Es mostren 594844 resultats

■ convocatori
| convocatòria

■ convocatori
| convocatòria

adjectiu Que serveix per a convocar femení Escrit amb què hom convoca convocació
Traducció
Diccionari Castellà Català

convocatoria

convocatoria

femení convocatòria
Diccionari der aranés

convocatòria

<title type="display">convocatòria </title>

    nòm f Anonci o escrit que convòque un acte, ua formalitat, etc.

    Català: convocatòria


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

convocatòria

nòm f Anonci o escrit que convòque un acte, ua formalitat, etc Català convocatòria © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

convocatorio
-ria

convocatorio
-ria

adjectiu convocatori -òria
Diccionari der aranés

convòi

<title type="display">convòi </title>

    nòm m
  1. Conjunt de veïculs terrèstres o maritims que hèn amassa eth madeish recorrut.
  2. Mejan de transpòrt format per ua seguida de vagons aganchadi entre eri e arrossegadi per ua locomotora que circule per ues vies.

    3. Català: 1. comboi; 2. tren, comboi


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

convòi

nòm m Conjunt de veïculs terrèstres o maritims que hèn amassa eth madeish recorrut Mejan de transpòrt format per ua seguida de vagons aganchadi entre eri e arrossegadi per ua locomotora que circule per ues vies Català 1 comboi 2 tren, comboi © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Francès Català

convoi

convoi

masculí cortège comitiva f , seguici de véhicules comboi © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

convoiement

convoiement

masculí infreqüent convoyage © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

convoiter


<title type="display">convoiter</title>

Pronúncia: kɔ̃vwate
    verb transitiu
  1. cobejar, desitjar, sedegar infr. Convoiter un héritage, cobejar una herència.
  2. anhelar, delejar, ambicionar, cobejar. Il a toujours convoité la première place, sempre ha ambicionat el primer lloc.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

convoiter

verb transitiu cobejar, desitjar, sedegar infr Convoiter un héritage , cobejar una herència anhelar, delejar, ambicionar, cobejar Il a toujours convoité la première place , sempre ha ambicionat el primer lloc © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

convoiteur
-euse


<title type="display">convoiteur</title>

Pronúncia: kɔ̃vwatœʀ -øz
adjectiu i masculí i femení cobejós -osa, cobdiciós -osa, sedec -ega infr.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

convoiteur
-euse

adjectiu i masculí i femení cobejós -osa, cobdiciós -osa, sedec -ega infr © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

convoitise


<title type="display">convoitise</title>

Pronúncia: kɔ̃vwatiz
    femení
  1. cobejança, cobejament m, cobdícia, desig m, sedega infr. La convoitise des richesses, la cobejança de riqueses (o la cobdícia).
  2. anhel m, deler m, ambició, cobejança.
  3. convoitise de la chair concupiscence.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

convoitise

femení cobejança, cobejament m , cobdícia, desig m , sedega infr La convoitise des richesses , la cobejança de riqueses o la cobdícia anhel m , deler m , ambició, cobejança convoitise de la chair concupiscence © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç