Es mostren 594828 resultats

crebant

crebant

crebant


<title type="display">crebant</title>

Pronúncia: kɾəβán
    masculí
  1. [acció de crebantar] ébranlement.
    1. [de la salut] affaiblissement.
    2. [de la fortuna] ruine f.
  2. figuradament abattement, sapement.

crebant

crebantar


<title type="display">crebantar</title>

Pronúncia: kɾəβəntá
    verb transitiu
  1. to break.
  2. to crack.
  3. to shatter.
  4. [fonaments, fúria, estat d’ànim, etc.] to weaken
  5. [resistència] to break, weaken.
  6. [salut, posició] to undermine, shatter, destroy.
  7. [persona] to shatter, break.
  8. verb pronominal
  9. to break.
  10. explode, go off.

crebantar

crebantar


<title type="display">crebantar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. crebantar
    1. GERUNDI

    2. crebantant
    1. PARTICIPI

    2. crebantat
    3. crebantada
    4. crebantats
    5. crebantades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. crebanto
      3. crebantes
      4. crebanta
      5. crebantem
      6. crebanteu
      7. crebanten
      1. IMPERFET

      2. crebantava
      3. crebantaves
      4. crebantava
      5. crebantàvem
      6. crebantàveu
      7. crebantaven
      1. PASSAT

      2. crebantí
      3. crebantares
      4. crebantà
      5. crebantàrem
      6. crebantàreu
      7. crebantaren
      1. FUTUR

      2. crebantaré
      3. crebantaràs
      4. crebantarà
      5. crebantarem
      6. crebantareu
      7. crebantaran
      1. CONDICIONAL

      2. crebantaria
      3. crebantaries
      4. crebantaria
      5. crebantaríem
      6. crebantaríeu
      7. crebantarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. crebanti
      3. crebantis
      4. crebanti
      5. crebantem
      6. crebanteu
      7. crebantin
      1. IMPERFET

      2. crebantés
      3. crebantessis
      4. crebantés
      5. crebantéssim
      6. crebantéssiu
      7. crebantessin
    1. IMPERATIU

    2. crebanta
    3. crebanti
    4. crebantem
    5. crebanteu
    6. crebantin

crebantar

crebantar

crebantar

crebantar

crebantar

crebantar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crebantar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *crepantare ‘fer esclatar’, del ll. crepare ‘cruixir, esclatar’ 1a font: s. XV
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Un cop violent, una batzegada, etc., fer perdre consistència o resistència a alguna cosa.
    2. figuradament Crebantar la moral de la població.
  2. pronominal Els peus se’t crebantaran de tant caminar.

crebantar

crebantar


<title type="display">crebantar</title>

    verb transitiu també figuradament
  1. brüchig machen.
    • schwächen.
  2. [Gesundheit auch] zerrütten.
  3. [Gesetz] übertreten.
  4. verb reflexiu
  5. brüchig werden.
    • sich schwächen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

crebantar

crebantar

crebantar

crebantar [o escrebantar]