masculí
1. escopinada f, gargall pop.
2. medicina esput.
3. infreqüent i irònicament medalla f, condecoració f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu invariable tout craché familiarment clavat -ada. C’est son père tout craché, és el seu pare clavat (o és clavat al seu pare).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. acció f d’escopir.
   • medicina expectoració f. Crachement de sang, expectoració de sang.
2. figuradament [de vapeur, de gaz] fuita f.
   • electricitat [crépitement] espetarrec, petarrelleig, crepitació f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. escopir, escopinar. Défense de cracher, prohibit d’escopir.
2. medicina esputar, expectorar.
3. familiarment [payer] afluixar la mosca, afluixar la bossa.
4. [une plume] vessar, tacar.
5. [un haut-parleur, etc] espetarregar, petarrellejar, crepitar.
6. cracher à la face de qqn figuradament i familiarment escopir a la cara d’algú.
   1. cracher au bassinet afluixar la mosca (o la bossa).
   2. cracher sur qqch dir fàstics (o fer uix) d’alguna cosa (o menysprear alguna cosa).
   3. cracher sur qqn dir fàstics d’algú (o insultar algú).
verb transitiu
7. escopir. Cracher un noyau, escopir un pinyol. Cracher du sang, escopir sang.
8. figuradament escopir. Les canons crachaient de la mitraille, els canons escopien metralla. Cracher des injures, escopir injúries.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení infreqüent escopidor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí xim-xim, plugim, plovisc, ploviscó, ploviscol.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç