Es mostren 594844 resultats

contemporitzar

contemporitzar

→ cedir pasterejar , contemporitzar per motius més o menys blasmables transigir fer concessions © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contemporitzar</title>

Etimologia: del b. ll. temporizare ‘passar el temps’, amb influx de contemporaneus ‘contemporani’ 1a font: 1653, DTo.
verb intransitiu Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix. Si no contemporitzeu no obtindreu res de l’altra part.

■ contemporitzar

verb intransitiu Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix Si no contemporitzeu no obtindreu res de l’altra part
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

contemporitzar

contemporitzar

verb intransitiu contemporizar
Conjugador Català

contemporitzar


<title type="display">contemporitzar</title>

    1. INFINITIU

    1. contemporitzar

    2. GERUNDI

    1. contemporitzant

    3. PARTICIPI

    1. contemporitzat
    2. contemporitzada
    3. contemporitzats
    4. contemporitzades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. contemporitzo
      2. contemporitzes
      3. contemporitza
      4. contemporitzem
      5. contemporitzeu
      6. contemporitzen

      2. IMPERFET

      1. contemporitzava
      2. contemporitzaves
      3. contemporitzava
      4. contemporitzàvem
      5. contemporitzàveu
      6. contemporitzaven

      3. PASSAT

      1. contemporitzí
      2. contemporitzares
      3. contemporitzà
      4. contemporitzàrem
      5. contemporitzàreu
      6. contemporitzaren

      4. FUTUR

      1. contemporitzaré
      2. contemporitzaràs
      3. contemporitzarà
      4. contemporitzarem
      5. contemporitzareu
      6. contemporitzaran

      5. CONDICIONAL

      1. contemporitzaria
      2. contemporitzaries
      3. contemporitzaria
      4. contemporitzaríem
      5. contemporitzaríeu
      6. contemporitzarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. contemporitzi
      2. contemporitzis
      3. contemporitzi
      4. contemporitzem
      5. contemporitzeu
      6. contemporitzin

      2. IMPERFET

      1. contemporitzés
      2. contemporitzessis
      3. contemporitzés
      4. contemporitzéssim
      5. contemporitzéssiu
      6. contemporitzessin

    6. IMPERATIU

    1. contemporitza
    2. contemporitzi
    3. contemporitzem
    4. contemporitzeu
    5. contemporitzin

contemporitzar

INFINITIU contemporitzar GERUNDI contemporitzant PARTICIPI contemporitzat contemporitzada contemporitzats contemporitzades INDICATIU PRESENT contemporitzo contemporitzes contemporitza contemporitzem contemporitzeu contemporitzen IMPERFET contemporitzava contemporitzaves contemporitzava contemporitzàvem contemporitzàveu contemporitzaven PASSAT contemporitzí contemporitzares contemporitzà contemporitzàrem contemporitzàreu contemporitzaren FUTUR contemporitzaré contemporitzaràs contemporitzarà contemporitzarem contemporitzareu contemporitzaran CONDICIONAL contemporitzaria contemporitzaries…
Diccionari Català Anglès

contemporitzar

contemporitzar

verb intransitiu to be compliant , show oneself ready to compromise
Diccionari Català Italià

contemporitzar

contemporitzar

verb intransitiu scendere a compromessi, cedere, ripiegare
Diccionari Català Alemany

contemporitzar

contemporitzar

verb intransitiu contemporitzar amb algú auf jemandes Wünsche geschickt eingehen • gegenüber jemandem Nachsicht üben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

contemporitzar

contemporitzar

verb transitiu transiger , composer , être accommodant -e
DIDAC Diccionari escolar

contemporitzar

contemporitzar

verb Acceptar algunes de les coses que fan o diuen les persones que no pensen com nosaltres per obtenir a canvi alguna cosa que volem
Diccionari Castellà Català

contemporización

contemporización

femení contemporització