Es mostren 594844 resultats

constituido
-da

constituido
-da

adjectiu participio pasado de constituir proporcionado constituït -ïda Bien o mal constituido , ben o mal constituït
Diccionari de sinònims Franquesa

constituir


<title type="display">constituir</title>

  1. establir (→)
    instituir
    instaurar
    implantar
    fundar
    erigir
    organitzar
    forjar (fig.)
    reconstituir
    crear
    formar (→)
  2. Ésser part d'una cosa.
    integrar
    formar part
    compondre
  3. Ésser constituït per: Constar (→).



© Manuel Franquesa

constituir

establir → instituir instaurar implantar fundar erigir organitzar forjar fig reconstituir crear formar → Ésser part d'una cosa integrar formar part compondre Ésser constituït per Constar → © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

constituïr

<title type="display">constituïr </title>

    v tr Compausar, organizar, formar, èster.

    Català: constituir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

constituïr

v tr Compausar, organizar, formar, èster Català constituir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

constituir

constituir

    verb transitiu
  1. [establir, formar] constituir. Constituir una família, constituir una familia.
  2. [una renda, un dot] constituir.
  3. [ésser part d'un tot] constituir, formar. Tots els ciutadans constitueixen la nació, todos los ciudadanos constituyen la nación.
  4. [ésser] constituir, ser. Aquesta acció constitueix un crim, esta acción constituye un crimen.
  5. dret constituir, designar, nombrar. El seu nebot ha estat constituït hereu universal, su sobrino ha sido constituido heredero universal.

constituir

verb transitiu establir, formar constituir Constituir una família , constituir una familia una renda, un dot constituir ésser part d'un tot constituir , formar Tots els ciutadans constitueixen la nació , todos los ciudadanos constituyen la nación ésser constituir , ser Aquesta acció constitueix un crim , esta acción constituye un crimen dret constituir , designar , nombrar El seu nebot ha estat constituït hereu universal , su sobrino ha sido constituido heredero universal
Conjugador Català

constituir


<title type="display">constituir</title>

    1. INFINITIU

    1. constituir

    2. GERUNDI

    1. constituint

    3. PARTICIPI

    1. constituït
    2. constituïda
    3. constituïts
    4. constituïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. constitueixo
      2. constitueixes
      3. constitueix
      4. constituïm
      5. constituïu
      6. constitueixen

      2. IMPERFET

      1. constituïa
      2. constituïes
      3. constituïa
      4. constituíem
      5. constituíeu
      6. constituïen

      3. PASSAT

      1. constituí
      2. constituïres
      3. constituí
      4. constituírem
      5. constituíreu
      6. constituïren

      4. FUTUR

      1. constituiré
      2. constituiràs
      3. constituirà
      4. constituirem
      5. constituireu
      6. constituiran

      5. CONDICIONAL

      1. constituiria
      2. constituiries
      3. constituiria
      4. constituiríem
      5. constituiríeu
      6. constituirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. constitueixi
      2. constitueixis
      3. constitueixi
      4. constituïm
      5. constituïu
      6. constitueixin

      2. IMPERFET

      1. constituís
      2. constituïssis
      3. constituís
      4. constituíssim
      5. constituíssiu
      6. constituïssin

    6. IMPERATIU

    1. constitueix
    2. constitueixi
    3. constituïm
    4. constituïu
    5. constitueixin

constituir

INFINITIU constituir GERUNDI constituint PARTICIPI constituït constituïda constituïts constituïdes INDICATIU PRESENT constitueixo constitueixes constitueix constituïm constituïu constitueixen IMPERFET constituïa constituïes constituïa constituíem constituíeu constituïen PASSAT constituí constituïres constituí constituírem constituíreu constituïren FUTUR constituiré constituiràs constituirà constituirem constituireu constituiran CONDICIONAL constituiria constituiries constituiria constituiríem constituiríeu constituirien SUBJUNTIU PRESENT constitueixi constitueixis constitueixi constituïm…
Diccionari Català Anglès

constituir


<title type="display">constituir</title>

Pronúncia: kunstituí
    verb transitiu
  1. to constitute, form, make up.
  2. [comissió] to constitute, create, set up, establish.
  3. [escola] to found.
  4. [beca] to institute, endow.
  5. [equivalència] to constitute, be.
  6. l’han constituït hereu they have made him heir.
    7. verb pronominal
  7. constituir-se presoner to give oneself up to the authorities.

