<title type="display">consentir</title>
verb Permetre que es faci una cosa. Hi ha pares que ho consenten tot als fills.
Es mostren 594828 resultats
consentir
<title type="display">consentir</title>
Pronúncia: kunsəntí
-
verb intransitiu
- consentir. Els pares van consentir al casament, les parents ont consenti au mariage.
- qui calla consent qui ne dit mot consent. verb transitiu
- permettre, tolérer, souffrir. A partir d'ara, no consentiré cap discussió, à partir de maintenant, je ne tolèrerai aucune discussion. verb pronominal
-
[un objecte]
se fendre,
se fêler.
• [una part del cos] se ressentir, avoir mal.
consentir
verb intransitiu consentir Els pares van consentir al casament , les parents ont consenti au mariage qui calla consent qui ne dit mot consent verb transitiu permettre , tolérer , souffrir A partir d'ara, no consentiré cap discussió , à partir de maintenant, je ne tolèrerai aucune discussion verb pronominal un objecte se fendre , se fêler • una part del cos se ressentir , avoir mal
consentit
<title type="display">consentit</title>
consentit
→ aviciat Dit de la persona que consent l'adulteri del seu cònjuge o la seva parella → marit © Manuel Franquesa
consentit
-ida
<title type="display">consentit</title>
Pronúncia: kunsəntít
-
adjectiu
- spoiled, pampered.
- [marit] complaisant.
consentit
-ida
adjectiu spoiled , pampered marit complaisant
consentit
-ida
<title type="display">consentit</title>
-
adjectiu
- verwöhnt, launisch.
- duldsam.
- marit consentit wissentlich betrogener Ehemann.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
consentit
-ida
adjectiu verwöhnt, launisch duldsam marit consentit wissentlich betrogener Ehemann © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
consentit
-ida
<title type="display">consentit</title>
adjectiu [aviciat] viziato -a. || [el marit] compiacente, consenziente. || [els plats] crepato -a, incrinato -a.
consentit
-ida
adjectiu aviciat viziato -a || el marit compiacente, consenziente || els plats crepato -a, incrinato -a
■
consentit
| consentida
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentit</title>
Accessory
Etimologia: de consentir
Body
- adjectiu Aviciat. Magarrufes de criatura consentida.
- adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella.
-
- adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible. Llençar els plats consentits.
- adjectiu per analogia Tenir la cama consentida.
- femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa.
■
consentit
| consentida
adjectiu Aviciat Magarrufes de criatura consentida adjectiu Que consent, especialment dit de la persona que consent l’adulteri del seu cònjuge o parella adjectiu Fes lleugerament, sense trenc o separació visible Llençar els plats consentits adjectiu per analogia Tenir la cama consentida femení Fet d’estar lleugerament esquerdada alguna cosa
consentit
-ida
<title type="display">consentit</title>
Pronúncia: kunsəntít
-
adjectiu
- [aviciat] gâté -e. Infant consentit, enfant gâté.
- [marit] consentant.
- [esquerdat] fêlé -e.
consentit
-ida
adjectiu aviciat gâté -e Infant consentit , enfant gâté marit consentant esquerdat fêlé -e
■
consenyor
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consenyor</title>
Accessory
Etimologia: de senyor
Body
masculí El qui comparteix una senyoria jurisdiccional amb un altre o amb altres.
■
consenyor
masculí El qui comparteix una senyoria jurisdiccional amb un altre o amb altres