Es mostren 594828 resultats

conocèfal


<title type="display">conocèfal</title>

masculí botànica Hepàtica tal·losa de l’ordre de les marcancials (Conocephalum conucum), de tal·lus gros i robust, ramificat i lluent, amb arèoles grosses centrades per porus en relleu.

conocèfal

masculí botànica Hepàtica tallosa de l’ordre de les marcancials Conocephalum conucum , de tallus gros i robust, ramificat i lluent, amb arèoles grosses centrades per porus en relleu
Diccionari Castellà Català

conocer


<title type="display">conocer</title>

    [Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
  1. conèixer. Conoce todas las calles de Barcelona, coneix tots els carrers de Barcelona.
  2. [saber] conèixer, saber. Conoce muy bien su oficio, coneix molt bé el seu ofici.
  3. [distinguir] conèixer, reconèixer. Conocer el grano entre la paja, conèixer el gra entre la palla.
  4. dret conèixer intr. Los tribunales militares no tienen competencia para conocer las causas civiles, els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils.
  5. [reconocer, confesar] reconèixer.
  6. conocer bien el percal (o el paño, o el asunto) figuradament i familiarment conèixer el marro (o la flaca, o el llautó), saber quin pa hi donen.
  7. dar a conocer fer conèixer, donar a conèixer.
  8. darse a conocer donar-se a conèixer.
  9. el que no te conozca te compre figuradament i familiarment qui no et coneix que et compri.
    10. verb intransitiu
  10. dret conèixer, entendre. Conocer en (o de) un pleito, una causa, conèixer d'un plet, d'una causa.
    11. verb pronominal
  11. conèixer-se. No nos conocemos, no ens coneixem.
  12. [notarse] veure's, notar-se. Se le conocía la satisfacción en la cara, se li veia la satisfacció a la cara.
  13. veure's, ésser coneixedor. Se conoce que estuvo enfermo, es veu (o és coneixedor) que va estar malalt.

conocer

Se conjuga como envejecer verb transitiu conèixer Conoce todas las calles de Barcelona , coneix tots els carrers de Barcelona saber conèixer , saber Conoce muy bien su oficio , coneix molt bé el seu ofici distinguir conèixer , reconèixer Conocer el grano entre la paja , conèixer el gra entre la palla dret conèixer intr Los tribunales militares no tienen competencia para conocer las causas civiles , els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils reconocer, confesar reconèixer conocer bien el percal o el paño , o el asunto figuradament i…
Gran Diccionari de la llengua catalana

conocibe


<title type="display">conocibe</title>

masculí botànica Gènere de petits bolets de la família de les bolbiciàcies (Conocybe sp), de barret cònic amb espores de color groc i de cama llarga i gràcil.

conocibe

masculí botànica Gènere de petits bolets de la família de les bolbiciàcies Conocybe sp , de barret cònic amb espores de color groc i de cama llarga i gràcil
Diccionari Castellà Català

conocible

conocible

adjectiu cognoscible , coneixedor -a
Diccionari Castellà Català

conocidamente

conocidamente

adverbi clarament , manifestament , obertament
Diccionari Castellà Català

conocido
-da

conocido
-da

adjectiu conegut -uda masculí i femení conegut -uda , coneixença f Tiene muchos conocidos , té molts de coneguts
Diccionari Castellà Català

conocimiento


<title type="display">conocimiento</title>

    masculí
  1. [acción de conocer] coneixement.
  2. [efecto] coneixement, coneixença f.
  3. [sensatez] coneixement. Los niños no tienen conocimiento, els nens no tenen coneixement.
  4. [sentido] coneixement, sentits pl.
  5. marina, marítim coneixement.
  6. plural [relaciones] coneixences f, coneguts. Ampliar el círculo de conocimientos, ampliar el cercle de coneixences.
  7. con conocimiento conscientment.
  8. con conocimiento amb coneixement.
  9. con conocimiento de causa amb coneixement de causa.
  10. dar conocimiento de fer (o donar a) conèixer.
  11. estar en su pleno conocimiento tenir tot el coneixement, tenir el cap ben clar.
  12. ha llegado a mi conocimiento que he sabut que, m'he assabentat que.
  13. llegar una cosa a conocimiento de alguien arribar una cosa a orelles d'algú.
  14. para su conocimiento perquè en prengueu coneixement.
  15. perder el conocimiento perdre el coneixement (o els sentits).
  16. poner en conocimiento assabentar, fer avinent.
  17. recobrar el conocimiento cobrar el coneixement, tornar en si.
  18. sin conocimiento sense sentits.
  19. tener conocimiento tenir coneixement.
  20. tener conocimiento de cierta cosa tenir esment d'una cosa, tenir fums d'una cosa.
  21. venir en conocimiento de venir (o arribar, o pervenir) a coneixença de.

conocimiento

masculí acción de conocer coneixement efecto coneixement , coneixença f sensatez coneixement Los niños no tienen conocimiento , els nens no tenen coneixement sentido coneixement , sentits pl marina, marítim coneixement plural relaciones coneixences f , coneguts Ampliar el círculo de conocimientos , ampliar el cercle de coneixences con conocimiento conscientment con conocimiento amb coneixement con conocimiento de causa amb coneixement de causa dar conocimiento de fer o donar a conèixer estar en su pleno conocimiento tenir tot el coneixement , tenir el cap ben clar ha…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conodonts


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conodonts</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Grup de microfòssils amb dents còniques disposades en dues associacions bilaterals, atribuïts a vertebrats primitius pròxims als àgnats, que visqueren des del paleozoic fins al triàsic.
  2. singular Microfòssil del grup dels conodonts.

■ conodonts

masculí ictiologia plural Grup de microfòssils amb dents còniques disposades en dues associacions bilaterals, atribuïts a vertebrats primitius pròxims als àgnats, que visqueren des del paleozoic fins al triàsic singular Microfòssil del grup dels conodonts
Diccionari Francès Català

conoïdal
-ale

conoïdal
-ale

adjectiu conoidal © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

conoidal

conoidal

adjectiu geometria conoidal