Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ corbassa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbassa</title>

femení veterinària Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats.

■ corbassa

femení veterinària Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats

corbat

<title type="display">corbat</title>

curvilini
uncinat, corbat de la punta a manera de ganxo.
encorbat
recorbat
ganxut
incurvat, encorbat cap a dins.
inflex, que s'encorba cap al centre.
aguilenc o aquilí (parlant d'un nas)
tort
arcat
arquejat
bombat (→), corbat de la superfície.
llunat o allunat, corbat en forma de mitja lluna.
decurvat, corbat cap avall.
Compareu: parabòlic, el·líptic, circular

© Manuel Franquesa

corbat

curvilini uncinat , corbat de la punta a manera de ganxo encorbat recorbat ganxut incurvat , encorbat cap a dins inflex , que s'encorba cap al centre aguilenc o aquilí parlant d'un nas tort arcat arquejat bombat →, corbat de la superfície llunat o allunat , corbat en forma de mitja lluna decurvat , corbat cap avall Compareu parabòlic, ellíptic, circular © Manuel Franquesa

■ corbat

| corbada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbat</title>

Etimologia: de corbar

adjectiu

Que té forma corba. Nas corbat. Bec corbat cap avall.
heràldica
1. Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades. Escut calçat corbat.
2. corbat amunt (o avall) Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.

■ corbat

| corbada

adjectiu Que té forma corba Nas corbat Bec corbat cap avall heràldica Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades Escut calçat corbat corbat amunt o avall Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior o inferior de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada

corbata

<title type="display">corbata</title>

corbatí o corbata de llacet, llacet que hom porta al coll de la camisa en lloc de corbata.
plastró, corbata que cobria part del pit, usada al segle XIX.
xalina, corbata de panys llargs.

© Manuel Franquesa

corbata

corbatí o corbata de llacet , llacet que hom porta al coll de la camisa en lloc de corbata plastró , corbata que cobria part del pit, usada al segle XIX xalina , corbata de panys llargs © Manuel Franquesa

■ corbata

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbata</title>

Etimologia: de l’it. corvatta o croata ‘croata; corbata’, perquè la començaren a usar els genets croats, provinent del serbocroat hrvat ‘croat’ 1a font: 1696

femení

Tira de seda, de mussolina, de llana, etc., que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata.
Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard.
corbata de llacet Corbatí.

■ corbata

femení Tira de seda, de mussolina, de llana, etc, que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant Una corbata de seda Fer el nus de la corbata Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard corbata de llacet Corbatí

corbata

<title type="display">corbata </title>

nòm f

Sin.: cravata.

Català:

corbata

nòm f Pèça de vestir que bères persones, sustot òmes, pòrten com ornament, ei ua banda de ròba que s’estaque damb un nud especiau en còth e penge sus eth piech Sin cravata Català corbata © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana