Es mostren 594845 resultats

constar

<title type="display">constar </title>

    v intr
  1. Èster format o compausat de diuèrsi elements.
  2. Auer era seguretat qu’un hèt ei cèrt o vertadèr.

    3. Català: 1. constar [de]; 2. constar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

constar

v intr Èster format o compausat de diuèrsi elements Auer era seguretat qu’un hèt ei cèrt o vertadèr Català 1 constar de 2 constar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

constar


<title type="display">constar</title>

    verb intransitiu
  1. gewiss sein, feststehen.
  2. fer constar feststellen.
  3. constar de bestehen aus (dat).
  4. em consta ich weiß (es) mit Bestimmtheit.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

constar

verb intransitiu gewiss sein, feststehen fer constar feststellen constar de bestehen aus dat em consta ich weiß es mit Bestimmtheit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

constar


<title type="display">constar</title>

    verb intransitiu
  1. [ser cierto] constar. Me consta que ha recibido esta cantidad, em consta que ell ha rebut aquesta quantitat.
  2. [estar compuesto] constar. El hombre consta de alma y cuerpo, l'home consta d'ànima i cos.
  3. [figurar] constar, figurar, ésser (o trobar-se) consignat -ada. Esta cláusula no consta en la escritura, aquesta clàusula no figura en l'escriptura.
  4. hacer constar [manifestar] fer constar. El diputado hizo constar su desacuerdo, el diputat feu constar el seu desacord.

constar

verb intransitiu ser cierto constar Me consta que ha recibido esta cantidad , em consta que ell ha rebut aquesta quantitat estar compuesto constar El hombre consta de alma y cuerpo , l'home consta d'ànima i cos figurar constar , figurar , ésser o trobar-se consignat -ada Esta cláusula no consta en la escritura , aquesta clàusula no figura en l'escriptura hacer constar manifestar fer constar El diputado hizo constar su desacuerdo , el diputat feu constar el seu desacord
Conjugador Català

constar


<title type="display">constar</title>

    1. INFINITIU

    1. constar

    2. GERUNDI

    1. constant

    3. PARTICIPI

    1. constat
    2. constada
    3. constats
    4. constades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consto
      2. constes
      3. consta
      4. constem
      5. consteu
      6. consten

      2. IMPERFET

      1. constava
      2. constaves
      3. constava
      4. constàvem
      5. constàveu
      6. constaven

      3. PASSAT

      1. constí
      2. constares
      3. constà
      4. constàrem
      5. constàreu
      6. constaren

      4. FUTUR

      1. constaré
      2. constaràs
      3. constarà
      4. constarem
      5. constareu
      6. constaran

      5. CONDICIONAL

      1. constaria
      2. constaries
      3. constaria
      4. constaríem
      5. constaríeu
      6. constarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consti
      2. constis
      3. consti
      4. constem
      5. consteu
      6. constin

      2. IMPERFET

      1. constés
      2. constessis
      3. constés
      4. constéssim
      5. constéssiu
      6. constessin

    6. IMPERATIU

    1. consta
    2. consti
    3. constem
    4. consteu
    5. constin

constar

INFINITIU constar GERUNDI constant PARTICIPI constat constada constats constades INDICATIU PRESENT consto constes consta constem consteu consten IMPERFET constava constaves constava constàvem constàveu constaven PASSAT constí constares constà constàrem constàreu constaren FUTUR constaré constaràs constarà constarem constareu constaran CONDICIONAL constaria constaries constaria constaríem constaríeu constarien SUBJUNTIU PRESENT consti constis consti constem consteu constin IMPERFET constés constessis constés constéssim constéssiu constessin IMPERATIU consta consti constem consteu constin
Diccionari de sinònims Franquesa

constar

constar

ésser compost o constituït , o format , o integrat per o de tenir El vers hendecasíllab té onze síllabes © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

constar


<title type="display">constar</title>

    verb intransitiu
  1. [ésser compost] constar, componerse pron. L'home consta d'ànima i cos, el hombre consta de alma y cuerpo.
  2. [ésser cert] constar. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat, me consta que él ha recibido esta cantidad.

constar

verb intransitiu ésser compost constar , componerse pron L'home consta d'ànima i cos , el hombre consta de alma y cuerpo ésser cert constar Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat , me consta que él ha recibido esta cantidad
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constar</title>

Etimologia: del ll. constare, íd. 1a font: 1505
    verb intransitiu
  1. Ésser compost. L’home consta d’ànima i cos. El vers hendecasíl·lab consta d’onze síl·labes.
  2. Ésser certa, manifesta, una cosa. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat.
  3. Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc. Que consti en acta. Aquesta persona no consta en el cens.

■ constar

verb intransitiu Ésser compost L’home consta d’ànima i cos El vers hendecasíllab consta d’onze síllabes Ésser certa, manifesta, una cosa Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc Que consti en acta Aquesta persona no consta en el cens
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

constar

<title type="display">constar</title>

verb intransitiu [ésser compost] constare, consistere, comporsi, essere composto. || [ésser cert] constare, risultare, sapere. Em consta que ja té la feina, mi risulta che ha già [ottenuto] il lavoro.

constar

verb intransitiu ésser compost constare, consistere, comporsi, essere composto || ésser cert constare, risultare, sapere Em consta que ja té la feina , mi risulta che ha già ottenuto il lavoro
Diccionari Català francès

constar


<title type="display">constar</title>

Pronúncia: kunstá
    verb intransitiu
  1. [ésser compost] se composer de, comprendre tr, comporter tr, être pourvu -e de. La mà consta de cinc dits, la main se compose de cinq doigts.
  2. [ésser cert] être certain -e, être sûr -e. Em consta que ell ja l'ha vist, je suis certain qu'il l'a vu.
  3. [figurar] être enregistré -e, être inscrit -e, être consigné -e, figurer, être attesté -e. El seu nom no consta a la llista, son nom ne figure pas sur la liste.
  4. no consta que il n'est pas sûr que, il n'est pas certain que (il n'est pas évident que, il n'est pas prouvé que, il n'est pas établi que).

constar

verb intransitiu ésser compost se composer de , comprendre tr , comporter tr , être pourvu -e de La mà consta de cinc dits , la main se compose de cinq doigts ésser cert être certain -e , être sûr -e Em consta que ell ja l'ha vist , je suis certain qu'il l'a vu figurar être enregistré -e , être inscrit -e , être consigné -e , figurer , être attesté -e El seu nom no consta a la llista , son nom ne figure pas sur la liste no consta que il n'est pas sûr que, il n'est pas certain que il n'est pas évident que, il n'est pas prouvé que, il n'est pas établi que
DIDAC Diccionari escolar

constar

<title type="display">constar</title>

    verb
  1. Constar d'unes parts o d'uns elements és tenir-los. Un matrimoni, per exemple, consta de marit i muller.
  2. Una cosa consta quan la sabem del cert. No consta que hi hagi habitants a Mart.

constar

verb Constar d'unes parts o d'uns elements és tenir-los Un matrimoni, per exemple, consta de marit i muller Una cosa consta quan la sabem del cert No consta que hi hagi habitants a Mart