Es mostren 594823 resultats

afermar

<title type="display">afermar</title>

verb transitiu affermare. || fig [assegurar] confermare, riconfermare, riaffermare.

verb pronominal affermarsi, riaffermarsi. || fig [ratificar-se] confermare tr, ratificare tr, riaffermare tr, riconfermarsi.

afermar

verb transitiu affermare || fig assegurar confermare, riconfermare, riaffermare verb pronominal affermarsi, riaffermarsi || fig ratificar-se confermare tr , ratificare tr , riaffermare tr , riconfermarsi
Diccionari Català Castellà

afermar


<title type="display">afermar</title>

    verb transitiu
  1. [fer ferm] afirmar, afianzar.
  2. figuradament [assegurar] afirmar, afianzar, asegurar. L'afermà en el seu càrrec, lo afianzó en su cargo.
    3. verb pronominal
  3. afirmarse, afianzarse.
  4. figuradament [ratificar-se] afirmarse, afianzarse, ratificarse. Es va afermar en allò que havia dit, se afirmó en lo que había dicho.

afermar

verb transitiu fer ferm afirmar , afianzar figuradament assegurar afirmar , afianzar , asegurar L'afermà en el seu càrrec , lo afianzó en su cargo verb pronominal afirmarse , afianzarse figuradament ratificar-se afirmarse , afianzarse , ratificarse Es va afermar en allò que havia dit , se afirmó en lo que había dicho
Conjugador Català

afermar


<title type="display">afermar</title>

    1. INFINITIU

    1. afermar

    2. GERUNDI

    1. afermant

    3. PARTICIPI

    1. afermat
    2. afermada
    3. afermats
    4. afermades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. afermo
      2. afermes
      3. aferma
      4. afermem
      5. afermeu
      6. afermen

      2. IMPERFET

      1. afermava
      2. afermaves
      3. afermava
      4. afermàvem
      5. afermàveu
      6. afermaven

      3. PASSAT

      1. afermí
      2. afermares
      3. afermà
      4. afermàrem
      5. afermàreu
      6. afermaren

      4. FUTUR

      1. afermaré
      2. afermaràs
      3. afermarà
      4. afermarem
      5. afermareu
      6. afermaran

      5. CONDICIONAL

      1. afermaria
      2. afermaries
      3. afermaria
      4. afermaríem
      5. afermaríeu
      6. afermarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. afermi
      2. afermis
      3. afermi
      4. afermem
      5. afermeu
      6. afermin

      2. IMPERFET

      1. afermés
      2. afermessis
      3. afermés
      4. aferméssim
      5. aferméssiu
      6. afermessin

    6. IMPERATIU

    1. aferma
    2. afermi
    3. afermem
    4. afermeu
    5. afermin

afermar

INFINITIU afermar GERUNDI afermant PARTICIPI afermat afermada afermats afermades INDICATIU PRESENT afermo afermes aferma afermem afermeu afermen IMPERFET afermava afermaves afermava afermàvem afermàveu afermaven PASSAT afermí afermares afermà afermàrem afermàreu afermaren FUTUR afermaré afermaràs afermarà afermarem afermareu afermaran CONDICIONAL afermaria afermaries afermaria afermaríem afermaríeu afermarien SUBJUNTIU PRESENT afermi afermis afermi afermem afermeu afermin IMPERFET afermés afermessis afermés aferméssim aferméssiu afermessin IMPERATIU aferma afermi afermem afermeu afermin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afermar</title>

Etimologia: de ferm 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer ferm.
    2. figuradament Afermar algú en el seu càrrec.
  2. transitiu marina, marítim En les embarcacions que arboren un aparell de creu, maniobra de cobrar les braces de sobrevent per tal que en cenyir les vergues no treballin sobre la creu.
  3. pronominal
    1. Fer-se ferm.
    2. figuradament Ratificar-se, mantenir-se ferm. Afermar-se en allò que hom ha dit.

■ afermar

verb transitiu Fer ferm figuradament Afermar algú en el seu càrrec transitiu marina, marítim En les embarcacions que arboren un aparell de creu, maniobra de cobrar les braces de sobrevent per tal que en cenyir les vergues no treballin sobre la creu pronominal Fer-se ferm figuradament Ratificar-se, mantenir-se ferm Afermar-se en allò que hom ha dit
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

afermar

<title type="display">afermar</title>

    verb
  1. Fer que una cosa sigui ferma. Una paret que amenaça de caure es pot afermar amb bigues de ferro.
    2. usat amb pronom
  2. Una cosa s'aferma quan es fa més ferma, més sòlida. Una persona s'aferma en el que diu quan s'hi manté ferma i no rectifica cap detall.

afermar

verb Fer que una cosa sigui ferma Una paret que amenaça de caure es pot afermar amb bigues de ferro usat amb pronom Una cosa s'aferma quan es fa més ferma, més sòlida Una persona s'aferma en el que diu quan s'hi manté ferma i no rectifica cap detall
Diccionari Català francès

afermar


<title type="display">afermar</title>

Pronúncia: əfərmá
    verb transitiu
  1. [fer ferm] affermir, consolider, assurer.
  2. figuradament [refermar] affirmer, raffermir.
    3. verb pronominal
  3. s'affermir, se consolider, s'assurer, se fonder sur.
  4. figuradament [refermar-se] maintenir tr. Afermar-se en allò que hom ha dit, maintenir ce qu'on a dit (maintenir ses déclarations, ses affirmations).

afermar

verb transitiu fer ferm affermir , consolider , assurer figuradament refermar affirmer , raffermir verb pronominal s'affermir , se consolider , s'assurer , se fonder sur figuradament refermar-se maintenir tr Afermar-se en allò que hom ha dit , maintenir ce qu'on a dit maintenir ses déclarations, ses affirmations
Diccionari Català francès

afermat

afermat

masculí afermament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afermat

■ afermat

masculí afermament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aferra-roques

■ aferra-roques

masculí ictiologia pau 2
Diccionari Català francès

aferrada

aferrada

femení aferrament disputa forta querelle , accrochage m fam • tenir una aferrada amb algú s'accrocher avec quelqu'un fam