<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consueta</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: con_su_e_ta
Etimologia: del ll. consuetus, -a, -um ‘acostumat’, en la forma neutra plural consueta ‘coses acostumades’ 1a font: 1370
Etimologia: del ll. consuetus, -a, -um ‘acostumat’, en la forma neutra plural consueta ‘coses acostumades’ 1a font: 1370
Body
-
femení
- història Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
- literatura Manuscrit que conté una peça dramàtica amb les normes per a l’adequada representació.
Vegeu també:
consueta2
