Es mostren 594823 resultats

aferrar

<title type="display">aferrar</title>

verb transitiu [subjectar] afferrare. || [enganxar] unire, incollare, attaccare, appiccicare, fissare. Aferrar un segell al sobre, attaccare un francobollo alla busta. || mar [les veles] serrare. | accostare, agganciare. | ancorare, fissare l'ancora.

verb pronominal [agafar-se] afferrarsi, aggrapparsi, attaccarsi. S'aferrà a la branca per no caure, s'afferrò al ramo per non cadere. || [obstinar-se] afferrarsi, ostinarsi, appigliarsi. || [no poder separar-se d'algú o d'alguna cosa] attaccarsi, afferrarsi. Un nen aferrat a la seva mare, un bambino attaccato a sua madre.

aferrar

aferrar

<title type="display">aferrar</title>

    verb
  1. Agafar fort una cosa o una persona. Els ocells de presa aferren amb les urpes les seves preses. Quan una persona té por de caure, s'aferra a la primera cosa que troba.
  2. usat amb pronom
  3. aferrar-se a una idea, a un costum o a una creença és insistir-hi, sense canviar d'opinió.
  4. Diem que una persona s'aferra a una altra persona o a una cosa quan no pot separar-se'n, no la pot deixar.
aferrada, aferrador, aferrall, aferrament

aferrar

aferrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aferrar</title>

Accessory
Etimologia: de ferro
Body
    verb
  1. transitiu Fixar, subjectar (una cosa) a una altra. Aferra la bicicleta a la tanca del jardí.
  2. transitiu Unir amb una matèria adherent, enganxar. Aferrar un segell al sobre.
  3. pronominal Agafar-se fortament a una cosa. S’aferrà a la barana per no caure.
  4. pronominal Obstinar-se (en una cosa). Aferrar-se a la seva.
  5. pronominal No poder separar-se o deseixir-se (d’algú o d’alguna cosa). Un infant aferrat a la seva mare.
  6. història militar
    1. transitiu Subjectar un altre vaixell al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l’abordatge.
    2. pronominal Aferrar-se dos vaixells.
  7. transitiu marina, marítim
    1. Plegar (una vela) sobre la verga o la botavara.
    2. Fixar fortament (l’àncora) al fons.

aferrar

aferrar


<title type="display">aferrar</title>

Pronúncia: əfərá
    verb transitiu
  1. [fixar, subjectar] fixer, saisir, accrocher, tenir fortement. Aferrà el volant amb totes dues mans, il saisit le volant des deux mains.
  2. [enganxar] coller. Aferrar un segell al sobre, coller un timbre sur l'enveloppe.
  3. marina, marítim [un vaixell] gaffer.
    1. [una vela] ferler, carguer.
    2. [l'àncora] mouiller l'ancre, jeter l'ancre.
  4. verb pronominal
  5. [agafar-se] s'accrocher, se cramponner, s'agripper, se tenir fermement. Aferrar-se a la barana, s'accrocher à la rampe.
  6. figuradament [obstinar-se] s'obstiner, s'entêter, ne pas démordre de. Aferrar-se a la seva, ne pas démordre de son avis (de son opinion) .
    • [no poder deseixir-se] être attaché -e, tenir à, s'enticher de, se cramponner à. Aferrar-se al passat, s'accrocher à son passé.
  7. marina, marítim [dos vaixells] s'aborder, s'accrocher.
  8. estar aferrat a [agafat] être accroché à.
    1. figuradament être attaché à, s'enticher de, tenir à, se cramponner à. Està aferrat a la seva dona, il est attaché (il tient) à sa femme.
    2. [un infant] être pendu -e aux basques de. Està aferrat a la seva mare, il est pendu aux basques de sa mère.

aferrar

aferrat
-ada

aferrat

    adjectiu
  1. aferrado -da.
  2. estar aferrat a [agafat] estar aferrado a (o en).
  3. estar aferrat a figuradament estar apegado a. Està aferrat a la seva mare, está apegado a su madre.

aferrat
-ada

aferratall

aferratall

aferratall

aferratall

aferratall

aferratall

aferraveles

aferraveles

aferraveles

aferraveles