adjectiu cognoscible, coneixedor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [le fait de connaître, en général] coneixement f, coneixença. La connaissance spéculative, el coneixement especulatiu. Les animaux n’ont pas de connaissance, les bèsties no tenen coneixement.
2. [le fait d’avoir une information] coneixença, esment m.
3. [personne connue] coneixença, conegut -uda. Ce n’est pas un ami, c’est une simple connaissance, no és pas un amic, només és una persona coneguda (o una coneixença, o un conegut). Elle a beaucoup de connaissances, té moltes coneixences (o coneix molta gent, o té molta coneguda).
4. [conscience] coneixement m. Il a perdu connaissance, ha perdut el coneixement. Il resta sans connaissance, es va quedar sense coneixement.
5. dret [compétence] coneixement [competència per a examinar una causa]. Le tribunal a connaissance de cette cause, el tribunal té coneixement (o coneix, o entén) d’aquesta causa.
6. popularment romanço, amiga [amant].
7. à ma connaissance pel que sé. A ma connaissance, il n’est pas venu, no ha vingut, pel que sé.
8. avoir des connaissances tenir (moltes) coneixences (o tenir cultura, o estar preparat -ada).
9. avoir (ou prendre) connaissance de tenir coneixença de (o tenir esment de infr, o haver esment de ant).
10. de connaissance conegut -uda. Nous sommes entre gens de connaissance, som entre gent coneguda.
11. donner connaissance de donar coneixença de (o fer conèixer, o donar a conèixer).
12. faire connaissance avec qqn fer coneixença amb algú (o fer la coneixença d’algú, o conèixer algú).
13. faire la connaissance de [une personne] fer la coneixença de.
    • figuradament [un endroit, etc] conèixer (o entrar en coneixement de). Aujourd’hui nous avons fait connaissance de la ville, avui hem conegut la ciutat.
14. perdre connaissance perdre el coneixement (o els sentits) [desmaiar-se].
15. reprendre connaissance cobrar (o recobrar, o recuperar) el coneixement (o els sentits), o tornar en si.
16. sans connaissance sense coneixement (o sense sentits, o estabornit -ida). Elle est tombée (est restée) sans connaissance, va caure (o va quedar) sense coneixement.
17. théorie de la connaissance filosofia teoria del coneixement.
18. une vieille connaissance una vella (o una antiga) coneixença.
19. venir à la connaissance de qqch assabentar-se (o esdevenir sabedor -a) d’alguna cosa.
plural
20. [ce qui est connu] coneixences, coneixements m. Les connaissances acquises, les coneixences adquirides. Il n’a que de sommaires connaissances en linguistique, només té coneixences molt sumàries de lingüística.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí marina, marítim coneixement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç