no ha vingut, pel que sé.
8. avoir des connaissances tenir (moltes) coneixences (o tenir cultura, o estar preparat -ada).
9. avoir (ou prendre) connaissance de tenir coneixença de (o tenir esment de infr, o haver esment de ant).
10. de connaissance conegut -uda. Nous sommes entre gens de connaissance, som entre gent coneguda.
11. donner connaissance de donar coneixença de (o fer conèixer, o donar a conèixer).
12. faire connaissance avec qqn fer coneixença amb algú (o fer la coneixença d’algú, o conèixer algú).
13. faire la connaissance de [une personne] fer la coneixença de.
    • figuradament [un endroit, etc] conèixer (o entrar en coneixement de). Aujourd’hui nous avons fait connaissance de la ville, avui hem conegut la ciutat.
14. perdre connaissance perdre el coneixement (o els sentits) [desmaiar-se].
15. reprendre connaissance cobrar (o recobrar, o recuperar) el coneixement (o els sentits), o tornar en si.
16. sans connaissance sense coneixement (o sense sentits, o estabornit -ida). Elle est tombée (est restée) sans connaissance, va caure (o va quedar) sense coneixement.
17. théorie de la connaissance filosofia teoria del coneixement.
18. une vieille connaissance una vella (o una antiga) coneixença.
19. venir à la connaissance de qqch assabentar-se (o esdevenir sabedor -a) d’alguna cosa.
plural
20. [ce qui est connu] coneixences, coneixements m. Les connaissances acquises, les coneixences adquirides. Il n’a que de sommaires connaissances en linguistique, només té coneixences molt sumàries de lingüística.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí marina, marítim coneixement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. d’entès -esa, expert -a. Il jetta un coup d’œil connaisseur, llançà un cop d’ull d’entès.
masculí i femení
2. coneixedor -a, entès -esa.
   • en connaisseur com a entès. Il parle en connaisseur, parla com a entès.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. conèixer. Je l’ai connue dans un voyage, la vaig conèixer en un viatge. Il connaît bien son métier, coneix bé el seu ofici. Elle ne connaissait pas la fatigue, no coneixia la fatiga.
2. [un fait, une matière] saber, conèixer. Je ne connais que cette nouvelle, només sé aquesta notícia. Elle connaît très bien l’anglais, coneix molt bé l’anglès.
3. antigament conèixer, tenir relació carnal.
4. tenir en compte, considerar. Il ne connaît que son devoir, només té en compte el seu deure.
5. antigament reconèixer, admetre.
6. connais pas ! familiarment no el conec! [una persona].
   • no en tinc coneixement! (o no en sé res) [d’un assumpte].
7. connaître comme sa poche [une affaire] conèixer fil per randa.
   1. familiarment figuradament [qqn] conèixer algú com si l’hagués parit.
   2. [un endroit] conèixer com si fos casa seva.
8. connaître la musique (ou la connaître) familiarment saber-la llarga [tenir experiència].
9. connaître toute l’histoire saber-ho tot (o estar al corrent de tot).
10. en connaître un rayon (ou un bout) familiarment saber-ne un niu.
11. faire connaître fer saber (o assabentar de, o donar a conèixer).
12. il (elle) n’y connaît rien no en sap res de res.
13. je le connais comme si je l’avais fait familiarment el conec com si l’hagués parit.
14. je ne connais que ça familiarment ja t’ho diré (o no me’n recordo).
15. je ne connais que lui ! irònicament aquest sí que el conec (o pla el conec, o no el conec de ben res)!
16. je ne le connais ni d’Ève ni d’Adam familiarment no el conec de res (o gens ni mica).
17. on connaît la chanson familiarment ja hi tornem a ser (o tornem-hi)!
18. se faire connaître fer-se (o donar-se a) conèixer.
verb transitiu indirecte
19. [de] dret conèixer de [poder examinar una causa].
20. entendre en [ésser competent en una causa].
verb pronominal
21. conèixer-se. Connais-toi toi-même, coneix-te tu mateix.
22. ne plus se connaître estar enfurismat -ada (o fora de si).
23. s’y connaître en (ou se connaître à ant) qqch entendre en una cosa (o saber-ne, o entendre-hi).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení conard.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç