Es mostren 594844 resultats

consentir

<title type="display">consentir</title>

[sense -eix-] verb intransitiu consentire, acconsentire, accondiscendere. || consentir a accondiscendere (o consentire) a. || qui calla consent chi tace acconsente.

verb transitiu concedere, permettere, consentire, tollerare.

verb pronominal [un objecte] fendersi, incrinarsi. || incrinarsi, ledere tr. Vaig caure i se'm va consentir el braç, sono caduto e mi si è incrinato (o mi sono leso) un braccio.

consentir

sense -eix- verb intransitiu consentire, acconsentire, accondiscendere || consentir a accondiscendere o consentire a || qui calla consent chi tace acconsente verb transitiu concedere, permettere, consentire, tollerare verb pronominal un objecte fendersi, incrinarsi || incrinarsi, ledere tr Vaig caure i se'm va consentir el braç , sono caduto e mi si è incrinato o mi sono leso un braccio
Conjugador Català

consentir


<title type="display">consentir</title>

    1. INFINITIU

    1. consentir

    2. GERUNDI

    1. consentint

    3. PARTICIPI

    1. consentit
    2. consentida
    3. consentits
    4. consentides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consento
      2. consents
      3. consent
      4. consentim
      5. consentiu
      6. consenten

      2. IMPERFET

      1. consentia
      2. consenties
      3. consentia
      4. consentíem
      5. consentíeu
      6. consentien

      3. PASSAT

      1. consentí
      2. consentires
      3. consentí
      4. consentírem
      5. consentíreu
      6. consentiren

      4. FUTUR

      1. consentiré
      2. consentiràs
      3. consentirà
      4. consentirem
      5. consentireu
      6. consentiran

      5. CONDICIONAL

      1. consentiria
      2. consentiries
      3. consentiria
      4. consentiríem
      5. consentiríeu
      6. consentirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consenti
      2. consentis
      3. consenti
      4. consentim
      5. consentiu
      6. consentin

      2. IMPERFET

      1. consentís
      2. consentissis
      3. consentís
      4. consentíssim
      5. consentíssiu
      6. consentissin

    6. IMPERATIU

    1. consent
    2. consenti
    3. consentim
    4. consentiu
    5. consentin

consentir

INFINITIU consentir GERUNDI consentint PARTICIPI consentit consentida consentits consentides INDICATIU PRESENT consento consents consent consentim consentiu consenten IMPERFET consentia consenties consentia consentíem consentíeu consentien PASSAT consentí consentires consentí consentírem consentíreu consentiren FUTUR consentiré consentiràs consentirà consentirem consentireu consentiran CONDICIONAL consentiria consentiries consentiria consentiríem consentiríeu consentirien SUBJUNTIU PRESENT consenti consentis consenti consentim consentiu consentin IMPERFET consentís consentissis consentís…
Diccionari Francès Català

consentir


<title type="display">consentir</title>

Pronúncia: kɔ̃sɑ̃tiʀ
    verb transitiu
  1. consentir. Mon père a consenti au mariage, el meu pare ha consentit al casament.
  2. qui ne dit mot consent qui calla consent.
    3. verb transitiu directe
  3. consentir. Consentir un prêt, consentir un préstec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

consentir

verb transitiu consentir Mon père a consenti au mariage , el meu pare ha consentit al casament qui ne dit mot consent qui calla consent verb transitiu directe consentir Consentir un prêt , consentir un préstec © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentir</title>

Etimologia: del ll. consentīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió; accedir. La mare consentí a llurs precs. Consentir a pagar.
    2. usat absolutament Qui calla consent.
  2. transitiu Permetre, tolerar. No sé com els seus pares li consenten aquestes coses.
  3. pronominal
    1. Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc. El càntir s’ha consentit.
    2. per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç.
    3. nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura.

■ consentir

verb intransitiu Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió accedir La mare consentí a llurs precs Consentir a pagar usat absolutament Qui calla consent transitiu Permetre, tolerar No sé com els seus pares li consenten aquestes coses pronominal Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc El càntir s’ha consentit per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

consentir


<title type="display">consentir</title>

    verb intransitiu
  1. einwilligen (a in ac), zustimmen (dat).
    2. verb transitiu
  2. gestatten, billigen.
  3. (er)dulden.
    4. verb reflexiu
  4. brüchig werden, springen, Risse bekommen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

consentir

verb intransitiu einwilligen a in ac , zustimmen dat verb transitiu gestatten, billigen erdulden verb reflexiu brüchig werden, springen, Risse bekommen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

consentir

consentir

verb Permetre que es faci una cosa Hi ha pares que ho consenten tot als fills
Diccionari Català francès

consentir


<title type="display">consentir</title>

Pronúncia: kunsəntí
    verb intransitiu
  1. consentir. Els pares van consentir al casament, les parents ont consenti au mariage.
  2. qui calla consent qui ne dit mot consent.
    3. verb transitiu
  3. permettre, tolérer, souffrir. A partir d'ara, no consentiré cap discussió, à partir de maintenant, je ne tolèrerai aucune discussion.
    4. verb pronominal
  4. [un objecte] se fendre, se fêler.
    • [una part del cos] se ressentir, avoir mal.

consentir

verb intransitiu consentir Els pares van consentir al casament , les parents ont consenti au mariage qui calla consent qui ne dit mot consent verb transitiu permettre , tolérer , souffrir A partir d'ara, no consentiré cap discussió , à partir de maintenant, je ne tolèrerai aucune discussion verb pronominal un objecte se fendre , se fêler • una part del cos se ressentir , avoir mal
Diccionari de sinònims Franquesa

consentit

consentit

→ aviciat Dit de la persona que consent l'adulteri del seu cònjuge o la seva parella → marit   © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

consentit
-ida

consentit

    adjectiu
  1. [aviciat] consentido -da, mimado -da.
  2. [el marit] consentido -da.
  3. [esquerdat lleugerament] consentido -da.

consentit
-ida

adjectiu aviciat consentido -da , mimado -da el marit consentido -da esquerdat lleugerament consentido -da
Diccionari Català Anglès

consentit
-ida

consentit
-ida

adjectiu spoiled , pampered marit complaisant