Es mostren 594844 resultats

■ aflicte
| aflicta

■ aflicte
| aflicta

adjectiu Afligit
Traducció
Diccionari Català Italià

aflicte
-a

aflicte
-a

adjectiu afligit
Diccionari Català francès

aflicte
-a

aflicte
-a

adjectiu antigament i poèticament afligit
Diccionari Català Castellà

aflicte
-a

aflicte

adjectiu [afligit] afligido -da.

aflicte
-a

adjectiu afligit afligido -da
Diccionari Català francès

aflictiu
-iva

aflictiu
-iva

adjectiu afligidor dret afflictif -ive Pena aflictiva , peine afflictive
Diccionari Català Castellà

aflictiu
-iva

aflictiu
-iva

adjectiu aflictivo -va
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aflictiu
| aflictiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aflictiu</title>

Partició sil·làbica: a_flic_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. afflictus, -a, -um, participi del ll. affligëre (v. afligir) 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que afligeix, que causa aflicció, afligidor.
  2. pena aflictiva Pena corporal.

■ aflictiu
| aflictiva

adjectiu Que afligeix, que causa aflicció, afligidor pena aflictiva Pena corporal
Traducció
Diccionari Català Italià

aflictiu
-iva

aflictiu
-iva

adjectiu afflittivo -a
Diccionari Català Alemany

aflictiu
-iva

aflictiu
-iva

adjectiu betrübend dret pena aflictiva Leibesstrafe f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

aflictiu
-iva

aflictiu
-iva

adjectiu distressing , grievous