constituir

verb transitiu to constitute , form , make up comissió to constitute , create , set up , establish escola to found beca to institute , endow equivalència to constitute , be l’han constituït hereu they have made him heir verb pronominal constituir-se presoner to give oneself up to the authorities
Diccionari Català Alemany

constituir


<title type="display">constituir</title>

    verb transitiu
  1. bilden, konstituieren, gründen, einrichten.
  2. einsetzen.
  3. errichten.
  4. darstellen.
  5. bestimmen.
    6. verb reflexiu
  6. constituir-se presoner sich gefangen geben.
  7. figuradament constituir-se jutge sich zum Richter aufwerfen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

constituir

verb transitiu bilden, konstituieren, gründen, einrichten einsetzen errichten darstellen bestimmen verb reflexiu constituir-se presoner sich gefangen geben figuradament constituir-se jutge sich zum Richter aufwerfen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

constituir

<title type="display">constituir</title>

verb transitiu [establir] costituire, fondare, creare. || [assignar] assegnare, aggiudicare. Constituir un dot, assegnare una dote. || [ésser part d'un tot] costituire, formare. || [ésser] costituire, essere. Aquestes paraules constitueixen una ofensa, queste parole costituiscono un'ofesa. || dr costituire, istituire, nominare.

constituir

verb transitiu establir costituire, fondare, creare || assignar assegnare, aggiudicare Constituir un dot , assegnare una dote || ésser part d'un tot costituire, formare || ésser costituire, essere Aquestes paraules constitueixen una ofensa , queste parole costituiscono un'ofesa || dr costituire, istituire, nominare
Diccionari Castellà Català

constituir


<title type="display">constituir</title>

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. [formar] constituir. Constituir una familia, constituir una família.
  2. [ser] constituir. Esta acción constituye un crimen, aquesta acció constitueix un crim.
  3. [erigir] constituir. Su sobrino ha sido constituido heredero universal, el seu nebot ha estat constituït hereu universal.
  4. [una dote, renta, etc] constituir.
  5. [en un apuro, en impedimento, etc] ficar.
  6. [disponer, mandar] disposar.
    7. verb pronominal
  7. [personarse] presentar-se.
  8. [erigirse] erigir-se. Constituirse en juez de una cuestión, erigir-se en jutge d'una qüestió.
  9. constituirse en (o por) erigir-se en.

constituir

Se conjuga como huir verb transitiu formar constituir Constituir una familia , constituir una família ser constituir Esta acción constituye un crimen , aquesta acció constitueix un crim erigir constituir Su sobrino ha sido constituido heredero universal , el seu nebot ha estat constituït hereu universal una dote, renta, etc constituir en un apuro, en impedimento, etc ficar disponer, mandar disposar verb pronominal personarse presentar-se erigirse erigir-se Constituirse en juez de una cuestión , erigir-se en jutge d'una qüestió constituirse en o por erigir-se en
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constituir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constituir</title>

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. constituĕre, íd., der. de statuĕre 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Establir, formar (una institució política, social). Constituir una nova societat d’assegurances. Constituir una família.
  2. Assignar, destinar, legalment. Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú.
    1. Ésser parts, elements, essencials (d’un tot, d’un organisme). Les parts que constitueixen el cos humà. Tots els ciutadans constitueixen la nació.
    2. per extensió Ésser. Aquesta acció constitueix un crim.
    1. Establir (algú) en una situació legal. L’han constituït hereu de la masia.
    2. constituir-se presoner Lliurar-se algú espontàniament a l’autoritat.

■ constituir

verb transitiu Establir, formar una institució política, social Constituir una nova societat d’assegurances Constituir una família Assignar, destinar, legalment Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú Ésser parts, elements, essencials d’un tot, d’un organisme Les parts que constitueixen el cos humà Tots els ciutadans constitueixen la nació per extensió Ésser Aquesta acció constitueix un crim Establir algú en una situació legal L’han constituït hereu de la masia constituir-se presoner Lliurar-se algú espontàniament a l’autoritat
Informació complementària
Traducció