Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

constar

<title type="display">constar</title>

verb intransitiu

[ésser compost] constar, componerse pron. L'home consta d'ànima i cos, el hombre consta de alma y cuerpo.
[ésser cert] constar. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat, me consta que él ha recibido esta cantidad.

constar

verb intransitiu ésser compost constar , componerse pron L'home consta d'ànima i cos , el hombre consta de alma y cuerpo ésser cert constar Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat , me consta que él ha recibido esta cantidad

■ constar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constar</title>

Etimologia: del ll. constare, íd. 1a font: 1505

verb

intransitiu

Ésser compost. L’home consta d’ànima i cos. El vers hendecasíl·lab consta d’onze síl·labes.
Ésser certa, manifesta, una cosa. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat.
Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc. Que consti en acta. Aquesta persona no consta en el cens.

■ constar

verb intransitiu Ésser compost L’home consta d’ànima i cos El vers hendecasíllab consta d’onze síllabes Ésser certa, manifesta, una cosa Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc Que consti en acta Aquesta persona no consta en el cens

constar

<title type="display">constar</title>

verb intransitiu [ésser compost] constare, consistere, comporsi, essere composto. || [ésser cert] constare, risultare, sapere. Em consta que ja té la feina, mi risulta che ha già [ottenuto] il lavoro.

constar

verb intransitiu ésser compost constare, consistere, comporsi, essere composto || ésser cert constare, risultare, sapere Em consta que ja té la feina , mi risulta che ha già ottenuto il lavoro

constar

<title type="display">constar</title>

verb

Constar d'unes parts o d'uns elements és tenir-los. Un matrimoni, per exemple, consta de marit i muller.
Una cosa consta quan la sabem del cert. No consta que hi hagi habitants a Mart.

constar

verb Constar d'unes parts o d'uns elements és tenir-los Un matrimoni, per exemple, consta de marit i muller Una cosa consta quan la sabem del cert No consta que hi hagi habitants a Mart

constar

<title type="display">constar</title>

Pronúncia: kunstá

verb intransitiu

[ésser compost] se composer de, comprendre tr, comporter tr, être pourvu -e de. La mà consta de cinc dits, la main se compose de cinq doigts.
[ésser cert] être certain -e, être sûr -e. Em consta que ell ja l'ha vist, je suis certain qu'il l'a vu.
[figurar] être enregistré -e, être inscrit -e, être consigné -e, figurer, être attesté -e. El seu nom no consta a la llista, son nom ne figure pas sur la liste.
no consta que il n'est pas sûr que, il n'est pas certain que (il n'est pas évident que, il n'est pas prouvé que, il n'est pas établi que).

constar

verb intransitiu ésser compost se composer de , comprendre tr , comporter tr , être pourvu -e de La mà consta de cinc dits , la main se compose de cinq doigts ésser cert être certain -e , être sûr -e Em consta que ell ja l'ha vist , je suis certain qu'il l'a vu figurar être enregistré -e , être inscrit -e , être consigné -e , figurer , être attesté -e El seu nom no consta a la llista , son nom ne figure pas sur la liste no consta que il n'est pas sûr que, il n'est pas certain que il n'est pas évident que, il n'est pas prouvé que, il n'est pas établi que

constat

<title type="display">constat</title>

Pronúncia: kɔ̃sta

masculí

constatació f, prova f irrefutable. Il faut réagir devant un tel constat, cal reaccionar davant una constatació com aquesta.
dret diligència f de comprovació.
constat de police atestat.
dresser un constat (de) aixecar acta (de).
• figuradament fer la constatació de (o constatar). Dresser un constat d’échec, constatar un fracàs.

constat

masculí constatació f , prova f irrefutable Il faut réagir devant un tel constat , cal reaccionar davant una constatació com aquesta dret diligència f de comprovació constat de police atestat dresser un constat de aixecar acta de • figuradament fer la constatació de o constatar Dresser un constat d’échec , constatar un fracàs © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç